Reactivació econòmica: Aprovats definitivament els Pressuposts Generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a 2021 NNota Informativa

El ple del Parlament de les Illes Balears ha aprovat de forma definitiva el Projecte de llei del pressuposts generals de la Comunitat Autònoma per a l’any 2021. Després de tres dies de sessió plenària del debat final dels comptes, la cambra ha culminat avui l’aprovació definitiva d’aquests nous pressuposts que assoleixen la major despesa social per fer front a la crisi de la Covid-19 i de base per a contribuir a la recuperació econòmica i social, ha destacat la consellera d’Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez.

Els pressuposts autonòmics per a 2021, situats inicialment en 5.881,5 milions d’euros, inclouen un augment de la despesa destinada a les polítiques públiques de 342,7 milions, fins els 4.726,5 milions, un 7,8 % més respecte del pressupost no financer per a 2020, i se’n preveu un nou increment amb la incorporació de més recursos provinents dels nous fons europeus, creat per pal·liar els efectes de la pandèmia de la Covid-19 i afavorir la recuperació i la diversificació de l’economia i de l’ocupació.

La consellera d’Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez, destaca que aquests segons pressuposts de la legislatura reforcen la resposta pública al “desafiament” que representa la crisi sanitària de la Covid-19 i les seves conseqüències socials i econòmiques, i que aporten “estabilitat i confiança” davant les incerteses de l’actual conjuntura. Aquests comptes neixen “amb un esforç públic excepcional” davant l’actual “situació d'emergència”, amb quatre eixos que resumeixen els seus objectius principals.

Els pressuposts tenen com a primer repte “garantir la seguretat sanitària en tots els sectors, clau tant des del punt de vista de salut com per a la reactivació econòmica, ja que la inversió en salut és la inversió econòmica més rendible en aquest moment”; i també s’encaminen a “protegir les rendes de les persones i de les empreses”, amb un reforç de prestacions socials, ajudes de menjador escolar o de lloguer d’habitatge, i de les inversions en infraestructures educatives i sanitàries, i també de les línies d'ajudes i finançament adreçades a empreses i autònoms.

Aquests comptes aposten per “preservar la cohesió social” i assoleixen novament la despesa social més alta de la història de la Comunidad, que creix en un 8%, fins superar els 3.340 milions en els comptes inicials. I també neixen per “ajudar a impulsar la reactivació econòmica”, amb un augment de les inversions del 14%, fins els 745 milions d’euros (92 milions més que enguany), i que s'incrementarà amb els nous fons europeus.

AMPLI CONSENS AL PARLAMENT

La consellera d’Hisenda i Relacions Exteriors també ha destacat el “consens ampli” en la millora i aprovació dels pressuposts al Parlament. En aquest sentit, ha agraït la col·laboració de les conselleries i també el suport i col·laboració de tots els grups que formen part de l’executiu o que donen suport al Govern, així com dels grups de l’oposició amb els quals ha estat possible acordar millores en els nous comptes.

En total, ha valorat la consellera, s’han incorporat 129 esmenes als pressuposts durant la tramitació parlamentària (35 en ponència, 54 en comissió i 40 en plenari), de les quals 59 esmenes corresponen a grups de l’oposició. “Vull agrair el suport i la col·laboració del PSIB, Unides Podem, Més per Mallorca,  Més per Menorca i Gent per Formentera, i també l’esforç i alçada d’altres grups que no donen suport al Govern, com Ciutadans i El PI, per a arribar a acords”, ha declarat.

ELS PRESSUPOSTS DE MAJOR DESPESA SOCIAL

El gruix del pressupost es destina a la seguretat i l'assistència sanitària, el sistema educatiu i la protecció social, davant l'impacte de la crisi de la Covid-19; i a la reactivació econòmica i social, a través del desplegament de les mesures contingudes i ja iniciades del Pacte per a la Reactivació i la Diversificació Econòmica i Social de les Illes Balears, acordat pel Govern, els quatre consells insulars, ajuntaments, agents socials i econòmics i grups polítics, a fi de mitigar els efectes de la crisi de la Covid-19.

Per a 2021, augmenta la despesa social -polítiques de salut, educació, serveis socials, ocupació i habitatge- fins a situar-se inicialment en 3.340,4 milions, la xifra més alta destinada a aquestes àrees, un 8,1 % més (un increment de 249 milions) respecte del pressupost 2020. El major augment per polítiques és el de la sanitat, amb 206,4 milions més, un 12%, fins a arribar a 1.933,2 milions. El pressupost d'educació creix en 48 milions, fins a 1.053,2; i el de polítiques de protecció social, en 28,6 més, fins els 215,3 milions, un 15% més.

El reforç dels serveis públics enguany mitjançant mesures extraordinàries per fer front a la pandèmia i els seus efectes també es reflecteixen en els comptes, com la contractació de més de 900 professionals per reforçar el sistema sanitari i de més de 570 professors més per a aquest curs escolar en que s’ha posat en marxa un pla de tornada segura a les escoles.

SUPORT A EMPRESES I AUTÒNOMS

També es reforcen les prestacions socials i les diverses línies d’ajudes, tant a famílies com al teixit empresarial. En aquest sentit, per a 2021 es posa en marxa una nova línia de crèdits ISBA per injectar inicialment fins a 100 milions més a petites i mitjanes empreses i autònoms, els quals s’afegeixen als prop de 180 milions de finançament aprovat durant 2020 que beneficien a més de 2.000 pimes i autònoms a través de les línies del Govern i ISBA.

A més d’aquesta nova línia de finançament, el Govern augmenta les transferències a empreses privades, principalment corresponents a ajudes i subvencions adreçades als diversos sectors, en un 23%, fins 40,8 milions en aquesta previsió inicial dels pressuposts 2021, 7,6 milions més que en els pressuposts inicials 2020 i que representen un 190% més que l’any 2015.

NOU MARC FISCAL I PRESSUPOSTARI PER FER FRONT A LA CRISI

Als comptes 2021, com ja va explicar a la seva presentació, es redueix en un 23% el pressupost financer, el qual recull els recursos destinats al pagament del deute acumulat de la Comunitat, després que per a 2020 s'hagués produït un augment atípic del volum d'amortització del deute pel retorn de 450 milions de dues emissions de deute de legislatures anteriors.

Aquest any, el Govern ha elaborat els pressupostos tenint en compte un altre factor clau de la resposta europea a aquesta crisi: el nou marc fiscal i pressupostari. Per primera vegada, s'han suspès els límits de dèficit, deute i regla de despesa, per 2020 i 2021, a partir de l'activació de la clàusula de salvaguarda del Pacte d'Estabilitat i Creixement de la Unió Europea.

Per això, el Govern ha fet el pressupost per a 2021 d'acord amb la taxa de referència de dèficit plantejada pel Govern d'Espanya a les comunitats, un nivell orientatiu del 2,2 % del PIB, del qual es preveu l'aportació de l'Estat per assumir la meitat (1,1 %), via transferències extraordinàries. D'aquesta manera, el dèficit pressupostari propi màxim previst als pressuposts és de l'1,1 % del PIB, equivalent a uns 295,7 milions d'euros.

El manteniment del nivell de recursos del sistema de finançament autonòmic (2.887 milions), les noves aportacions estatals amb motiu de la Covid (295,7 milions) i la incorporació d’una primera partida preliminar (100 milions) en previsió de l’arribada de nous fons europeus, són els principals factors que permeten compensar la reducció prevista dels ingressos tributaris de la Comunitat per la menor recaptació provocada per la Covid-19, tant dels tributs cedits (-24 %) com dels propis (-34 %) i de les taxes (-13 %) respecte del pressupost 2020.