Yllanes i Sánchez traslladen al cos consular a les Illes la necessitat de blindar climàticament les Balears NNota Informativa

El vicepresident del Govern i Conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, i la consellera d’Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez, han explicat aquest dimecres a representants del cos consular a les illes d’una vintena de països el full de ruta del Govern per tal de blindar climàticament les Illes Balears, un procés que ha de ser transversal a tots els sectors i especialment als productius. Aquesta trobada neix a partir de l’interès mostrat pels cònsols en conèixer amb més detall aquestes polítiques del Govern durant la ronda de reunions iniciada per Relacions Exteriors amb la diplomàcia estrangera els darrers mesos.

En aquest sentit, el vicepresident ha indicat que «des de Balears enfocam el nostre full de ruta com una oportunitat per incorporar la perspectiva climàtica i de sostenibilitat en tot el nostre teixit productiu, així com també com una eina per diversificar la nostra economia». Yllanes ha explicat que «els fons europeus preveuen unes inversions milionàries per accelerar aquest canvi de model i, per això, a Balears volem arribar el 2023 amb un 25 % d’energia renovable, multiplicant per deu la xifra de 2019, i anticipar-nos al marcat en la Llei que estableix el 30 % per a 2030».

«L’objectiu del nostre full de ruta no és un altre que el de blindar climàticament les nostres illes per poder continuar desenvolupant les nostres vides en elles. El clima està canviant, per tant és necessari que nosaltres també canviem per adaptar-nos a ell. Tenim el deure moral de deixar un planeta habitable i pròsper per a les noves generacions. Uns joves que en els últims anys han liderat aquest canvi, i gràcies al seu impuls el canvi climàtic és ara mateix una de les màximes prioritats dels governs», ha afegit el també conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica. Yllanes, també ha explicat que un altre dels objectius «és accelerar per tal de tenir unes illes 100 % descarbonitzades abans de 2050, amb una producció d’energia extreta al 100 % de fonts renovables, on per produir electricitat no sigui necessari emetre gasos contaminants al nostre aire, mitjançant el tancament progressiu de les centrals tèrmiques».

El vicepresident ha recordat que el Govern va formar part de la campanya Under 2 Coalition el 2020 per aconseguir ser més ambiciosos en l’objectiu de reducció d’emissions i s’elevés al 55 % el 2030, aconseguint que la Comissió Europea així ho reflectís en la seva proposta. «El nou model el volem construir sobre la base de dos conceptes: sobirania energètica i democratització de l’energia. Dos eixos que volem que siguin estratègics en el desenvolupament de la transició energètica que ha de ser socialment justa, participativa i inclusiva», ha dit Yllanes, al temps que ha celebrat la «sintonia amb les prioritats marcades per les institucions comunitàries en matèria de lluita contra el canvi climàtic».

Per la seva part, la consellera d’Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez, ha obert l’acte per donar la benvinguda als representants dels consolats radicats a les Illes, dels quals ha destacat el seu paper i la col·laboració mantinguda especialment per afrontar els problemes derivats de la pandèmia, i ha valorat l’organització d’aquesta primera jornada específica sobre polítiques clau del Govern, com són les relatives a la transició energètica i l’adaptació al canvi climàtic. Aquestes línies d’actuació han estat un dels principals temes d’interès dels cònsols durant la ronda de reunions iniciada per la Conselleria d’Hisenda i Relacions Exteriors amb la diplomàcia estrangera a les Illes durant els darrers mesos, des que la Direcció General de Relacions Exteriors, dirigida per Antoni Vicens, va assumir la competència d’interlocució amb els consolats radicats a les Illes Balears el passat 15 de febrer.

A partir d’aquesta tasca de diàleg i col·laboració amb el cos consular, ha explicat la consellera, des de Relacions Exteriors s’ha iniciat una relació proactiva per tal de conèixer de primera mà els seus suggeriments i problemàtiques, així com per promoure la celebració de jornades específiques sobre aquelles polítiques del Govern que generen més interès a aquest col·lectiu. Així, aquesta primera trobada s’ha centrat en el full de ruta del Govern en transició energètica i canvi climàtic, en la qual s’han pogut reprendre aquests espais de diàleg i intercanvi de coneixements amb els representants del cos consular a les Balears.

Per la seva banda, el director general d’Energia i Canvi Climàtic, Pep Malagrava, ha explicat la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica de les Illes Balears, aprovada el 10 de febrer de 2019, que va ser pionera en tot l’Estat i que en paraules del director general, «ens dota d’un marc de governança multinivell perquè cada administració s’impliqui». «Aquesta Llei va néixer amb dos objectius clars: la mitigació i l’adaptació al canvi climàtic. Aquest marc jurídic també ens dota d’uns mecanismes de governança per fer partícips tots els actors involucrats en aquesta transició, des del conjunt d’administracions, experts i el conjunt de la ciutadania», ha dit, al mateix temps que ha reconegut que «és una Llei que estam desenvolupant, com demostra, per exemple, la posada en marxa de l’Institut Balear de l’Energia com a braç executor de projectes públics d’energia per a l’administració pública». Finalment, Malagrava ha indicat que «la transició energètica que duem a terme a Balears pot servir de referent per a altres territoris europeus, no només insulars. L’emergència climàtica ens obliga a actuar ràpid, de forma socialment justa i sent respectuosos amb el nostre territori, i en això som un exemple».

Objectius

L’objectiu quant a energies renovables és que a les Illes Balears arribem el 2030 al 35 % d’ús i implantació, i el 2050 al 100 %. Quant al consum d’energia, l’objectiu és passar del 26 % el 2030 fins al 40 % el 2050. Amb relació a la reducció d’emissions a l’atmosfera, es vol arribar al 40 % el 2030 i al 90 % el 2050.Quant als objectius mobilitat zero emissions, s’ha explicat la necessitat de prohibir la circulació de vehicles dièsel el 2025 i la prohibició de circulació de vehicles de combustió el 2035, a més de promoure la instal·lació de punts de recàrrega elèctrica per al sector públic i el privat. Quant al desenvolupament reglamentari, l’objectiu és posar en marxa el Decret de petjada de carboni, el Decret de renovables, el Decret d’eficiència energètica i el Decret de mobilitat sostenible.

Dades

En referència a l’autoconsum, actualment hi ha 2.850 instal·lacions d’autoconsum de les que 1.600 s’han instal·lat entre 2020 i 2021. Així mateix, els ajuts que arriben al 50 % s’han incrementat cada any d’1 milió d’euros el 2018 a 5 milions el 2021, fet que ha suposat que a les Illes Balears haguem arribat a 31 MW.

En mobilitat elèctrica, les Illes Balears som la segona comunitat autònoma amb millor índex de punts de càrrega. La comunitat autònoma ha arribat als 560 punts de càrrega públics (arribarà a 800 si se sumen els privats). L’objectiu era tenir 1.000 punts de càrrega el 2025, però tot indica que ja els tindrem el 2023. Així mateix, les Illes Balears ha estat la primera comunitat en aprovar el MOVES III, i la llei estatal permet abandonar el dièsel i la benzina abans que la resta de l’Estat.

Amb relació a l’hidrogen verd, el projecte de Lloseta ha estat seleccionat per ser el pilot de la producció d’hidrogen verd a una illa de la Mediterrània. Cal assenyalar que l’hidrogen permetrà les Illes Balears diversificar la combinació energètica (mix energètic) renovable. Aquest projecte compta amb una inversió de 50 milions d’euros, 10 dels quals arriben de la Unió Europea i és un projecte escalable que posiciona Balears a l’avantguarda de la transició energètica. Així mateix, s’ha establert l’objectiu d’aconseguir la sobirania energètica i la sobirania alimentària.

A la trobada també ha participat el director general de Relacions Exteriors, Antoni Vicens, i cònsols i representants del cos consular a les illes d’una vintena de països, com Alemanya, Argentina, Colòmbia, Dinamarca, Equador, Estònia, França, Grècia, Hongria, Islàndia, Malta, Noruega, Països Baixos, Perú, República Txeca, Romania i Rússia.