27 febrer 2019
| <9ªL> Conselleria de Salut
Arrenca el projecte pilot de voluntats anticipades a Atenció Primària de Mallorca NNota Informativa
Descàrrega d'imatges d'alta qualitat
Arrenca el projecte pilot de voluntats anticipades a Atenció Primària de Mallorca
Patricia Gómez presenta un projecte que millora l'accessibilitat a aquest servei mitjançant el qual es poden manifestar les voluntats respecte als tractaments i cures a rebre en el final de la vida
La consellera de Salut, Patricia Gómez, ha anunciat avui la posada en marxa d’un projecte pilot que permetrà als usuaris declarar les seves voluntats anticipades a determinats centres de salut, concretament al CS Son Ferriol i CS Sant Agustí de Palma i el CS Muntanya de Marratxí. Aquesta iniciativa, que ha estat coordinada per la Direcció General d’Acreditació, Docència i Recerca en Salut i la Gerència d’Atenció Primària de Mallorca del Servei de Salut de les Illes Balears, pretén que, en cas que els resultats del projecte siguin positius, es pugui estendre a la resta de centres de salut.
Acompanyada per la directora general d’Acreditació, Docència i Recerca en Salut, Margalida Frontera; pel director general del Servei de Salut, Juli Fuster; per la directora d’Infermeria d’Atenció Primària de Mallorca, Maria Antònia Font; per la responsable de l’Oficina de Voluntats Anticipades de les Illes Balears, Isabel Borràs; i per la subdirectora mèdica d’Atenció Primària de Mallorca, Maite Corredor, la consellera de Salut ha explicat que amb aquest projecte “volem millorar l’accessibilitat dels ciutadans a aquest servei i potenciar l’apoderament i l’autonomia de les persones en el final de la vida, augmentant el nombre de documents presentats”.
La declaració de voluntats anticipades és un document mitjançant el qual els ciutadans poden manifestar de forma anticipada la seva voluntat respecte els tractaments i les cures a rebre en el final de la vida, per tal que aquesta es compleixi en el moment que ja no pugui expressar-la personalment.
Les qüestions que els declarants manifesten estan relacionades amb la donació d'òrgans, amb l’elecció del lloc on volen rebre les cures al final de la seva vida, amb les cures i els tractaments a rebre, com ara no ser sotmès a actuacions sanitàries contràries als preceptes de la seva religió o, en el cas que es trobi en una situació irrecuperable, no ser connectats a un respirador o sonda gàstrica, ni qualsevol altra tractament que allargui la vida. Les voluntats anticipades també s'utilitzen per nomenar el representant, que és la persona que actuarà en nom del declarant quan aquest ja no pugui manifestar la seva opinió.
La subdirectora mèdica d’Atenció Primària de Mallorca, Maite Corredor, ha explicat que els metges i infermeres d’aquests centres que formen part del pilotatge s’estan formant ara mateix i seran acreditats per la Direcció General d’Acreditació. El document de voluntats anticipades s’oferirà com un consell breu a la consulta i, si el pacient mostra la voluntat de emplenar-ho, li donaran cita per fer-ho. Serà la pròpia Gerència de Atenció Primària qui ho tramiti en el Registre autonòmic. La formació dels professionals té dos dies de durada i la imparteix el Comitè d’Ètica d’Atenció Primària en col·laboració amb la Oficina de Voluntats Anticipades de les Illes Balears.
Més punts d’accés
Durant aquesta legislatura s’haurà augmentat el nombre de punts d’accés per a realitzar les voluntats anticipades a les Illes Balears, passant dels cinc existents l’any 2015 fins als dotze actuals. Els tres nous punts d’accés als centres de salut participants en el projecte s’afegeixen així als altres tres ja existents a Mallorca (a la seu de la Conselleria de Salut i a les seus comarcals d’Inca i Manacor), així com als quatre punts d’accés a Menorca (CS Canal Salat, CS Verge del Toro, CS Dalt Sant Joan i la UBS Es Mercadal, tres d’ells posats en marxa a finals de 2016), el punt d’accés a Eivissa (centre insular de la Conselleria de Salut) i al punt d’accés a Formentera, posat en marxa al juny de 2018.
Les Illes Balears són la cinquena comunitat autònoma en taxa de declarants, amb una mitjana de 7,38 declaracions per 1.000 habitants per darrere de Catalunya, el País Basc, La Rioja i Navarra. L’1 de gener de 2019, el Registre de Voluntats Anticipades de les Illes Balears sumava un total de 8.328 declaracions, de les quals 1.070 es varen registrar durant l’any 2018. Un 63% de les declaracions són fetes per dones (5.248) i un 37% per homes (3.080), mentre que un 56% dels declarants són majors de 65 anys.
Les dades d'aquest Registre es troben enllaçades amb la història clínica de cada usuari, de forma que els professionals sanitaris puguin tenir accés a elles quan calgui, i són també accessibles en tot el territori espanyol i des de la Direcció General d'Acreditació, Docència i Recerca. Per tal d'assegurar també el dret de consulta de les voluntats dels usuaris de la sanitat privada, s'ha establert un protocol d'accés al registre per a les clíniques privades, que ja s'ha començat a implementar.
A més de poder fer-ho als punts d’accés habilitats per la Conselleria de Salut, a les Illes Balears també és possible firmar una declaració de voluntats anticipades davant de notari o en presència de tres testimonis, sempre que aquesta es registri al Registre de Voluntats Anticipades de les Illes Balears. Els requisits per poder atorgar una declaració de voluntats anticipades és ser major de 16 anys i estar en ple ús de les facultats.
Acompanyada per la directora general d’Acreditació, Docència i Recerca en Salut, Margalida Frontera; pel director general del Servei de Salut, Juli Fuster; per la directora d’Infermeria d’Atenció Primària de Mallorca, Maria Antònia Font; per la responsable de l’Oficina de Voluntats Anticipades de les Illes Balears, Isabel Borràs; i per la subdirectora mèdica d’Atenció Primària de Mallorca, Maite Corredor, la consellera de Salut ha explicat que amb aquest projecte “volem millorar l’accessibilitat dels ciutadans a aquest servei i potenciar l’apoderament i l’autonomia de les persones en el final de la vida, augmentant el nombre de documents presentats”.
La declaració de voluntats anticipades és un document mitjançant el qual els ciutadans poden manifestar de forma anticipada la seva voluntat respecte els tractaments i les cures a rebre en el final de la vida, per tal que aquesta es compleixi en el moment que ja no pugui expressar-la personalment.
Les qüestions que els declarants manifesten estan relacionades amb la donació d'òrgans, amb l’elecció del lloc on volen rebre les cures al final de la seva vida, amb les cures i els tractaments a rebre, com ara no ser sotmès a actuacions sanitàries contràries als preceptes de la seva religió o, en el cas que es trobi en una situació irrecuperable, no ser connectats a un respirador o sonda gàstrica, ni qualsevol altra tractament que allargui la vida. Les voluntats anticipades també s'utilitzen per nomenar el representant, que és la persona que actuarà en nom del declarant quan aquest ja no pugui manifestar la seva opinió.
La subdirectora mèdica d’Atenció Primària de Mallorca, Maite Corredor, ha explicat que els metges i infermeres d’aquests centres que formen part del pilotatge s’estan formant ara mateix i seran acreditats per la Direcció General d’Acreditació. El document de voluntats anticipades s’oferirà com un consell breu a la consulta i, si el pacient mostra la voluntat de emplenar-ho, li donaran cita per fer-ho. Serà la pròpia Gerència de Atenció Primària qui ho tramiti en el Registre autonòmic. La formació dels professionals té dos dies de durada i la imparteix el Comitè d’Ètica d’Atenció Primària en col·laboració amb la Oficina de Voluntats Anticipades de les Illes Balears.
Més punts d’accés
Durant aquesta legislatura s’haurà augmentat el nombre de punts d’accés per a realitzar les voluntats anticipades a les Illes Balears, passant dels cinc existents l’any 2015 fins als dotze actuals. Els tres nous punts d’accés als centres de salut participants en el projecte s’afegeixen així als altres tres ja existents a Mallorca (a la seu de la Conselleria de Salut i a les seus comarcals d’Inca i Manacor), així com als quatre punts d’accés a Menorca (CS Canal Salat, CS Verge del Toro, CS Dalt Sant Joan i la UBS Es Mercadal, tres d’ells posats en marxa a finals de 2016), el punt d’accés a Eivissa (centre insular de la Conselleria de Salut) i al punt d’accés a Formentera, posat en marxa al juny de 2018.
Les Illes Balears són la cinquena comunitat autònoma en taxa de declarants, amb una mitjana de 7,38 declaracions per 1.000 habitants per darrere de Catalunya, el País Basc, La Rioja i Navarra. L’1 de gener de 2019, el Registre de Voluntats Anticipades de les Illes Balears sumava un total de 8.328 declaracions, de les quals 1.070 es varen registrar durant l’any 2018. Un 63% de les declaracions són fetes per dones (5.248) i un 37% per homes (3.080), mentre que un 56% dels declarants són majors de 65 anys.
Les dades d'aquest Registre es troben enllaçades amb la història clínica de cada usuari, de forma que els professionals sanitaris puguin tenir accés a elles quan calgui, i són també accessibles en tot el territori espanyol i des de la Direcció General d'Acreditació, Docència i Recerca. Per tal d'assegurar també el dret de consulta de les voluntats dels usuaris de la sanitat privada, s'ha establert un protocol d'accés al registre per a les clíniques privades, que ja s'ha començat a implementar.
A més de poder fer-ho als punts d’accés habilitats per la Conselleria de Salut, a les Illes Balears també és possible firmar una declaració de voluntats anticipades davant de notari o en presència de tres testimonis, sempre que aquesta es registri al Registre de Voluntats Anticipades de les Illes Balears. Els requisits per poder atorgar una declaració de voluntats anticipades és ser major de 16 anys i estar en ple ús de les facultats.