Armengol defensa la política del diàleg, l’acord i la cooperació com a mètode per encarar els reptes del futur NNota Informativa

La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha defensat la política del diàleg l'acord i la cooperació com a mètode per tal de fer front als reptes de futur, en contraposició a la polarització i el conflicte social que propugna la dreta a l'Estat espanyol.

Aquest ha estat el tema tractat per la presidenta en la conferència-col·loqui Les Illes Balears, avançant-nos al futur, que ha pronunciat avui en el marc del fòrum Barcelona Tribuna, un acte organitzat pel diari La Vanguardia que s’ha dut a terme al Caixafòrum del Palau Macaya de Barcelona.

Armengol ha defensat que «la política la podem millorar a través del diàleg i la recerca de consensos i equilibris, que són fonamentals per prendre les millors decisions». Aquesta manera de fer, ha dit, és la que ha practicat el Govern de les Illes Balears des de l’any 2015. Així mateix, la presidenta ha apostat per la presa de decisions multilateral, com la que es practica a les Illes: «Som quatre illes amb quatre singularitats i sempre hem entès molt bé què significa funcionar de manera federal», ha dit Armengol, qui també ha destacat que el Govern de l'Estat, durant la pandèmia, també ha après que aquesta és la millor manera de funcionar a l'hora de prendre decisions.

Això no obstant, la presidenta ha recordat que, paradoxalment aquest paradigma del consens i el diàleg social és el que està esquivant la dreta i ha posat per exemple l'aprovació de la reforma laboral i la seva polèmica votació. En aquest sentit, ha recordat la importància dels mitjans de comunicació: «Un bon periodisme fa una millor democràcia, de la mateixa manera que una bona oposició fa una millor democràcia», ha indicat. La presidenta ha lamentat, però, que l'oposició actuï a partir del tacticisme i no de la recerca del bé comú.

La presidenta també ha recordat diferents fites assolides a les Illes Balears a través de la política de diàleg i pacte, com el conveni en hostaleria, que va suposar “un augment del salari del 17% per a tots els treballadors i totes les treballadores del nostre primer sector”, o que forjarà la futura reforma turística, que es basa en eixos de consens a les Illes: “que el turisme no ha de significar només benestar del turista i rendibilitat empresarial, sinó que també ha de tenir un impacte positiu en el territori i que ha de ser un motor de tracció tant dels drets dels treballadors com per eliminar la petjada ecològica». Així mateix, ha recordat que les Balears tenen l'objectiu, amb la futura llei turística, de convertir-se en el primer destí circular del món.

D'altra banda, també ha posat l'accent en altres iniciatives que avancen les Illes al futur, com la Llei de residus, que va eliminar el plàstic d'un sòl ús a les Illes Balears, la Llei d'habitatge o el projecte d'iniciativa pública i privada que ha fet de les Illes el primer territori del sud d'Europa en generar hidrogen verd.

Finalment, la presidenta ha apostat pel debat multilateral i la cooperació entre territoris a l'hora de defensar una millora del sistema de finançament autonòmic o de projectar i presentar projectes que han de rebre finançament europeu. En aquest apartat, ha recordat iniciatives conjuntes de les Balears tant amb Catalunya com amb el País Valencià que posen l'accent en qüestions clau de futur com la biomedicina o la lluita contra el canvi climàtic.

La conferència de la presidenta ha estat presentada pel president de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, Miquel Roca i Junyent, mentre que el col·loqui ha estat moderat pel periodista de La Vanguardia, Enric Sierra.