Yllanes demana al teixit productiu de Menorca seguir apostant per l’autoconsum i l’emmagatzematge per tal d’aconseguir la sobirania energètica NNota Informativa

El vicepresident i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, el director general d’Energia i Canvi Climàtic, Pep Malagrava, i el director gerent de l’IBE, Ferran Rosa, han explicat aquest matí a consells, ajuntaments, patronals, sindicats i sectors empresarials de Menorca les diferents línies de subvencions en matèria energètica que gestiona el Govern de les Illes Balears i han informat que des del 20 de setembre, dia que es va obrir la convocatòria, ja s’han rebut 952 sol·licituds per a les tres línies, de les quals mes de 700 són a Mallorca, 101 són per a projectes a Menorca i 135 a Eivissa i Formentera.

Yllanes ha presentat el full de ruta que segueix el Govern per impulsar la transició energètica a les Illes i que ara rebrà un fort impuls gràcies als fons europeus, amb l’arribada de 230 milions d’euros dels Fons Illes Sostenibles. En aquest sentit, ha demanat al conjunt del teixit productiu de l’illa de Menorca que segueixin apostant per la democratització de l’energia i la descarbonització de l’illa, així com per l’autoconsum i l’emmagatzematge, per tal d’aconseguir la sobirania energètica.

En aquest punt, el vicepresident ha explicat que el Govern disposa de 41 milions d’euros per tal d’aconseguir aquest objectiu, el qual es basa en tres eixos d’actuació: la reducció del consum i la millora de l’eficiència energètica; la descarbonització de la mobilitat i el desplegament de la xarxa de punts de recàrrega, així com el foment i la democratització de les energies renovables a través de l’autoconsum, especialment en les àrees urbanes.

La convocatòria, que es va obrir el 20 de setembre, preveu ajuts addicionals en el cas de la instal·lació de pèrgoles fotovoltaiques per cobrir aparcaments i canviar la uralita de les cobertes industrials per plaques.

El vicepresident ha destacat que «la transició energètica és cabdal i els fons europeus representen una finestra d’oportunitats, un motor per accelerar i aconseguir els objectius marcats abans de temps i Menorca és punta de llança a les Illes Balears. Aquests propers anys són transcendentals per aconseguir arribar a un punt d’inflexió i limitar aquest escalfament global; si no, els efectes a les Illes Balears seran molt greus», ha insistit Yllanes.

«Menorca és un territori ideal per impulsar el model energètic descentralitzat que des del Govern estam impulsant, i eines com l’autoconsum i l’emmagatzematge són claus per aconseguir la sobirania energètica. Vull recordar que es preveuen ajuts per a bateries de fins el 70 %. No obstant això, hem de ser més ambiciosos i accelerar les actuacions de cadascun dels tres eixos en què treballam», ha afegit.

La presidenta del Consell Insular de Menorca, Susana Mora, ha apuntat que «Menorca treballa des de fa temps amb l’estratègia de descarbonització Menorca 2030. Volem ser una illa pionera en sostenibilitat i eficiència energètica pel que agraïm els esforços del Govern balear per seguir avançant junts en aquest camí. No obstant, aquesta fita només serà possible si també s’hi suma l’àmbit privat».

Per la seva banda, el director general d’Energia i Canvi Climàtic, Pep Malagrava, ha estat l’encarregat d’exposar amb detall les convocatòries i els programes que ja estan en marxa o que arribaran els propers mesos per a la transició energètica i que comptaran amb un pressupost de més de 41 milions d’euros, que se sumaran als 230 milions d’euros dels Fons Illes Sostenibles.

«L’objectiu és sortir de la crisi amb un sector d’energies renovables enfortit i complint amb els objectius que ens marca la Llei de canvi climàtic», ha explicat Malagrava. «Els fons europeus representen una finestra d’oportunitats, un motor per accelerar la transició i aconseguir els objectius marcats abans de temps. A més, aquesta suma milionària ha de servir perquè aquesta transició sigui socialment justa, participativa i inclusiva, que involucri el conjunt de la societat que s’hi sumi. Actualment ens trobam davant el moment idoni per a aquesta transició», ha apuntat, al temps que ha recordat que «l’objectiu a llarg termini és arribar a unes illes 100 % descarbonitzades amb una producció 100 % renovable. Unes illes amb un nou paradigma de mobilitat, amb una reducció important del pes del vehicle privat i que aquest sigui elèctric. I també un territori on el parc edificat estigui adaptat al clima i es tudi la menor quantitat d’energia possible».

A l’acte s’ha convidat representants de la Conselleria de Medi Ambient i Reserva de Biosfera, la DI Biosfera, ajuntaments i representants del sector agropecuari, així com membres de patronals i sectors empresarials que es poden beneficiar dels ajuts destinats a la transició energètica: sector turístic, automobilístic, empreses instal·ladores, cooperatives de consum i producció d’energia, associacions professionals i associacions socials, entre d’altres.

L’autoconsum, una aposta clau

La Vicepresidència ha destacat durant la presentació la necessitat d’impulsar la implementació d’energies renovables a través de l’autoconsum particular, empresarial i d’administracions públiques; el foment de comunitats energètiques, i la cobertura de teulades i aparcaments. Per a aquestes línies, els fons provenen de diferents convocatòries. Les destinades a autoconsum estan destinades a promoure l’autoconsum i l’emmagatzematge per a empreses (5.621.482 €), l’autoconsum per a particulars i administracions públiques (4.871.191 €), així com per a inversions en sistemes tèrmics renovables per al sector residencial (2.305.087 €).

També està previst, més endavant, que particulars, empreses i administracions públiques es puguin acollir a ajuts per a la implantació d’energies renovables tèrmiques en processos industrials i altres sectors (1.560.437 €); calor i fred renovable en el sector de serveis (402.819 €), i per a biogàs (402.819 €).

Pel que fa a l’eix d’estalvi i eficiència energètica, els esforços se centren a reduir el consum energètic de particulars, empreses i administracions, així com dels sectors industrial i agropecuari; a dur a terme accions de sensibilització; inversions de millora en el desenvolupament tèrmic dels edificis; la millora de l’eficiència de lluminàries, així com la millora de l’eficiència de maquinària en els processos productius i en la implementació de la gestió energètica. En aquests casos, els fons provenen dels programes PREE 5000 (535.000 €), DUS 5000 (802.500 €), PREE 5000 singulars (100 M€), PIME Eficiència indústria (1,5 M€) i subvencions per a l’eficiència energètica en instal·lacions agropecuàries (375.000 €).

La tercera línia d’actuació té a veure amb l’impuls de la mobilitat elèctrica amb la implementació de punts de recàrrega d’accés públic i la substitució de vehicles de combustió per vehicles elèctrics. Els ajuts, en aquest cas, sumen 10,4 milions d’euros per a la instal·lació de punts de recàrrega per a administracions locals i 9,3 milions d’euros a través del programa de suport a la mobilitat elèctrica MOVES III.

La gran majoria d’aquests recursos provenen del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, que preveu inversions fins a l’any 2026 i que, a més, inclou la possibilitat d’ampliar el crèdit si els recursos s’exhaureixen.