7 novembre 2018
| <9ªL> Conselleria d'Hisenda i Administracions Públiques
El Govern presenta el Projecte de llei de pressuposts per a 2019 a prop de 20 institucions i agents socials i econòmics de Mallorca NNota Informativa
Descàrrega d'imatges d'alta qualitat
El Govern presenta el Projecte de llei de pressuposts per a 2019 a prop de 20 institucions i agents socials i econòmics de Mallorca
La consellera d’Hisenda i Administracions Públiques, Catalina Cladera, ha presentat aquest dimecresel Projecte de llei de pressuposts de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l’any 2019 a institucions, patronals empresarials, sindicats i altres agents socials i econòmics de Mallorca.
Cladera ha comparegut per explicar els comptes juntament amb el director general de Pressuposts i Finançament, Joan Carrió, i la directora de l’Agència Tributària de les Illes Balears, Maria Antònia Truyols, a una trobada a l’edifici de Ca n’Oleo a la qual han participat representants de prop de 20 institucions i entitats de l'illa.
El Projecte de llei de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a 2019, el qual va entrar a tràmit en el Parlament de les Illes Balears el passat dia 31 d’octubre, puja a 5.457,75 milions d’euros. Un augment del 8,96 %, de 448,94 milions d’euros més, amb relació a 2018.
El quart pressupost de la legislatura és, de nou, “el fruit del consens entre totes les forces que donen suport al Govern”, ha afirmat Cladera, “un pressupost que permet al Govern de les Illes Balears disposar de més despesa social que mai” que està previst que superi els 3.000 milions d’euros, i “consolidar també l’augment de les inversions públiques.”.
L’increment del pressupost de polítiques socials des de 2015 supera el 33%, mentre que l’esforç en reactivar les inversions públiques es tradueix en un increment de 200 milions d’euros en 3 anys, gairebé un 50%.
El Govern implanta nous beneficis fiscals als pressuposts per a 2019, com la rebaixa del tipus de gravamen de l’impost de transmissions patrimonials del 8% al 5% per a l’adquisició del primer habitatge, per immobles amb valor inferior a 200.000 euros
Així mateix, els comptes de 2019 incorporen dues noves deduccions fiscals, les quals ja seran aplicables a la declaració de la renda de 2018. A l’àmbit educatiu, el Govern crea una deducció, d’un màxim de 600 euros per fill i any, de despeses d’escoleteso centres d’educació infantil per compensar les despeses que produeixen els descendents o acollits menors de sis anys.
També es crea una deducció autonòmica per donacions a entitats del tercer sector social —compatible amb la deducció estatal aplicable a totes les entitats sense ànim de lucre—. Es tracta d’una nova deducció autonòmica del 25% sobre una base màxima de deducció de 150 euros.
El pressupost també inclou la rebaixa de les taxes universitàries de la Universitat de les Illes Balears (UIB). Una reducció d’un 10% en els preus dels estudis de grau i d’un 15% en el cas dels màsters en el curs 2018/2019.
A més, també incorpora l’ampliació de la deducció implantada a través del pressupost de 2018 de despeses en estudis superiors en centre ubicats fora de l’illa de residència, de fins a 1.500 euros per estudiant i any, la qual s’estén també als casos en què hi hagi oferta educativa pública a l’illa de residència.
“És un pressupost que combina l’esforç en enfortir els pilars de l’Estat de benestar i la inversió pública amb la gestió financera que permet sanejar els comptes públics i seguir una línia de reducció i estabilització del deute”, ha dit Cladera, que ha recordat el punt d’inflexió que s’ha fet durant la legislatura en quant al deute públic.
El deute públic de Balears caurà al 26,8% del PIB a finals de 2019, un punt i tres dècimes per sota del límit marcat del 28,1%. Aquesta legislatura, ha recordat Cladera, el Govern haurà reduït el pes en relació al PIB en més de 3,5 punts: del 30,4% de 2015 a la previsió del 26,8% en 2019.
D'altra banda, el pressupost autonòmic per a 2019 també estableix un nou increment del finançament dels consells insulars, en un 18,5%, fins a arribar als 425,59 milions d'euros, en total 66,55 milions més que en els comptes de 2018. Cladera ha destacat que aquest augment global supera els 155 milions durant aquesta legislatura, un 57,4% més que en els pressuposts de la CAIB de 2015.
El procés d’elaboració d’aquests pressuposts per a 2019 es va iniciar després de confirmar-se que el 2017 Balears va complir per segon any consecutiu els objectius d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, fet que mostra el cicle econòmic actual, assegura que el pressupost de 2019 doni continuïtat a la voluntat del Govern de millorar polítiques socials, i incideix en l’impuls d’una política d’infraestructures, en l’ordenació territorial dirigit a l’equilibri mediambiental.
La necessitat d’impulsar la inversió pública es planteja com el gran repte al qual ha de respondre el pressupost de 2019, tot i que una part significativa dels plans d’infraestructures ja compta amb recursos proveïts aquests darrers anys.
Respecte de les infraestructures de caràcter social, les infraestructures sanitàries i educatives, la xarxa de dependència i el pla de construcció d’habitatges socials seran eixos preferents d’actuació, en aquest darrer terme amb el decidit impuls dels fons que provenen de l’Impost del turisme sostenible.
D’altra banda, seran també prioritàries les inversions en matèria de mobilitat, eficiència energètica, aigua i medi ambient, formació de capital humà, recerca i innovació, i patrimoni històric i cultural.
Cladera ha comparegut per explicar els comptes juntament amb el director general de Pressuposts i Finançament, Joan Carrió, i la directora de l’Agència Tributària de les Illes Balears, Maria Antònia Truyols, a una trobada a l’edifici de Ca n’Oleo a la qual han participat representants de prop de 20 institucions i entitats de l'illa.
El Projecte de llei de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a 2019, el qual va entrar a tràmit en el Parlament de les Illes Balears el passat dia 31 d’octubre, puja a 5.457,75 milions d’euros. Un augment del 8,96 %, de 448,94 milions d’euros més, amb relació a 2018.
El quart pressupost de la legislatura és, de nou, “el fruit del consens entre totes les forces que donen suport al Govern”, ha afirmat Cladera, “un pressupost que permet al Govern de les Illes Balears disposar de més despesa social que mai” que està previst que superi els 3.000 milions d’euros, i “consolidar també l’augment de les inversions públiques.”.
L’increment del pressupost de polítiques socials des de 2015 supera el 33%, mentre que l’esforç en reactivar les inversions públiques es tradueix en un increment de 200 milions d’euros en 3 anys, gairebé un 50%.
El Govern implanta nous beneficis fiscals als pressuposts per a 2019, com la rebaixa del tipus de gravamen de l’impost de transmissions patrimonials del 8% al 5% per a l’adquisició del primer habitatge, per immobles amb valor inferior a 200.000 euros
Així mateix, els comptes de 2019 incorporen dues noves deduccions fiscals, les quals ja seran aplicables a la declaració de la renda de 2018. A l’àmbit educatiu, el Govern crea una deducció, d’un màxim de 600 euros per fill i any, de despeses d’escoleteso centres d’educació infantil per compensar les despeses que produeixen els descendents o acollits menors de sis anys.
També es crea una deducció autonòmica per donacions a entitats del tercer sector social —compatible amb la deducció estatal aplicable a totes les entitats sense ànim de lucre—. Es tracta d’una nova deducció autonòmica del 25% sobre una base màxima de deducció de 150 euros.
El pressupost també inclou la rebaixa de les taxes universitàries de la Universitat de les Illes Balears (UIB). Una reducció d’un 10% en els preus dels estudis de grau i d’un 15% en el cas dels màsters en el curs 2018/2019.
A més, també incorpora l’ampliació de la deducció implantada a través del pressupost de 2018 de despeses en estudis superiors en centre ubicats fora de l’illa de residència, de fins a 1.500 euros per estudiant i any, la qual s’estén també als casos en què hi hagi oferta educativa pública a l’illa de residència.
“És un pressupost que combina l’esforç en enfortir els pilars de l’Estat de benestar i la inversió pública amb la gestió financera que permet sanejar els comptes públics i seguir una línia de reducció i estabilització del deute”, ha dit Cladera, que ha recordat el punt d’inflexió que s’ha fet durant la legislatura en quant al deute públic.
El deute públic de Balears caurà al 26,8% del PIB a finals de 2019, un punt i tres dècimes per sota del límit marcat del 28,1%. Aquesta legislatura, ha recordat Cladera, el Govern haurà reduït el pes en relació al PIB en més de 3,5 punts: del 30,4% de 2015 a la previsió del 26,8% en 2019.
D'altra banda, el pressupost autonòmic per a 2019 també estableix un nou increment del finançament dels consells insulars, en un 18,5%, fins a arribar als 425,59 milions d'euros, en total 66,55 milions més que en els comptes de 2018. Cladera ha destacat que aquest augment global supera els 155 milions durant aquesta legislatura, un 57,4% més que en els pressuposts de la CAIB de 2015.
El procés d’elaboració d’aquests pressuposts per a 2019 es va iniciar després de confirmar-se que el 2017 Balears va complir per segon any consecutiu els objectius d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, fet que mostra el cicle econòmic actual, assegura que el pressupost de 2019 doni continuïtat a la voluntat del Govern de millorar polítiques socials, i incideix en l’impuls d’una política d’infraestructures, en l’ordenació territorial dirigit a l’equilibri mediambiental.
La necessitat d’impulsar la inversió pública es planteja com el gran repte al qual ha de respondre el pressupost de 2019, tot i que una part significativa dels plans d’infraestructures ja compta amb recursos proveïts aquests darrers anys.
Respecte de les infraestructures de caràcter social, les infraestructures sanitàries i educatives, la xarxa de dependència i el pla de construcció d’habitatges socials seran eixos preferents d’actuació, en aquest darrer terme amb el decidit impuls dels fons que provenen de l’Impost del turisme sostenible.
D’altra banda, seran també prioritàries les inversions en matèria de mobilitat, eficiència energètica, aigua i medi ambient, formació de capital humà, recerca i innovació, i patrimoni històric i cultural.