La ministra de Transició Ecològica anuncia l'ampliació de 80.000 hectàrees del Parc Nacional de Cabrera NNota Informativa

“Acceptam l'ambiciosa proposta del Govern de les Illes Balears i accelerarem l'ampliació del Parc Nacional de Cabrera, que passarà de les 10.000 a les 90.712 hectàrees. Era una de les nostres prioritats i estam entusiasmats amb la protecció del parc més important de la Mediterrània”. La ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha fet aquest anunci en la seva visita al Parc Nacional Maritimoterrestre del Archipiélago de Cabrera, acompanyada de la presidenta del Govern, Francina Armengol, i del conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, Vicenç Vidal.
 
Armengol ha destacat el tarannà “dialogant” d'un nou Govern d'Espanya “sensible amb el Medi Ambient i les Illes Balears”, i que en poc temps ha “desbloquejat el projecte i ha donat resposta a una reivindicació de les illes”. “L'ampliació permetrà multiplicar per 9 les dimensions del Parc Natural i protegir millor un espai natural emblemàtic, que es convertirà en el Parc Marítimoterrestre més gran d'Espanya.”
 
Vidal ha apuntat al “canvi d'actitud” del nou Ministeri, després que fa un any “el Govern del PP paralitzàs i bloquejàs de forma unilateral un projecte en el qual s'ha estat treballant 3 anys”. “Avui hi ha un nou compromís i l'ampliació permetrà protegir i preservar per a futures generacions un conjunt d'hàbitats únics, que ara mateix no estan recollits a la Xarxa de Parcs Nacionals.”
 
Tant la ministra com la presidenta i el conseller han agraït el treball realitzat a totes les persones que han participat en el projecte:  la comunitat científica, associacions, pescadors, ecologistes, personal del Parc i entitats com Oceana, “que, amb la seva implicació, han fet realitat, aquesta ampliació”.
 
Aquest projecte permetrà allotjar un gran santuari de cetacis al sud de l'arxipèlag, lloc de gran importància per a aquestes espècies, i recollir en el seu àmbit una sèrie d'espècies i hàbitats de profunditat que encara no estan representats en cap espai protegit autonòmic o estatal, com els fons detrítics i sedimentaris, els bancs de coralls profunds, el fons de Maërl, les comunitats coral·lígenes, les prades fanerògames marines, les grans muntanyes, coves, túnels i canons submarins, entre altres.