El Govern avança amb el secretari general per al Repte Demogràfic en la consideració dels desequilibris poblacionals de les Balears en l’estratègia del Govern d’Espanya NNota Informativa

El Govern de les Illes Balears ha avançat amb el secretari general per al Repte Demogràfic del Govern d’Espanya, Francesc Boya, de visita a Palma aquest dimarts, en la consideració dels desequilibris poblacionals de l’arxipèlag, de les seves “condicions singulars”, com l’increment intens de la població i l’impacte de la població flotant estacional a les illes, dins la línia de feina d’elaboració de l’estratègia enfront del repte demogràfic a la qual treballa l’executiu estatal. Durant la seva visita, Boya s’ha reunit amb la consellera d’Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez, i després ha participat a una trobada amb representants del Govern juntament amb altres institucions públiques i diverses entitats de les Illes Balears.

Aquestes reunions han servit per exposar la situació de les Balears i les seves aportacions en el procés d’elaboració d’aquesta estratègia nacional enfront del repte demogràfic. La consellera d’Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez, i el secretari general per al Repte Demogràfic, Francesc Boya, del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, han coincidit en avançar plegats, des d’una “mirada compartida”, en aquesta línia de treball per tal d’atendre les particularitats de les illes en aquest procés, com són principalment l’increment intens de la població les darreres dècades i l’impacte de la població flotant estacional.

SOBREPOBLACIÓ I POBLACIÓ FLOTANT

La consellera d’Hisenda i Relacions Exteriors ha incidit en aquests dos factors i en les seves derivades, “dificultats que han de ser compensades i compartides” pel Govern d’Espanya, i ha valorat l’impuls d’aquesta estratègia per part de l’executiu estatal i el seu desenvolupament en un procés de debat amb les comunitats autònomes. Les Illes Balears defensen que cal tenir en compte “els diversos reptes demogràfics”, ja que “existeixen diferents desequilibris poblacionals que s’han de considerar, i que tenen a veure amb les altes o baixes densitats de població”.

“Un d’aquests desequilibris és la despoblació, la qual té un paper rellevant en l’estratègia nacional i que afecta a diverses comunitats. Des de les Balears, aportam també la perspectiva de que hi ha altres desafiaments demogràfics que tenen igualment un fort impacte en els territoris”, ha exposat la consellera, en referència principalment a “l’increment intens de la població, amb una sobrepoblació, i el pes de la població flotant estacional”. En aquest sentit, ha destacat que les Balears han incrementat la seva població en un 39%, més del doble que la mitjana espanyola (18%) els darrers 20 anys, i que s’ha de considerar també el pes de la població flotant, aquella formada bàsicament tant pels turistes que rebem com pels treballadors de temporada, amb les seves unitats familiars, o el turisme residencial.

El secretari general per al Repte Demogràfic, Francesc Boya, ha reconegut el “context singular” de les illes en matèria demogràfica, donat que, més enllà dels problemes de la despoblació d’altres zones, a les illes “ens enfrontem a una altra realitat, diferent, però no menys important i que també forma part de les polítiques de cohesió territorial”. Boya ha destacat aquesta “condició singular” de les illes i d’altres territoris i de la importància de treballar “des d’aquesta mirada compartida sobre la cohesió territorial” per tal de “ser capaços de gestionar aquestes realitats diferents, però que tenen molts punts en comú”, i avançar en el “reequilibri territorial necessari especialment en termes socials, econòmics  i mediambientals”.

IMPACTES MEDIAMBIENTALS

Rosario Sánchez també ha destacat que “aquests desequilibris poblacionals provoquen un augment de les necessitats a l’hora de garantir uns serveis públics de qualitat i dimensionats i de disposar d’infraestructures adequades no només per als residents sinó també per a suportar aquests fluxos de població i també evidencien la vulnerabilitat mediambiental de les Illes”. “Aquestes circumstàncies pròpies de les Illes, i que també afecten a altres comunitats, tenen també conseqüències a diversos àmbits, generen més pressió sobre el territori, en serveis i infraestructures, i també de caràcter mediambiental i de recursos naturals”, entre d’altres.

En aquest sentit, el conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, ha  incidit en els impactes mediambientals derivats de la realitat demogràfica de les illes i ha aportat diverses dades al respecte. Cal tenir en compte que, en 2020, l’inici de la pandèmia va corroborar com l’augment de la pressió humana té un efecte directe en les infraestructures. La paralització del sector turístic va suposar que la dessalinització s’hagi reduït en un 40% respecte 2019 i que s’hagi produït un 16% menys que els darrers cinc anys d’aigua dessalada a causa de la manca de demanda.

Un altre aspecte en què es fa patent l’efecte de l’increment de població en la temporada estival és en la gestió de residus. Així, en 2019, la diferència entre l’agost – mes amb màxima generació de residus – i gener – mes de mínima generació – va ser del 161 % a Eivissa i Formentera, del 154% a Menorca i del 35 % a Mallorca.

Davant aquesta realitat territorial, el conseller Mir ha insistit en la necessitat d’un finançament que tengui en compte la població flotant: «la nostra realitat és la d’un territori saturat, que compta amb infraestructures preparades per un pic de pressió humana, però que s’han de mantenir durant tot l’any». «És injust que la ciutadania de les illes hagi d’assumir-ne els costos, l’Estat ha de tenir en compte la realitat de l’arxipèlag quan parla de repte demogràfic», ha subratllat el conseller de Medi Ambient i Territori.

La consellera Sánchez ha afegit que els desequilibris poblacionals de les illes també tenen impacte en el seu model socioeconòmic, per les dificultats en atreure talent i poder evolucionar cap a activitats de major valor afegit i menor petjada mediambiental. Així mateix, ha incidit en la naturalesa arxipelàgica, “no es tracta només de la insularitat sinó de la fragmentació territorial”. “Som un territori reduït i fragmentat, amb casos de doble i triple insularitat, i això es tradueix en una dispersió territorial que n’augmenta la vulnerabilitat, amb impactes en la mobilitat, el transport i subministraments, i en les polítiques públiques, amb majors necessitats per prestar en serveis en bones condicions d’equitat a tot l’arxipèlag”.

A la trobada amb institucions i diverses entitats de les illes, celebrada de forma presencial a Ca n’Oleo i de manera telemàtica amb representants de Menorca, Eivissa i Formentera, han participat, juntament amb la consellera Rosario Sánchez, altres membres del Govern, com la consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat, Mercedes Garrido, i el conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, així com el president del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears (CES), Rafel Ballester; el president de la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears, Antoni Salas; representants dels consells insulars i de diversos ajuntaments, de les cambres de comerç de Mallorca, Menorca i Eivissa, els cercles d’economia de Mallorca i Menorca i de la Fundació Impulsa, entre d’altres entitats.