Les Illes Balears, Còrsega, Sardenya i Gozzo s’alien perquè la Unió Europea compensi els efectes de la insularitat mediterrània NNota Informativa

Les quatre regions han signat una declaració per reivindicar polítiques europees per millorar la connectivitat, actuar per frenar l’impacte ambiental a la Mediterrània i compensar els costs extra derivats de la insularitat

La presidenta Armengol recorda a Brussel·les que aquestes accions són necessàries perquè els ciutadans de les illes aconsegueixin «una qualitat de vida i de feina en igualtat de condicions que la dels territoris continentals»

Les Balears tornen a liderar l’acció política davant la UE per a un tractament específic de la insularitat

Aquest dimarts les regions insulars de les Balears, Còrsega, Sardenya i Gozzo han signat una declaració per reivindicar el fet insular davant la Unió Europea. En concret, han exigit mesures per pal·liar els efectes que provoca ser territoris de doble perifèria a Europa, a causa de ser illes i estar situades a la conca mediterrània. En aquest acte polític conjunt, que ha tingut lloc a Brussel·les impulsat per les Balears, s’hi ha tractat per primera vegada del concepte d’insularitat mediterrània. Aquest concepte es refereix a una situació específica de territoris amb problemes de connexió amb el continent, dificultats logístiques derivades d’aquesta circumstància, reptes comuns com garantir que la pressió humana i turística sigui compatible amb la protecció d’un territori fràgil, i la responsabilitat de fer de porta entre continents i territoris del sud d’Europa.

L’objectiu és enfortir la unió d’aquests territoris perquè es puguin establir nous criteris de cohesió territorial a partir de 2020, quan s’obre un nou escenari polític i normatiu. La presidenta del Govern de les Illes Balears, Francina Armengol, ha intervingut en l’acte «Insularitat mediterrània: reptes i futur», que s’ha celebrat en el marc de la Setmana Europea de les Regions i les Ciutats, en la qual s’han exposat les línies fonamentals d’aquesta Declaració. «El nostre objectiu és construir una Europa més propera als ciutadans: l’Europa de les regions», ha començat la seva intervenció. En aquesta línia, ha exposat que «és des de la proximitat que es garanteixen la majoria de solucions per a la ciutadania» i que, per tant, és important que tots els territoris europeus puguin tenir igualtat d’oportunitats: «El fet de ser illes ens condiciona de forma decisiva la nostra competitivitat i el nostre desenvolupament econòmic i social».

En la Declaració, els quatre territoris recalquen que «la insularitat és una font d’obstacles estructurals, naturals i permanents que tenen com a resultat un ampli ventall de mancances i fracassos del mercat». Les diseconomies d’escala, les escasses infraestructures de xarxes, les interrupcions físiques i digitals, o els costs addicionals per a empreses i ciutadans són alguns dels exemples que s’hi exposen. Per aquest motiu, es reclama un marc legislatiu complet per complementar les polítiques i la legislació de la UE amb components centrats en les illes i que s’implementi, plenament, la cohesió territorial.

També s’exigeix adaptar els esquemes d’ajuts estatals per fer front a les restriccions específiques de les illes, en particular a àrees en què els reptes de les illes perifèriques són més evidents. En són exemples el transport, la connectivitat digital, les xarxes d’energia o la gestió dels recursos naturals. De la mateixa manera, les quatre regions han remarcat que l’estratègia de la Unió Europea per a la conca de la mar Mediterrània ha de considerar encara més la vulnerabilitat de les illes a causa del canvi climàtic, la pressió humana i la dependència de les energies fòssils.

Per fer-ho possible, reclamen la constitució de grups de treball específics per a les illes al Consell de la Unió Europea i unitats a les direccions generals de la Comissió Europea en què els problemes insulars siguin més evidents. «El que perseguim, en definitiva, són mesures compensatòries necessàries perquè els ciutadans de les nostres illes aconsegueixin una qualitat de vida i de treball en igualtat de condicions que la dels territoris continentals i, les nostres empreses, una millora de la seva competitivitat», ha subratllat Armengol, la qual ha apel·lat a «l’esperit europeu de solidaritat».

Nou espai de cooperació territorial

La presidenta de les Illes Balears ha recordat que el treball de col·laboració d’aquests territoris s’ha vist reflectit en nombrosos documents aprovats i en declaracions conjuntes, però que «ni la legislació ni les polítiques de la UE han produït fins al moment present les mesures compensatòries suficients per als territoris insulars». Ara bé, ha insistit que la Declaració d’aquest dimarts «és una demostració de la voluntat de no defallir en el nostre objectiu».

El reforçament de la col·laboració entre aquests territoris ha de suposar, també, la creació d’un nou espai de cooperació territorial per posar en marxa projectes que els permetin afrontar els reptes comuns de les illes de la Mediterrània. Uns objectius relacionats amb els tres pilars dels Objectius de Desenvolupament Sostenible fixats per les Nacions Unides en l’Agenda 20-30. Armengol ha matisat que es tracta de «reptes que afecten la nostra sostenibilitat ambiental, social i econòmica», i que també estan vinculats a les grans crisis globals com «l’emergència climàtica, els conflictes socials i les desigualtats econòmiques que hi ha darrere els grans moviments migratoris».

El president de l’Autoritat Regional de Còrsega, Gilles Simeoni i la ministra de Gozzo al Govern de Malta, Justyne Caruana, també han intervingut en l’acte per al reforçament de la insularitat mediterrània. El president de la Regió Autònoma de Sardenya, Christian Solinas, que no ha pogut assistir a l’acte, també s’ha adherit a la Declaració.