LOGO CAIB
Contingut
1 octubre 2021Presidència

Reactivació econòmica: El Pla d’Inversions Estratègiques suposarà una inversió de 4.640 milions d’euros els pròxims 10 anys NNota Informativa

Foto de noticia
Descàrrega d'imatges d'alta qualitat

Reactivació econòmica: El Pla d’Inversions Estratègiques suposarà una inversió de 4.640 milions d’euros els pròxims 10 anys

\ Les 91 actuacions inicials planificades, a les quals es podran sumar nous projectes, impliquen més de 71.000 llocs de feina i un augment del 0,7 % anual del PIB balear

\ El Consell de Govern aprovarà dilluns el pla després de la ratificació per part de les institucions, els agents socials, els partits i la societat civil dins el Pacte de Reactivació

 

El Govern de les Illes Balears ha consensuat amb les principals institucions, agents socials, partits polítics i societat civil, dins l’anomenat Pacte per a la Reactivació i la Diversificació Econòmica i Social de les Illes Balears, un document detallat de les actuacions que es consideren fonamentals per avançar cap al futur amb el suport dels fons europeus.

 

L’Estratègia d’Inversions Illes Balears 2030 ha estat fruit de mesos de feina i col·laboració amb els principals agents dels diferents sectors socials i econòmics de l’arxipèlag i inclou 91 actuacions estratègiques per als pròxims 10 anys per valor de 4.640 milions d’euros.

 

Abans de detallar les diferents línies d’actuació i el seu impacte, el Govern vol agrair a la societat illenca que una vegada més hagi posat el millor de si mateixa per sortir de la crisi de la pandèmia més enfortida i aprofitant les oportunitats per diversificar i modernitzar el model socioeconòmic de la comunitat autònoma.

 

L’Estratègia d’Inversions presentada avui servirà per optar a la captació de fons europeus, concretament del programa Next Generation de la Unió Europea, que es canalitza a través del Pla Estatal de Recuperació, Transformació i Resiliència. Tot i això, l’estratègia balear planteja un sistema de finançament multifont, que preveu també l’obtenció de recursos d’altres fonts europees i estatals, així com recursos propis de les administracions balears i també inversió del sector privat. Tot això, amb la voluntat que tots els projectes inclosos siguin desenvolupats independentment de l’arribada d’una o altra línia de finançament.

 

Aquest pla d’inversions, que es durà a aprovació formal per part del Consell de Govern dilluns 4 d’octubre, s’estructura en 4 eixos —diversificació econòmica, sostenibilitat, competitivitat i cohesió social— i 12 estratègies de transformació amb un alt potencial de tracció econòmica. Amb aquestes es preveu crear més de 71.000 llocs de feina i impulsar en un 0,7 % addicional el creixement del PIB balear cada any, gràcies al fet que cada euro invertit tindrà un efecte multiplicador d’1,5, la qual cosa suposa que els 4.640 milions en inversions estimades aportin un impacte directe, indirecte i induït en la societat de 6.900 milions d’euros. Així mateix, el desenvolupament d’aquesta estratègia implicarà reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle un 11 %.

 

L’estratègia de projectes ha estat consensuada entre els integrants del Pacte de Reactivació: el Govern de les Illes Balears, els consells insulars, la FELIB, CCOO, UGT, CAEB, PIMEB, l’Ajuntament de Palma i els partits polítics PSIB-PSOE, Més per Mallorca, Unides Podem, El Pi – Proposta per les Illes i Ciutadans. Així mateix, han assistit com a col·laboradors en el disseny de l’estratègia conjunta: la Cambra de Comerç de Mallorca, la Cambra de Comerç de Menorca, la Cambra de Comerç d’Eivissa i Formentera, el Cercle d’Economia de Mallorca, el Cercle d’Economia de Menorca, el Fòrum de la Societat Civil, la Mesa del Tercer Sector, la Universitat de les Illes Balears, el Col·legi d’Economistes de les Illes Balears, el Col·legi Oficial d’Arquitectes Tècnics de Mallorca i de Menorca, el Col·legi d’Administradors de Finques, el SOCIB, la Fundació Bit i l’Institut d’Indústries Culturals, Cooperatives Agroalimentàries, el Consell Econòmic i Social de les Illes Balears, la Fundació Impulsa, el SOCIB i el Clúster Marítim, entre d’altres.

 

«D’aquest diàleg han sortit 91 projectes que són només el principi. El pla que avui veu la llum ha estat treballat durant molts de mesos, però és només un punt de partida que ens permetrà començar a invertir i executar, mentre millorem cada línia d’acció i mentre incorporam nous projectes que encara estan arribant cada dia gràcies a la suma d’esforços públics i privats», ha afirmat la presidenta del Govern, Francina Armengol.

 

El vicepresident del Govern i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, ha destacat la transformació en matèria de mobilitat «sostenible i descarbonitzada», així com els projectes per a rehabilitació energètica d’habitatges «que inclouen actuacions més eficients destinades a lloguer social i assequible, garantint aquest dret als més vulnerables».

 

El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, ha explicat les tres estratègies clau per avançar cap a unes Illes Balears socialment i ambientalment sostenibles. Uns eixos d’actuació que se centren en el cicle de l’aigua —destaca el projecte destinat a la reutilització d’aigua per a l’activitat agrícola, una mesura que augmentarà la sostenibilitat de l’activitat i millorarà la qualitat dels aqüífers—, en l’impuls de l’economia blava per a la Mediterrània —amb projectes encaminats a enfortir el coneixement sobre la mar, reduir la petjada de carboni i garantir-hi els recursos— i en la resiliència del sistema sociosanitari i nou model d’atenció a la cronicitat i la dependència —consolidació dels serveis socials com a part indispensable de la recuperació econòmica amb noves places residencials i a centres de dia.

 

Finalment, el conseller de Fons Europeus, Universitat i Cultura, Miquel Company, ha posat en valor «l’aposta clara per l’economia del coneixement, la cultura, la ciència, la innovació, cabdals per arribar a l’equilibri entre el creixement econòmic sostingut i la sostenibilitat ambiental i social d’un territori limitat com són les nostres illes».

 

4 eixos, 12 estratègies

 

L’Estratègia d’Inversions Illes Balears 2030 s’estructura en quatre eixos transversals, els quals permetran convertir les Illes en una societat que pensa en el futur i que hi mira:

 

  1. Diversificació econòmica
  2. Sostenibilitat
  3. Competitivitat
  4. Cohesió social

 

Partint d’aquests eixos, s’han desenvolupat 12 línies estratègiques plantejades per tal d’assolir una economia més resilient, més sostenible, més competitiva i més justa socialment.

 

L’estratègia «Creixement intel·ligent i ecosistemes d’innovació» inclou, per exemple, el districte d’innovació Nou Llevant o la creació d’un centre BIT a Eivissa. També hi té cabuda el projecte Menorlac: la valorització de tots els productes i subproductes obtinguts de la producció de llet de vaca. Així, el lactosèrum obtingut de la producció de formatge es transformarà en sèrum desmineralitzat d’alt valor afegit, mentre els purins generats pel bestiar boví es converteixen en energia —en forma de biogàs—, producció d’abonaments orgànics i aigua de regadiu.

 

Juntament amb l’eix «Economia Blava per a la Mediterrània», servirà per desenvolupar l’eix 1 (Diversificació). L’economia blava pretén ser un estímul per modernitzar els sectors econòmics relacionats amb la mar, millorar els ecosistemes costaners i marins, conservar la biodiversitat i generar ocupació i cohesió social, i inclou projectes com el pol marí o la descarbonització de la connexió marítima entre Eivissa i Formentera.

 

A aquestes línies de feina s’hi sumarà el projecte Hub audiovisual per desenvolupar la indústria de continguts audiovisuals i digitals, un dels sectors amb més recorregut i possibilitats de creixement, que pot contribuir a la diversificació econòmica i a la desestacionalització de l’activitat.

 

De l’eix 2 (Sostenibilitat) en resulten les estratègies «Hidrogen verd, energia de futur», amb la transformació de la planta cimentera de Lloseta, la reconversió del Murterar i «Energies renovables i canvi climàtic» —foment de l’autoconsum, elaboració de plans d’adaptació al canvi climàtic, estratègia de descarbonització Menorca 2030, etc. També hi pertanyen «Projectes circulars innovadors, el Cicle de l’Aigua»la dessaladora i la depuradora de Palma, projectes de modernització de sistemes de regadiu amb aigües regenerades, etc.— i «Mobilitat sostenible i descarbonitzada», amb projectes com el Menorca Green Island que convertirà l’illa en la primera d’Europa amb mobilitat netament elèctrica. Aquesta darrera permet projectes potents com el tramvia de Palma, però també la compra de vehicles elèctrics per a la flota del Consell Insular i de minibusos-llançadora a Formentera (projecte Formentera.eco).

 

L’eix 3 (Competitivat) es concreta en les estratègiques «Marketplace IB» i «Digitalització del sector productiu» —inclou iniciatives d’optimització del transport urbà de mercaderies, l’impuls a la xarxa 5G i 6G, suport a la digitalització de les PIME—, «Model turístic i circularitat» —amb programes de modernització i reconversió de les zones turístiques madures, la creació d’un hub internacional d’innovació turística, projectes de millora de la gestió de residus...—, així com «Balears MedTech». En aquest darrer cas, es tracta d’una aliança estratègica entre centres de recerca, UIB, ParcBit i empreses per generar un pol d’innovació en biomedicina i salut digital, amb la corresponent creació de llocs de feina qualificats amb futur i projectes com el Health Living Lab de Son Espases o la creació d'un centre tecnològic d'intel·ligència artificial.

 

Finalment, l’eix 4 (Cohesió Social) posa l’èmfasi en les estratègies «Educació i formació per a noves competències» —inclou l’impuls a la formació dual, nous centres integrals d’FP i potenciar el 0-3—, «Habitatge i rehabilitació urbana» —impuls de la sostenibilitat en l’HPO o regeneració de barris, etc.— i «Resiliència sistema sanitari, atenció a cronicitat i dependència». Aquesta estratègia inclou projectes com el de Son Dureta, Verge del Toro o el parc sanitari Bons Aires, la creació de 400 places de residències i centres de dia, i no només permet la millora de la qualitat de l’atenció sanitària i social, sinó la creació de llocs de feina a curt, mitjà i llarg termini.

Es pot consultar l’Estratègia d’inversions Illes Balears 2030 aquí: https://www.caib.es/sites/oie/ca/descarrega/