El Govern recorda en el 85è aniversari de «La Desbandá» la vergonya que suposa l’associació del creuer Baleares amb les Illes NNota Informativa

El secretari autonòmic de Memòria Democràtica i Sectors Productius, Jesús Jurado, i el director general de Memòria Democràtica, Marc Herrera, han assistit aquest diumenge a la sisena marxa integral organitzada per l’Asociación Sociocultural La Desbandá, que s’ha dut a terme a la desembocadura del riu Guadalfeo (Granada), i han destacat «la vergonya que suposa per a les Illes Balears l’associació del nom de les Illes a un vaixell que va provocar mort i tristesa».

El secretari autonòmic de Memòria Democràtica, Jesús Jurado, ha indicat durant l’acte que «és molt important estar avui aquí com a representants del Govern de les Illes Balears, tant per posar en relleu que existeixen llocs d’Espanya en els quals la memòria democràtica es pren seriosament, emmarcant-la en l’àmbit dels drets humans i el dret de les víctimes, com per poder explicar la vergonya col·lectiva que ens suposa, com a societat balear, quedar associats a la barbàrie feixista que va cometre les atrocitats a la carretera de Màlaga en 1937, a través de les accions criminals del creuer Baleares».

Jurado, a més, ha recordat que «hi va haver un temps en el qual a cada poble i a cada ciutat del nostre arxipèlag hi havia un carrer dedicat a aquest vaixell, que justificava el relat franquista d’heroïcitat que lligava les nostres illes amb el creuer». «Ha costat molt rompre aquest relat, però avui dia ja no queden carrers dedicats al creuer, conseqüència que la consciència del monstruós crim de guerra comès ha anat calant», ha afegit.

Per la seva banda, el director general de Memòria Democràtica, Marc Herrera, ha recordat la tasca que el Govern està realitzant en matèria de memòria: «Avui en dia, a Balears el Govern autonòmic obre fosses, localitza i identifica als assassinats i els retorna a les famílies, i s’està treballant per tal de rompre definitivament aquest relat franquista de màrtirs i croades, per substituir-lo per un altre que parli de legalitat democràtica, d’un franquisme aliat dels nazis, que parli de les víctimes ignorades durant massa temps, de la veritat, de justícia i reparació, i de posar les eines pedagògiques necessàries perquè mai s’oblidi i perquè mai més es torni a repetir».

El creuer Baleares

El creuer Baleares va formar part d’una flota de canoners, en la qual també estaven els creuers Canàries i Almirall Cervera, i que rebé el suport aeri de l’aviació de l’Alemanya de Hitler i de la Itàlia de Mussolini. Va bombardejar la carretera entre Màlaga i Almeria entre el 4 i el 9 de febrer de 1937, directament sobre la població que hi fugia.

L’investigador expert en la matèria Fernando Alcalde recordava el mes de novembre passat a les jornades «Tardor de Memòria», organitzades per la Direcció General de Memòria Democràtica, que «el Baleares disparava a 600 metres de la carretera i tots els testimonis recorden com bombardejava sobre la carretera i contra els talussos que la vorejaven, amb l’objectiu d’ocasionar més víctimes mortals pel despreniment de roques».

Jurado, en aquest punt, ha afegit que «la societat balear té un deute important amb aquesta població i des d’aquí, tot i que sabem que arribam tard, demanam perdó».

La ruta de «La Desbandá»

La ruta de «La Desbandá» va ser iniciada el 2005 per tal de recordar i no oblidar l’atac a civils per part del bàndol de Franco, ocorregut durant la Guerra Civil espanyola el febrer de 1937, davant l’arribada de les tropes franquistes a la Màlaga republicana i del que fou partícip el creuer Baleares.

Aquesta ruta ha estat promoguda per l’Asociación Cultural La Desbandá, entitat premiada diverses vegades, que integra altres associacions del moviment memorialista d’Andalusia. Cal assenyalar que cada any, durant el mes de febrer, es realitzen diverses rutes senderistes, dividides en etapes, que passen pels indrets importants on foren assassinades milers de persones pels bombardejos a la població civil en què hi participà activament el creuer Baleares.

Aquest any 2022 es compleixen 85 anys del que es considera el major genocidi contra la població civil indefensa perpetrat pel règim franquista: totes les investigacions parlen de milers d’assassinats. En aquest sentit, la professora titular de història contemporània de la Universitat de Màlaga, Encarnación Barranquero, fa una aproximació de 5.000 assassinats, molts d’ells nins i nines, així com gent gran, tots ells indefensos, que fugien de les tropes franquistes i dels camises negres de Mussolini que arribaven a Màlaga.