El ple del Comitè de les Regions ha aprovat aquest dimecres per àmplia majoria el dictamen del Govern de les Illes Balears que reclama una atenció específica de la Unió Europea (UE) a les illes mediterrànies davant l’especial vulnerabilitat socioeconòmica, ambiental i climàtica d’aquests territoris insulars. Amb el títol Cap a un ús sostenible dels recursos naturals en el marc insular mediterrani, es tracta del primer dictamen presentat per iniciativa pròpia del Govern al Comitè de les Regions i que ja va ser aprovat al si de la Comissió de Recursos Naturals del Comitè de les Regions, el passat mes de juny.
Mitjançant aquest dictamen -signat per la presidenta Francina Armengol i el primer que ha presentat el Govern per iniciativa pròpia al Comitè de les Regions- es constata la necessitat d’avançar cap a una atenció específica per part de la Unió Europea a les illes mediterrànies davant l’especial vulnerabilitat dels territoris insulars mediterranis, tant des del punt de vista socioeconòmic com ambiental i climàtic, i també defensa la gestió sostenible dels seus escassos recursos naturals com a un dels seus principals reptes.
Aquest document, defensat aquest dimarts davant el ple del Comitè de les Regions pel director general de Relacions Exteriors, Antoni Vicens, per delegació de la presidenta del Govern, Francina Armengol, recull a les seves conclusions la “necessitat” d’avançar cap a una “aplicació real i efectiva” en el cas de les illes mediterrànies “de l’atenció especial als territoris insulars” que estableix el Tractat de Funcionament de la UE, tal com sí s’ha desenvolupat l’atenció específica a aquests territoris en el cas de les regions ultraperifèriques.
Així mateix, el dictamen aprovat pel Comitè de les Regions a proposta del Govern de les Illes Balears insta a la Comissió Europea a “elaborar una estratègia per a les illes de la Mediterrània que tingui en compte les característiques i vulnerabilitats especifiques dels territoris insulars mediterranis” i que desenvolupi accions concretes i coordinades entre aquestes regions, els Estats membres i la mateixa Unió Europea.
Els territoris insulars mediterranis són altament vulnerables des del punt de vista ambiental, social i econòmic, i acullen a més del 90% de la població insular de la UE. El dictamen també recorda que un dels principis de la UE és la cohesió econòmica, social i territorial, dins el qual s’emmarca l’atenció especial als territoris insulars recollida al Tractat de la UE. No obstant això, la realitat és que fins ara només s’ha desenvolupat una estratègia per a les regions ultraperifèriques que ha permès aquests territoris disposar de programes especials d’ajudes.
La crisi sanitària actual provocada per la Covid-19 i els seus efectes socials i econòmics han posat de relleu “l’especial vulnerabilitat” dels territoris insulars, com també recull el dictamen, que aborda els reptes específics de les illes mediterrànies, la seva escassetat de recursos naturals davant l’impacte de les activitats socioeconòmiques i la necessitat de disposar d’un millor finançament, tal com va exposar el director de Relacions Exteriors, Antoni Vicens.
Aquesta proposta s’emmarca dins l’objectiu del Govern de les Illes Balears d’enfortir la defensa de la insularitat mediterrània en els fòrums europeus per tal de recalcar les característiques més concretes i desafiaments presents a la conca mediterrània. El Comitè de les Regions és l’assemblea política que dóna veu als ens locals i regionals en el procés d’elaboració de les polítiques i la legislació de la Unió Europea i el Govern de les Illes Balears n’és membre de ple dret.
L’elaboració d’aquest dictamen, impulsat per la Direcció general de Relacions Exteriors, de la Conselleria d’Hisenda i Relacions Exteriors, ha comptat amb la col·laboració i suport de l’expert i professor de la UIB Carles Manera, durant la seva recent etapa com a president del Consell Polític i Social de les Illes Balears, i que ahir va acompanyar el director Antoni Vicens durant la seva intervenció al ple del Comitè, i ha recollit aportacions de diversos departaments de la UIB.
Escassetat de recursos naturals i impacte de les activitats socioeconòmiques
El text recorda la limitació i fragilitat dels recursos naturals de les illes (territori reduït, dependència energètica, sobreexplotació dels recursos hídrics, hàbitats naturals amenaçats, etc.) i demana el desenvolupament de mesures de protecció mediambiental específiques. En aquest sentit, posa com exemple la figura de les zones marítimes especialment sensibles de l’Organització Marítima Internacional.
Així mateix, subratlla que l’elevada especialització de les economies insulars en els sectors serveis i turístics, les fa més fràgils i dependents de la conjuntura internacional, i demana mesures específiques dins del Pla d’Acció de la UE per l’Economia Circular, la consideració de l’especificitat del transport i la revisió de les normes d’ajudes estatals en aquest àmbit, i el desenvolupament d’indicadors sintètics de sostenibilitat.
D’altra banda, insta a la CE a considerar una nova governança multinivell dins la conca mediterrània, a ampliar marcs de col·laboració com ara MedInsulae (formada per Balears, Còrsega, Sardenya i Gozo) i un pla estratègic multinivell per al desenvolupament sostenible de les illes mediterrànies, entre d’altres mesures.
Per últim, planteja la necessitat de comptar amb un finançament adequat com eina per usar els recursos de forma sostenible, i demana una millor adaptació dels actuals instruments de finançament de la UE a les realitats del context mediterrani insular, el reforç de la inversió en recerca, desenvolupament i innovació i de la insularitat com a criteri en el sistema d’assignació de fons de la política de cohesió, una major flexibilització dels requisits de la concentració temàtica, atenent la realitat econòmica, social i territorial de les regions insulars mediterrànies o les inversions relacionades amb les infraestructures d’accessibilitat i transport terrestre, portuari i aeroportuari de les illes.