LOGO CAIB
Contingut
1 febrer 2019| <9ªL> Conselleria de Treball, Comerç i Indústria

L'IBESTAT i el CES publiquen per primera vegada la Renda municipal Disponible de les llars balears (2012-2015) NNota Informativa

Foto de noticia
Descàrrega d'imatges d'alta qualitat

L'IBESTAT i el CES publiquen per primera vegada la Renda municipal Disponible de les llars balears (2012-2015)

Aquest nou indicador econòmic mesura els ingressos anuals dels residents per municipis; la renda mitjana per habitant se situà en 14.790,15 euros en el 2015

L’Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT) juntament amb el Consell Econòmic i Social (CES) han presentat, per primera vegada, la Renda municipal disponible de les llars balears (RMD), un indicador econòmic que mesura els ingressos anuals dels residents a les Illes Balears. Aquest indicador es calcula per a cadascun dels municipis de les Illes Balears i té l’objectiu d’avançar en el coneixement del poder adquisitiu de les famílies. La publicació de la RMD és fruit d’un conveni de col·laboració entre ambdues institucions per a l’elaboració conjunta del disseny tècnic i metodològic del càlcul d’aquest nou indicador de caire econòmic.

El càlcul de la RMD inclou la retribució per la seva aportació a l'activitat productiva (remuneració d'assalariats i rendes mixtes-autònoms-), les rendes de la seva riquesa i també està influïda per l'Administració pública mitjançant els impostos i les prestacions socials (pensions, prestacions per atur). En aquests moments aquesta operació estadística s’ha pogut estimar per al període 2012 a 2015s i s’anirà ampliant en anys successius quan la informació estadística estigui disponible.

D’acord amb els resultats de la RMD, el 2015 les llars de les Illes Balears van obtenir una renda bruta disponible total de 16.709 milions d’euros l’any 2015, una xifra que suposa un creixement del 4,27% entre 2012 i 2015. La RMB per habitant  se situà en 2015 en 14.790,15 euros, per sobre de la mitjana espanyola calculada en 14.468,03. Així, la renda disponible per habitant dels residents balears se situà en 2015 un 2,4% per sobre de la mitjana espanyola.

El conseller de Treball, Comerç i Indústria, Iago Negueruela, que ha comparegut en roda de premsa juntament amb el president del CES, Carles Manera, i el director general d’Ocupació i Economia, Llorenç Pou,  ha explicat que el nou indicar permet observar l’efecte de determinades polítiques el seu resultat a nivell microeconómic. Així, Negueruela ha explicat  que durant la passada legislatura (2012-2015) “les rendes van quedar estancades, no hi havia una política salarial clara ni des de l'Estat ni des de la Comunitat Autònoma, a més de la congelació de les pensions. Per tant, l’indicador de la renda disponible va créixer només un 4,27%, la qual cosa trasllada clarament el procés de devaluació salarial i d’estancament de pensions viscut en la passada legislatura”.

A més, el titular de Treball ha destacat que les pujades salarials que s’han produït en els darrers anys no estan encara reflectides en aquesta estadística i que en els propers anys aquest indicador es veurà incrementat gràcies al bon comportament de l’economia en aquests darrers anys, els increments salarials pactats en convenis col·lectius i l’augment de les prensions.

Per la seva banda, el president del CES, Carles Manera, ha qualificat d’innovadora aquesta  nova eina estadística, ja que permet tenir informació molt més acurada i desagregada del territori, el que fins ara ha estat una demanda.  
 
A nivell municipal, les dades presentades avui mostren com la majoria de municipis (50 de 67) presenten una RMD per càpita se situa en un ventall d’entre el 10% per sobre o per davall de la mitjana balear. Aquests municipis representen el 78.5% de la població balear.  Així mateix, el 2015 més de la meitat dels municipis (36) van registrar una renda de més de 14.700 euros, per sobre de la renda nacional.

Quant als municipis amb una major RMD (un 10% ó més superior a la mitjana balear) el 2015, aquests eren Valldemossa (21.458€), Esporles (19.837€), Deià (19.534€), Andratx (17.478€), Bunyola (17.051€), Artà (17.034€), Campos (16.714€), Marratxí (16.516€), Santanyí (16.416€), Calvià (16.358€) i Mancor de la Vall (16.198€). En canvi, els municipis amb una RMD com a mínim un 10% per davall la mitjana balear són Inca (13.338€), Sant Lluís (13.300€), Ciutadella (13.213€), Sant Antoni de Portmany (13.175€), Sant Josep de Sa Talaia (13.112€), Costitx (12.725€), Escorca (12.535€), Sant Joan de Labritja (11.537€) i Formentera (10.661€).

Des d’un vessant dinàmic, 58 municipis han evidenciat un augment positiu de la renda disponible en el darrer any (2015) i, d’entre ells, tres municipis de la Tramuntana (Esporles, Escorca i Valldemossa) han destacat per un augment de la renda per habitant superior al 10%.
 
Procedència dels ingressos

Per altra banda, l’operació estadística de la RMD també permet conèixer la composició d’aquesta renda de les llars. Per al conjunt dels municipis (dades per tant de les Illes Balears), les rendes provinents de les remuneracions de les persones assalariades suposen un 52,81% del total de rendes, mentre que les rendes de l’excedent brut d’explotació i rendes mixtes (que inclouen les rendes de l’autocupació i de la renda imputada de la primera vivenda en propietat suposen el 21,66% del total de rendes. Per la seva part, les prestacions socials (que inclouen essencialment les pensions) signifiquen el 15,23% del total de recursos i el 5,44% correspon als ingressos bruts de rendes de la propietat (interessos i dividends). Aquesta informació, disponible a nivell municipal, evidencia la importància de l’augment dels salaris, així com la rellevància dels ingressos per pensions.

Aquesta informació es troba disponible a la pàgina web de l’IBESTAT i, en concret, a l’eina “Municipi en Xifres”, la qual permet un ús interactiu.