El Govern de les Illes Balears inicia el procés d’elaboració dels pressuposts generals de la Comunitat Autònoma per a 2022 amb el repte de que els nous comptes s’encaminin a reforçar el model de seguretat sanitària i protecció social, a continuar impulsant la recuperació social i econòmica i a accelerar el procés de transformació estructural, principalment vinculat als nous fons europeus, en un context condicionat per les conseqüències i les necessitats derivades de la pandèmia de la COVID-19.
La consellera d’Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez, ha signat l’ordre per la qual es dicten les normes per a l’elaboració dels nous pressuposts i que ha estat publicada aquest dissabte al Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB). El Govern comença la preparació dels pressuposts per avançar en aquest procés en un escenari pressupostari pendent de la concreció del marc de regles fiscals per a l’any vinent i de les previsions estatals de distribució de recursos del sistema de finançament autonòmic.
En un context marcat per la COVID-19 i les seves conseqüències a diversos àmbits, els pressuposts s’inicien des de la convicció de la importància de disposar d’un “sector públic robust, eficient i eficaç per poder respondre a les expectatives de benestar i progrés, en harmonia amb el nostre entorn”, i de mantenir l’acció coordinada i la cohesió social mostrades fins ara davant l’amenaça comuna de la pandèmia; i tenint en compte també que caldrà mantenir “el reforç i la priorització de les polítiques públiques orientades a la plena recuperació econòmica i social”.
El Govern considera que les finances autonòmiques continuaran afectades de manera directa i significativa per la pandèmia en el 2022 i també per altres circumstàncies derivades de la COVID-19 de forma indirecta, i que l’escenari pressupostari està condicionat per diversos factors. D’una banda, s’han de concretar les regles fiscals i la possibilitat de posposar novament la seva aplicació estricta a les administracions públiques de l’Estat, una vegada la Comissió Europea ha proposat mantenir activada la clàusula de salvaguarda del Pacte d’Estabilitat i Creixement per a l’any 2022.
I d’una altra banda, s’han de comunicar las previsions del sistema de finançament autonòmic per a l’any vinent, qüestió sobre la qual el Govern defensa que s’apliquin mesures compensatòries per tal de neutralitzar l’impacte negatiu que la liquidació del 2020 pugui tenir en el 2022. Fins ara, l’Administració de l’Estat, a càrrec d’un major endeutament públic estatal, ha adoptat mesures extraordinàries que han permès mitigar l’impacte sobrevingut de la pandèmia en les finances autonòmiques.
Tal com recull l’ordre, diversos factors condicionen l’escenari pressupostari, com el nivell d’ingressos tributaris vinculats a la recuperació econòmica i laboral, el nivell de despeses estructurals i l’abast de les noves mesures de suport fiscal i financer a adoptar per part del Govern d’Espanya, les quals han resultat determinants des de l’inici de la pandèmia l’any passat.
Així, el pla projectat en els pressuposts actuals de la CAIB per a 2021 també ha esdevingut fonamental per atendre els dos objectius principals marcats per a fer front a la COVID-19 enguany, com són el reforç de les polítiques de benestar social i l’impuls de la reactivació de l’activitat econòmica. Enguany s’han produït dos fets especialment significatius: el fons estatal extraordinari que ha permès activar la línia d’ajuts directes a empreses i autònoms de les illes de 855,7 milions i el desplegament de l’instrument dels nous fons europeus Next Generation EU i del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència del Govern d’Espanya.
Aquest nou escenari a nivell europeu i estatal genera “oportunitats” de transformació i reorientació cap a una economia “més sostenible, inclusiva i generadora de valor social”, un repte que el Govern assumeix amb l’objectiu d’afavorir una “època de gran dinamisme econòmic i social”. “Més enllà de les fites macroeconòmiques, el principal repte públic consistirà en assegurar que la recuperació tingui efectes redistributius i s’estengui a tots el àmbits de la nostra societat, reduint les greus desigualtats socials preexistents i sobrevingudes per la pandèmia, i desplegar decididament l’estratègia balear contra el canvi climàtic”, apunta l’ordre de la consellera.
Aquesta ordre regula l’elaboració de l’avantprojecte de llei de pressuposts i també estableix que les administracions, els organismes públics i els seus ens instrumentals continuïn vetllant per incorporar la perspectiva de gènere en les seves polítiques. Com els darrers anys, també s’ha de promoure una avaluació integral de totes les polítiques relacionades amb la infància; i es preveuen instruments de participació ciutadana que va incorporar la Llei 12/2019 de consultes populars i processos participatius.