Miquel Mir reclama que la protecció dels territoris insulars davant l’emergència climàtica esdevengui política d’Estat NNota Informativa

El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, ha comparegut, aquest dijous, a la Ponència d’estudi sobre la insularitat constituïda a la Comissió de Despoblació i Repte Demogràfic del Senat. Mir ha alertat que la insularitat converteix les Illes Balears en un territori més fràgil que la Península davant l’emergència climàtica i ha reclamat una major implicació de l’Estat a l’hora de planificar inversions per revertir-ne els efectes.

Mir ha defensat «el compromís del Govern de les Illes Balears amb la sostenibilitat del nostre arxipèlag» però ha advertit que «si darrera no hi ha una política d’Estat de poc servirà que un petit territori de la Mediterrània faci els deures». «Les Illes Balears han tret més d’una vegada a Espanya d’una crisi econòmica; és l’hora que Espanya tregui el nostre país de la crisi climàtica», ha conclòs.

El conseller ha defensat les polítiques de resiliència adoptades pel Pacte des de 2015 com ara l’ampliació de les zones marines protegides o lleis pioneres com la de Residus, Canvi Climàtic o el Decret posidònia. Amb tot, ha indicat una sèrie de reptes que l’arxipèlag ha d’afrontar, amb la complicitat de l’Estat, si vol superar amb èxit el repte climàtic.

Entre aquests, ha destacat el control d’espècies invasores. «La incapacitat de decisió als nostres ports i aeroports, almanco en matèria de bioseguretat, ens està portant a una situació molt preocupant, especialment a les Pitiüses, amb l’entrada incontrolada d’ofidis», ha assenyalat tot afegint que «els territoris insulars són els espais amb més densitat d’endemismes, tant florístics com faunístics».

Mir ha posat èmfasi, també, en la necessitat d’adaptar les infraestructures i el finançament de polítiques com les de gestió de residus a la realitat demogràfica de l’arxipèlag, amb una població flotant que pot arribar als quinze milions de persones anuals, i no només tenint en compte la població censada. En aquest sentit, el conseller ha reclamat, una vegada més, que l’Estat es faci càrrec del transport de residus de l’illa de Formentera a Eivissa pels quals la Conselleria abona un milió d’euros anuals quan es tracta d’una competència estatal.

Finalment, el conseller ha recordat que les Illes Balears és al comunitat on més ha crescut la població les darreres dècades i en la qual ho seguirà fent segons les previsions de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). En aquest sentit, ha reclamat al govern de l’Estat que «no només s’impliqui amb l’Espanya buidada, que existeix i ha de ser atesa, sinó també amb aquelles regions saturades que perden riquesa i biodiversitat».