L'atenció integrada permet reduir a la meitat el nombre de pacients ingressats al Parc Sanitari Bons Aires en els darrers 7 anys NNota Informativa

El Parc Sanitari Bons Aires disminueix un 50 % el nombre de pacients ingressats en sis anys; de 159 pacients l’any 2015 a 80 persones l’any 2022. També han descendit el nombre de persones amb més de 5 anys d’estada, de 46 en el 2015 a 13 persones en el 2022. Un altre descens considerable són els pacients amb estades d’entre 6 mesos i 5 anys; el 2015 n’hi havia 76 i avui només n’hi ha 34. Finalment, han baixat els pacients amb estades menors de 6 mesos; l’any 2015 hi havia 37 pacients a hores d’ara només hi ha 33 persones.

Aquestes dades ha aportat avui el coordinador autonòmic de Salut Mental de les Illes Balears, Oriol Lafau, en la compareixença de la Comissió de Salut del Parlament de les Illes Balears. Lafau ha explicat que en sis anys s’ha passat «d’un recurs finalista, d’usuaris que residien en el Parc Sanitari Bons Aires, a dur a terme tractaments en fase subaguda i estades menors de 6 mesos».

Lafau ha recordat que la reorientació de l’Hospital Psiquiàtric és una aposta ferma de la Conselleria de Salut i Consum cap a la desinstitucionalització dels pacients. «La creació de ponts efectius amb recursos socials de la comunitat», ha dit.

En aquest sentit, Lafau ha explicat que els murs que envolten l’Hospital Psiquiàtric desapareixeran per integrar-lo en el barri de Bons Aires i el Parc de Sa Riera. «Mantindrem la coordinació amb les institucions amb l’objectiu de sensibilitzar i dur a terme un procés de canvi en línia de la lluita contra l’estigma associat als trastorns mentals», ha remarcat.

El coordinador ha fet un resum de les accions del Pla Estratègic de Salut Mental 2016-2022. El Pla acaba la seva execució enguany i va ser creat per 160 professionals amb deu línies estratègiques.

La promoció i la prevenció són els eixos fonamentals del Pla. Per assolir aquests eixos han establert vincles operatius amb totes les entitats de salut mental de les Balears per dur a terme accions conjuntes de divulgació, formació i detecció primerenca.

Una altra de les línies és l’autonomia i la humanització de la salut mental, de la qual depèn el Grup de Lluita Contra l’Estigma, en què s’inclou la veu dels usuaris i les seves famílies per garantir un sistema de participació en la presa de decisions.

Entre les fites que ha destacat hi ha l’augment de professionals des de la creació de l'Oficina de Salut Mental de les Illes Balears l’any 2018. «En recursos humans, en els darrers 4 anys, hem augmentat el pressupost en 2.200.00 euros; això s’ha reflectit en la ràtio de psicòlegs: de 5,1 ara en tenim 5,7 per 100.000 habitants i pel que fa al nombre de psiquiatres, de 7,5 per 100.000 habitants hem passat a 8,25 per 100.000 habitants. Podem dir que hem incrementat la dotació de recursos humans amb 62 professionals».                                              

Un eix important va ser la creació de l’Observatori del Suïcidi que coordina, promou i posa en marxa accions i mesures que contribueixen als tres nivells de la prevenció de la conducta suïcida i milloren els canals de derivació, comunicació i gestió de casos entre els professionals de la salut i els professionals d’altres àmbits. Ha recordat que fa unes setmanes es va presentar en roda de premsa el Pla de Prevenció, Actuació i Abordatge de la Conducta Suïcida a les Illes Balears.

Per acabar la compareixença, el coordinador de Salut Mental ha comentat que des de l’any 2018 s’han posat en funcionament 11 dispositius nous, s’han elaborat 6 protocols i guies d’actuació, s’han establert 14 programes específics d’atenció i s’han creat 6 comissions i subcomissions de treball.

«Apostam per una nova visió de la salut mental, en la qual evitarem duplicitats i compartiments estancs. El nou Pla Estratègic de Salut Mental 2023-2029 és una aposta ferma i necessària, que permetrà un canvi molt significatiu en l'atenció dels problemes de salut mental», ha conclòs.