8 gener 2022 <10aL>Conselleria de Medi Ambient i Territori

Un estudi pioner a Balears detecta per primera vegada al Parc Natural de Sa Dragonera 13 espècies d’aus migratòries NNota Informativa

Foto de noticia
Descàrrega d'imatges d'alta qualitat

Un estudi pioner a Balears detecta per primera vegada al Parc Natural de Sa Dragonera 13 espècies d’aus migratòries

Les observacions han identificat exemplars que fins el moment no s’havien citat a l’espai natural protegit

Un estudi pioner a les Illes Balears, dut a terme al Parc Natural de Sa Dragonera, ha permès identificar un mínim de 6.671 exemplars de 70 espècies diferents d’aus migratòries durant els períodes de migració primaveral i de la tardor, 13 d’elles es van citar per primera vegada al Parc. Les observacions s’han fet seguint la metodologia de gravació de migració nocturna (NOCMIG per les seves sigles en anglès) a través d’una estació d’estudi, la primera d’aquest tipus a l’arxipèlag.

Es va escollir l’espai natural protegit per dur-hi a terme aquesta prova pilot perquè és una zona òptima per a l’estudi de la migració nocturna a causa de la ubicació. Al trobar-se a l’extrem sud-occidental de Mallorca, a través de Sa Dragonera s’hi canalitza bona part del flux migratori que travessa l’illa.

Pel que fa a la migració primaveral o prenupcial, el far de Llebeig, on s’ha instal·lat la gravadora durant tot l’estudi, és el primer que veuen les aus, pel que segurament utilitzin aquesta via d’entrada. En la de tardor o post-nupcial, és la darrera terra que troben les aus migrants abans d’endinsar-se a la mar en direcció sud.

Durant el període primaveral, es van realitzar gravacions durant 21 nits, el que va permetre identificar 56 espècies diferents, 40 de les quals es consideren espècies en pas migratori. Nou d’elles no s’havien citat fins al moment a Sa Dragonera: el cucui reial (Clamator glandarius), la fotja (Fulica atra), la polla d’aigua (Gallinula chloropus), el fumarell (Chlidonias niger), el picaplatges petit (Charadrius dubius), el fuell gris (Pluvialis squatarola), el camaverda (Tringa nebularia), el corriol variant (Calidris alpina) i la terrola (Calandrella brachydactyla).

Les sis espècies que s’han detectat més sovint en aquest període han estat el xàtxero groc (Motacilla flava), la falzia (Apus apus), l’ull de bou de passa (Phylloscopus trochilus), l’orval (Nycticorax nycticorax), l’oronella (Hirundo rustica), la xivitona (Actitis hypoleucos) i la titina d’arbre (Anthus trivialis). També s’hi han detectat espècies pre-saharianes durant els primers dies d’estudi, però no posteriorment, com és el cas de la titina sorda (Anthus pratensis),el ropit (Erithacus rubecula) o el pinsà (Fringilla coelebs).

Pel que respecta al pas post-nupcial, es van gravar 41 nits, on s’hi van detectar 54 espècies de pas migratori del total de 73 detectades. L’espècie més abundant durant aquest període migratori, i durant tot l’estudi, ha estat el tord (Turdus philomelos). La segona espècie més abundant ha estat el txàtxero groc, seguit del ropit, el lluonet (Spinus spinus), la titina sorda, la titina d’arbre o la cadernera (Carduelis carduelis).

Es van citar per primera vegada al Parc Natural el fuell de collar (Charadrius morinellus), una espècie molt escassa en pas migratori a Mallorca, la valona (Tringa glareola), la curlera cantaire (Numenius phaeopus) i el corriol becllarg (Calidris ferruginea).

El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, s’ha mostrat satisfet dels resultats del primer estudi d’aquestes característiques a Balears, «una feina que demostra la importància de tenir informació acurada i actualitzada de la nostra biodiversitat per poder encaminar, de forma precisa, les polítiques de conservació». Mir també ha explicat que «la generació de coneixement és el pilar d’una societat més conscienciada sobre els valors naturals de la nostra terra, una peça clau per protegir-los dels efectes de l’emergència ecològica».

El primer estudi NOCMIG ha permès ampliar el número d’espècies detectades al Parc Natural de Sa Dragonera i actualitzar la llista de referència, de Juan Miguel González (2011), amb les primeres cites d’espècies a l’espai natural protegit.