Mir vota en contra del repartiment de subvencions estatals en matèria de residus per no tenir en compte la insularitat NNota Informativa

El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, ha votat en contra del repartiment de les ajudes estatals en matèria de residus del Pla d’Impuls al Medi Ambient (PIMA) en no tenir en compte la insularitat. Aquest ha estat el primer punt de l’ordre del dia del ple de la conferència sectorial de Medi Ambient, on el conseller hi ha participat. Mir ha recordat que la Direcció General de Residus i Educació Ambiental ja va enviar al·legacions a aquests criteris.

La controvèrsia rau en el fet que l’Estat dona prioritat a les instal·lacions que tracten exclusivament els residus provinents de la recollida separada de matèria orgànica mentre que relega a una segona categoria (que generalment queda exclosa dels fons per manca de finançament) les instal·lacions on, a banda d’aquest tipus de residus coexisteixen circuits de tractament de llots. Juntament amb Balears, Catalunya també ha votat en contra d’aquest punt de l’ordre del dia.

El conseller ha explicat que el fet que a les Illes Balears s’hagi prioritzat aquest tipus d’instal·lacions es deu a la limitació d’espai d’un territori insular com és l’arxipèlag i a la necessitat, per tant, d’optimitzar les limitacions pròpies territorials a la vegada que es dona compliment al principi de proximitat i autosuficiència. «Entenem que aquesta optimització suposa un benefici econòmic, ambiental i territorial», ha assegurat Mir.

Les al·legacions presentades per la Conselleria conclouen que aquest criteri suposa un greuge comparatiu cap a la comunitat autònoma quan l’objectiu de tractar separadament la matèria orgànica s’està complint.

D’altra banda, Mir ha traslladat la seva discrepància pel que fa als criteris de repartiment de fons a les Àrees d’Influència dels Parcs Nacionals, ja que se segueix tenint en compte la superfície del Parc Nacional Marítim-Terrestre de Cabrera prèvia a l’ampliació, que era de 10.000 hectàrees. Per això, el conseller ha reclamat que l’any que ve es calculi a partir de la superfície actual (90.000 hectàrees), el que permetrà al Parc Nacional rebre més fons ja que aquests es calculen en base a l’extensió de l’espai natural protegit.