Planícia recupera més de 28 hectàrees per a ús agrícola des que és de titularitat pública NNota Informativa

El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, ha visitat, aquest dijous, la finca pública de Planícia, gestionada per l’Institut Balear de la Natura (IBANAT), i on s’hi està desenvolupant un pla de gestió agroforestal activa que ha permès recuperar 28,5 hectàrees de l’indret per al seu ús agrícola, a més d’actuacions forestals preventives.

Aquest pla gira al voltant de quatre eixos principals, entre els que s’hi troba la recuperació i el manteniment de les zones de cultiu i la incorporació de ramaderia per a la gestió integral dels recursos agropecuaris de les finques. A més, es treballa per restablir la gestió forestal, a través de la protecció de la biodiversitat i de l’execució de faixes de protecció contra incendis, per exemple. El darrer eix en què es treballa és el de garantir el dret d’accés al medi natural sense posar en perill la conservació de l’espai.

Mir ha destacat que «Planícia és un exemple perfecte de què la gestió activa, la recuperació dels usos tradicionals i l’accés al medi natural no són només compatibles, sinó que són complementaris». El conseller ha recordat també que la gestió adaptativa del paisatge «és una eina cabdal per fer front a un dels grans reptes que tenim: l’emergència climàtica». «Amb una actuació integral com aquesta aconseguim espais naturals més resilients als desastres naturals cada vegada més freqüents, com grans incendis forestals o inundacions», ha afegit.

Cal tenir en compte que, des que s’adquirí la finca per part del Govern el 2009, l’objectiu principal ha estat donar resposta a l’abandonament, que ha propiciat una pèrdua de les antigues zones de cultiu i una extensa continuïtat de la coberta forestal. Aquest increment pot suposar potencial per a incendis més intensos i extensos. Així, la recuperació de part del sòl agrícola, juntament amb les mesures d’autoprotecció, com les faixes, disminueixen el risc d’incendi.

Planícia, als anys 50, quan s’explotava la finca de forma privada, havia arribat a tenir més de 100 hectàrees dedicades a l’ús agrícola, que anaren minvant fins a ser residuals, una situació que es va començar a revertir en ser pública.

Recuperar els usos tradicionals ha afavorit, doncs, la conservació de la finca i ha plantejat nous reptes, sobretot encarats a promoure una nova bioeconomia que doni suport a l’aprofitament dels productes agraris (cereals, olives, bestiar, etc.) i forestals (fusta, biomassa, bolets, etc.) que es generen gràcies a una gestió activa de les finques públiques i privades de les zones agroforestals de Balears.