El projecte de Pressuposts Generals de l’Estat per a 2022 inclourà 183 milions d’euros per a les Illes Balears a través del factor d’insularitat del Règim Especial NNota Informativa

La presidenta Armengol i la ministra Montero signen l’acord de compensació de la insularitat assolit a la Comissió mixta Estat-CAIB
Armengol: “Es tracta d’una quantitat històrica que fa justícia als desitjos i anhels de la societat de les Illes Balears”

La Comissió Mixta d’Economia i Hisenda entre l’Administració de l’Estat i la Comunitat Autònoma, reunida avui a la finca de Raixa, ha acordat la inclusió de 183 milions d’euros al projecte de Pressuposts Generals de l’Estat per a 2022 per compensar la insularitat i el dèficit inversor estatal a les Illes, a través del desplegament, per primera vegada, del factor d’insularitat previst al Règim Especial de les Illes Balears (REIB). 

L’acord, signat per la presidenta Francina Armengol i la ministra d’Hisenda i Funció Pública, María Jesús Montero, estableix la metodologia de càlcul de la dotació inicial del factor d’insularitat, consensuada a la comissió tal com preveu el Reial decret llei del REIB, i fixa aquesta dotació en 110 milions per a ser inclosa en els PGE 2022. En total, l’import per a 2022 ascendeix a 183 milions, ja que l’acord inclou 73 milions més com a compensació a les Balears degut al temps transcorregut des de l’aprovació del Reial decret llei, el febrer del 2019.

La presidenta Armengol ha assegurat que amb aquest acord es dona “un bot històric en el compliment del REB i de la compensació de la insularitat”, motiu pel qual també ha volgut agrair a la societat civil, grups polítics i institucions, així com especialment al Cercle d’Economia, ja que han “treballat units en moments complicats” i des de la necessitat que l’Estat compensi els problemes que genera la insularitat. Amb aquesta quantitat de doblers, Armengol ha destacat que es posa de manifest “la sensibilitat del govern espanyol per entendre què significa viure en una Comunitat Autònoma illenca i complir amb els somnis i aspiracions de la seva ciutadania”. 

En aquest sentit, ha destacat que aquesta eina “garanteix fons estatals addicionals per a reforçar la inversió pública a les Balears, per tal de contribuir a situar a les illes a la mitjana de la inversió estatal a les comunitats autònomes”. Es tracta d’una “negociació extraordinària per fer una compensació extraordinària a la nostra terra. Una quantitat històrica que fa justícia als desitjos i anhels de la societat de les Illes Balears”, ha subratllat, i ha afegit: “a la fi hi ha un govern d’Espanya que fa justícia amb aquesta terra”.

Per part seva, la ministra Montero ha recalcat que l’acord ha estat possible “gràcies a l’impuls i la insistència de la presidenta Armengol per fer realitat aquesta circumstància negociada el 2019” per tal que el govern de l’Estat “fos capaç d’identificar la singularitat de les illes a l’hora que puguin oferir a la seva ciutadania les millors infraestructures i uns serveis públics d’excel·lència”.

Tal com estableix el Reial decret llei del Règim Especial de les Balears, el factor d’insularitat ha de ser inclòs als PGE i el càlcul té en compte els desequilibris inherents a la discontinuïtat territorial pròpia del fet insular i pluriinsular, especialment en matèria d’inversió. 

Així, per a la quantificació de la dotació inicial, s’ha tengut en compte la diferència entre la inversió de l’Estat per càpita a les Balears i la inversió per càpita a les comunitats autònomes de règim comú. Aquesta inversió inclou les dades de despesa executada pel conjunt del sector públic estatal tant en inversions directes com en inversions indirectes, en el període entre 2015 i 2018, darrer any amb dades disponibles.

Pel que fa a l’ús d’aquest fons, el Reial decret llei preveu que servirà per a finançar actuacions a àmbits especialment afectats per la insularitat i, específicament, en matèries com infraestructures i sistemes de transport; gestió i sanejament de recursos hídrics i del litoral, costes i platges; infraestructures i xarxes d’energia i promoció de renovables i energies alternatives; infraestructures de transport i sistemes de mobilitat; beques a l'estudi i a la recerca en el sistema educatiu i ajudes a la mobilitat; modernització i  diversificació del sector turístic; promoció de la recerca, el desenvolupament tecnològic i innovació; tractament, reutilització, recollida, reciclatge i transport de residus, i actuacions sobre el patrimoni cultural, etnològic, arqueològic, arquitectònic i paisatgístic de les Balears.

D’acord amb el que preveu el Reial decret llei del REIB, la dotació inicial, fixada en 110 milions, s’actualitzarà anualment, en funció del nivell d’inversions de l’Estat, i l’acord estableix la incorporació dels crèdits pressupostaris corresponents en els projectes de PGE dels propers cinc anys, de 2022 a 2026. A més, també recull que els 73 milions addicionals per a 2022 s’hauran de correspondre a actuacions ja realitzades en àmbits especialment afectats pel fet insular.

La presidenta Armengol i la ministra Montero han signat l’acord assolit entre ambdós governs a la comissió bilateral. Per part del Govern, també hi han participat el vicepresident Juan Pedro Yllanes, la consellera d’Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez, la consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat, Mercedes Garrido, i el conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, així com els directors generals de Pressuposts, Joan Ignasi Morey, i de Finançament, Francisco Oliver, i la secretaria general de la Conselleria d’Hisenda i Relacions Exteriors, Begoña Morey.

A l’acte també han assistit la presidenta del Consell de Mallorca, Catalina Cladera, a qui la presidenta ha agraït la seva tasca com a consellera d’Hisenda durant la passada legislatura, quan es va negociar i aprovar el REIB. A més, l’acte ha comptat amb l’assistència de la delegada del govern de l’Estat a les Illes Balears, Aina Calvo.