El Govern i la Generalitat de Catalunya impulsen la col·laboració en memòria democràtica NNota Informativa

El secretari autonòmic de Memòria Democràtica i Bon Govern, Jesús Jurado i el director general de Memòria Democràtica, Marc Herrera s’han reunit aquest divendres amb Gemma Domènech, directora de Memòria Democràtica de la Conselleria de Justícia de la Generalitat de Catalunya. La trobada se celebra després que el Govern de les Illes Balears i la Generalitat hagin prorrogat el Protocol de col·laboració entre totes dues administracions en matèria de memòria democràtica.

A través d’aquest Protocol, el Govern i la Generalitat recullen la voluntat de col·laborar en la preservació de la memòria democràtica, tenint en compte l’existència d’intensos lligams històrics, culturals i lingüístics. Lligams que aconsellen establir un sistema de coordinació i col·laboració entre ambdós governs per tal d’avançar conjuntament en les polítiques de localització, recuperació i identificació de restes de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista.

Una de les línies de feina que s’han plantejat en la reunió d’avui per part del secretari autonòmic, Jesús Jurado és la voluntat del Govern de les Illes Balears de localitzar, identificar i retornar a les seves famílies els cossos de víctimes balears del feixisme desaparegudes a Catalunya. «Sabem que hi ha famílies que s’han adreçat a la Generalitat de Catalunya per sol·licitar informació sobre familiars desapareguts», ha explicat Jurado, «per tant seria molt important per a nosaltres poder treballar amb la Generalitat i donar resposta a les famílies d’aquestes víctimes».

El Cens de persones desaparegudes de la Guerra Civil i la Dictadura de la Generalitat de Catalunya inclou el nom de 41 persones procedents de les Balears mortes durant aquest període en diferents fronts a la Península. Una trentena d’aquestes persones varen desaparèixer en territori català.

A la trobada, celebrada aquest migdia al Velòdrom de les Illes Balears, s’ha decidit crear un grup de feina amb personal tècnic del Govern de les Illes Balears i de la Generalitat de Catalunya que permeti compartir informació i avançar en la divulgació i tasques de recuperació de la memòria democràtica en tots dos territoris.

El desembarcament de Bayo

Un dels lligams històrics a què fa referència el Protocol és el desembarcament de les tropes republicanes de Bayo al Llevant de Mallorca el 16 d’agost de 1936, que provocà nombroses víctimes de guerra als dos bàndols de la contesa. Com a conseqüència d’aquestes fets, hi ha almenys quatre fosses -a Portocristo, Manacor i Sa Coma, Sant Llorenç- que contenen cossos de soldats morts al camp de batalla o per la repressió, en bona part soldats catalans que participaren en l’expedició del capità Bayo, tal i com recull la investigació duta a terme per l’historiador Antoni Tugores.

El Protocol de col·laboració preveu que s’impulsin accions de reparació, dignificació i reconeixement de totes les persones -procedents de les Illes Balears, de Catalunya o d’altres indrets- que perderen la vida en aquest desembarcament i en altres episodis que se produïren durant el període de la Guerra Civil. Es comtempla, alhora, la col·laboració en els programes d’exhumació i identificació de persones desaparegudes que desenvolupen ambdós governs.

El secretari autonòmic de Memòria Democràtica, Jesús Jurado ha xifrat en 183 persones el nombre de milicians morts en el desembarc de Bayo al Llevant de Mallorca dels quals es té constància a dia d’avui. D’aquests, 161 eren catalans. Un llistat inicial fruit de la feina realitzada pel grup de treball Batalla de Mallorca, i que aviat inclourà altres 59 noms que elevarien a 242 el nombre de baixes constatades.

A dia d’avui, la Generalitat de Catalunya disposa d’informació de 11 famílies que reclamen les restes de familiars desapareguts en el combat. Per això, dins el grup de feina que s'ha decidit crear entre totes dues administracions, la Generalitat treballarà per ampliar el nombre de familiars que reclamen la recuperació de víctimes d’aquest desembarc. Per la seva banda, la secretaria autonòmica de Memòria Democràtica actualitzarà l’estudi històric de la fossa de la platja de Sa Coma. Actuacions necessàries abans d’iniciar l’obertura de la fossa i que han de permetre fixar un pressupost aproximat d’aquesta actuació, així com terminis d'execució.

La trobada amb la directora de Memòria Democràtica de la Generalitat i el seu equip ha conclòs amb una visita al Mur de la Memòria del cementiri de Palma.