LOGO CAIB
9 gener 2019Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca

El Pla d’Igualtat de Gènere al sector primari, una eina per a garantir la visibilització de les dones a l’agricultura, la ramaderia i la pesca NNota Informativa

Foto de noticia
Descàrrega d'imatges d'alta qualitat

El Pla d’Igualtat de Gènere al sector primari, una eina per a garantir la visibilització de les dones a l’agricultura, la ramaderia i la pesca

Per primera vegada, les Illes Balears disposaran d’una estratègia d’aquest tipus
El conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, Vicenç Vidal, i l’adjunta a la gerència del Servei de Millora Agrària i Pesquera (SEMILLA), Aina Calafat, han presentat, aquest dimecres, el Pla d’Igualtat de Gènere als sectors agrari i pesquer. És la primera vegada que s’elabora un document d’aquestes característiques a les Illes Balears.
 
El Pla pretén ser l’eina on s’articulin objectius i accions per a continuar treballant en l’eliminació de les desigualtats de gènere i la promoció de la igualtat entre dones i homes en el sector primari. La redacció d’aquest està prevista en la reforma de la Llei Agrària que el Parlament votarà el proper 15 de gener. 
 
Menys de la meitat dels titulars d’explotacions agràries són dones. D’aquestes, dues terceres parts ja es troben jubilades. Són dades que s’extreuen del Registre d’Explotacions Agràries i dels ajuts percebuts per dones i homes de les Illes Balears.
 
Al sector agrari ecològic, del total de 902 operadors hi ha 162 dones titulars. D’aquestes, 136 són titulars d’explotacions agràries; 14 d’aquestes, titulars d’empreses elaboradores i, finalment, n’hi ha 12 que són titulars d’establiments comercials.
 
Cal remarcar que resulta difícil conèixer amb detall la situació laboral de les dones en l’agricultura, la ramaderia, la pesca i la indústria agroalimentària. Això es deu al fet que les dades es proporcionen de manera no diferenciada per sexe o tipologia d’activitat laboral i l’atenció se centra només en la producció. A més, s’ha detectat una gran dificultat per a identificar i accedir a aquelles dones que, tot i que desenvolupen tasques o fins i tot es dediquen completament a treballar en l’empresa familiar, no cotitzen ni perceben cap compensació econòmica per aquestes feines. També ha resultat difícil tenir informació sobre les treballadores del sector primari que no són titulars i encara més accedir-hi en el cas de les treballadores immigrades.
 
Amb tot, durant la fase de redacció de la diagnosi, s’han celebrat diverses reunions amb els sectors implicats i s’han fet entrevistes individuals a pagesos i pageses. D’aquestes trobades, se n’han extret diverses conclusions:
 
  • Les dones dediquen prop del triple de temps que els homes a tasques domèstiques i d’atenció a familiars dependents i els homes, el triple de temps que les dones a tasques de manteniment i reparació de l’habitatge, infraestructures i maquinària.
 
  • El nivell formatiu de les dones titulars d’explotacions agràries és mitjà o alt; en canvi, en el cas de les treballadores del camp és baix o no reconegut en el cas de les dones immigrades.
 
  • Del que més es queixen les dones de nivell formatiu baix és de la inestabilitat laboral, mentre que en general el major reclam és el reconeixement de malalties laborals derivades de l’exposició a condicions climàtiques dures, a fred o humitat, a tasques que impliquen sobrecàrrega muscular i la necessitat de més corresponsabilitat i de sistemes de descàrrega de les responsabilitats domèstiques o d’atenció a persones dependents.
 
  • Més de la meitat de la població de l’entorn del sector primari opina que les dones tenen una capacitat natural per a les tasques domèstiques i de cura de persones dependents. Malgrat això, la principal justificació de la poca participació dels homes en aquestes tasques és la dificultat de compatibilitzar-ne els horaris i necessitats amb els de la feina que fan els homes.
 
  • Es tracta de sectors econòmics tecnificats amb «enfocament home». L’ergonomia de les eines i la maquinària, la planificació de les tasques i l’organització dels òrgans de presa de decisió, entre d’altres aspectes, l’han fet homes des de la pròpia perspectiva i visió, i ara cal treballar per adaptar-se a la nova realitat social, laboral i econòmica.
 
  • Els abusos de poder són afavorits amb la dependència econòmica i de cobertura sanitària respecte als homes. En el cas de les explotacions familiars, el marge de benefici econòmic se sol ampliar prescindint de la cotització d’algun dels membres, que generalment és la dona. En el cas del treball per compte d’altri, les tasques no qualificades que desenvolupen les dones solen estar més mal remunerades, com ja s’ha esmentat, la qual cosa també genera dependència econòmica.
 
  • La violència de gènere és silenciada per la manca d’informació sobre l’empara de la qual es pot disposar davant una denúncia i, sobretot, perquè l’entorn d’amistats i de relacions es troba molt vinculat al familiar i laboral, i es comparteix totalment per part de la parella.
 
 
El Pla s’estructura en diferents eixos, encara que aquests es troben fortament interrelacionats:
 
  • Erradicar la violència de gènere i els micromasclismes.
  • Fomentar l’emprenedoria de la dona al món rural.
  • Fomentar l’apoderament i la participació de les dones en la presa de decisions.
  • Fomentar la conciliació laboral i la corresponsabilitat en l’assumpció de responsabilitats familiars i domèstiques.
  • Incorporar la igualtat d’oportunitats a tots els programes i polítiques dels sectors agrari, pesquer i agroalimentari.