Reactivació econòmica: Les Balears reclamen davant el Govern de l’Estat que el Pla de recuperació amb els nous fons europeus prioritzi les autonomies més afectades per l’impacte social i econòmic de la pandèmia NNota Informativa

El Govern de les Illes Balears ha reclamat davant el Govern d’Espanya que la implementació del Pla de recuperació amb els nous fons europeus davant la crisi derivada de la Covid-19, a través dels projectes a finançar amb el Mecanisme de Recuperació i Resiliència del fons Next Generation, prioritzi les majors necessitats de les autonomies més afectades per l’impacte econòmic i social de la pandèmia, com és el cas de les Balears, i per a la millora del seu model econòmic, amb una aposta per la diversificació i una major sostenibilitat social, econòmica i mediambiental.

La consellera d’Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez, ha defensat aquest posicionament durant la primera reunió i sessió constitutiva de la nova Conferència Sectorial del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, presidida per la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, i que s’ha dut a terme aquest dijous mitjançant videoconferència amb representants dels diversos governs autonòmics. Així mateix, ha plantejat la necessitat de tenir en compte el coneixement de les comunitats de la seva realitat per adaptar aquest Pla estatal a cada territori i també la d'articular una major capacitat de decisió de les comunitats en una nova proposta de reglament de funcionament d'aquesta nova Conferència sectorial entre el Govern d'Espanya i les comunitats autònomes.

Durant la reunió, la consellera Sánchez ha defensat que la posada en marxa d’aquest Pla amb els nous fons europeus, a través del Mecanisme de Recuperació i Resiliència, ha de prioritzar a les autonomies i als sectors amb majors necessitats de reactivació i protecció pel major impacte de la crisi econòmica derivada de la pandèmia, com és el cas de les Illes Balears, degut a la major davallada prevista del PIB, i en conseqüència amb majors necessitats de millorar el seu model econòmic.

Per a la implementació d'aquest Pla, ha manifestat la consellera d’Hisenda i Relacions Exteriors, s’ha de tenir en compte l’impacte diferenciat que la crisi derivada de la Covid-19 està tenint a les comunitats, en termes econòmics i socials, de desigualtats i pobresa i d’empitjorament de l’activitat econòmica i de destrucció del teixit productiu, i per tant també les majors necessitats de millorar i fer més resilient el seu model econòmic.

En aquest sentit, el Govern treballa en diverses línies de cara a la millora del model turístic, la modernització de sectors tradicionals per mitjà de la transformació digital i la seva projecció exterior per tal d’augmentar la seva competitivitat, i l’aposta també per nous sectors estratègics en torn a la ciència, la recerca, la innovació i la sostenibilitat.

Pel que fa a la gestió dels nous fons, el Govern també ha plantejat a la reunió la necessitat d’avançar en la concreció de diversos aspectes relatius a la participació de les autonomies, els procediments per a la selecció de projectes o els mecanismes de seguiment, si bé valora com a una primera passa per a l’agilitació de l’execució dels fons el nou reial decret llei de mesures urgents per a la modernització de l’administració pública i per a l’execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.

El Govern de les Illes Balears, ha recordat Sánchez, treballa de manera conjunta des de l’inici de l’estiu passat amb la resta d’administracions de les illes –consells insulars i ajuntaments- i els principals agents econòmics i socials en els projectes que es defensaran per tal que el Govern d’Espanya els incorpori en el Pla estatal de Recuperació i Resiliència. Les tres línies de treball a les quals es treballa incideixen en la transició energètica, la reactivació econòmica i la cohesió social.

El punt de partida del programa balear per a accedir als nous fons europeus neix de l’ampli consens social i polític en torn al Pacte per a la Reactivació i la Diversificació Econòmica i Social de les Illes Balears, signat l’1 de juliol passat entre administracions i agents socials, empresarials i polítics, i el qual preveu inversions per abordar el triple objectiu del fons Next Generation de protecció davant la pandèmia i els seus efectes socials i econòmics, la reactivació de l’economia i l’ocupació i l’impuls de reformes estructurals que millorin el model econòmic i social de les Illes Balears.

Del nou fons europeu, a més de la feina conjunta relativa als projectes que aniran a càrrec del mecanisme de Recuperació i Resiliència, les Balears ja tenen assignats 300 milions d’euros a través de l’altre instrument del fons, el mecanisme REACT-EU, d’Ajuda a la Recuperació per a la Cohesió dels Territoris d’Europa. Aquests recursos de REACT-EU —a ingressar entre 2021 i 2022 i amb termini d'execució fins al 2023— permetran finançar, entre d’altres, inversions en serveis públics fonamentals, polítiques d'ocupació i mesures per a la recuperació de l'economia i l'ocupació. Aquesta assignació situa les Balears com a segona comunitat autònoma en termes de recursos per càpita en el repartiment d’aquests nous fons, per sobre de la mitjana autonòmica en ingressos per habitant.