El Govern de les Illes Balears valora la creació del Fons extraordinari Covid-19, dotat amb 16.000 milions d’euros per a les comunitats autònomes, ja que la seva posada en marxa dona resposta a les reclamacions de les Balears per tal de rebre transferències addicionals del Govern d’Espanya davant l’augment de despeses i la caiguda d’ingressos provocats per la pandèmia, i perquè s’han modificat els criteris de repartiment i milloren el plantejament inicial, tenint en compte les propostes de les Balears.
La creació d’un fons extraordinari per a pal·liar l’augment de despeses i la disminució dels ingressos a conseqüència de la Covid-19 i els seus efectes socials i econòmics ha estat una reclamació del Govern de les Illes Balears des de l’inici d’aquesta crisi sanitària, tenint en compte, a més, el seu impacte social i econòmic, i durant aquest període de negociacions s’han aconseguit millores, com és l’augment del pes dels criteris de població en el repartiment dels recursos a distribuir entre les comunitats autònomes.
En aquest sentit, la consellera d’Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez, destaca que la distribució aprovada mitjançant un reial decret llei pel Consell de Ministres “ha incrementat substancialment” el pes dels criteris de població per a determinar la distribució de recursos, com havia defensat el Govern de les Illes Balears. En concret, el pes dels criteris de població ha augmentat del 33,6% de la proposta inicial a un 49,5%, en el repartiment dels 11.000 milions que es distribuiran entre les comunitats per pal·liar l’augment de les despeses dels governs autonòmics.
D’aquests recursos, es distribuiran 9.000 milions en dos trams (6.000 el mes de juliol i 3.000 el novembre) en funció de la població i dels indicadors sanitaris i de la seva evolució, i 2.000 en un altre tram, a repartir per criteris associats a població fins a 24 anys i a abonar el setembre. A més, s’habilita un quart tram de 5.000 milions vinculat a la disminució d’ingressos i a abonar el desembre, dels quals 4.200 milions es repartiran per criteris lligats a la recaptació de determinats ingressos tributaris i 800 milions per criteris relacionats amb els ingressos dels serveis de transport.
En el cas dels recursos que es distribuiran per criteris relatius a la despesa sanitària, la consellera també destaca que el reial decret llei, a més d’incrementar el pes del criteri de població, també ha millorat el plantejament inicial en el sentit d’ampliar l’abast del criteri vinculat a la realització de proves PCR, ja que en un principi només comptabilitzava les proves en els casos positius de Covid-19 i finalment tindrà en compte totes les PCR realitzades, també de casos negatius.
D’aquesta manera, tal com havia defensat el Govern de les Illes Balears, ha augmentat el pes dels dos criteris (població i PCR totals) vinculats a la despesa sanitària global que han assumit les comunitats per protegir la població, al marge del nombre de casos positius o de pacients greus, i aquest canvi ha anat en detriment del pes concedit inicialment als dos altres criteris, vinculats al nombre d’ingressos de pacients als hospitals i a les UCI.
El criteri de població representarà el 35% i el 45% respectivament en els dos trams a distribuir en funció de despesa sanitària, i els de proves PCR un 10% en tots dos trams, mentre que el d’ingressos a les UCI serà del 30% i el 20% respectivament, i el d’ingressos als hospitals en un 25% i un 20% respectivament. En el cas dels 2.000 milions, el cent per cent dels recursos es distribuiran per criteris de població, en aquest cas un 80% en funció de la població de fins a 16 anys i l’altre 20% per la població de 17 a 24 anys.
No obstant això, la consellera d’Hisenda i Relacions Exteriors també reitera que la distribució d’aquest fons extraordinari “no és l’òptima” per les Illes Balears, tenint en compte que en termes generals preveu destinar més recursos a pal·liar l’augment de despeses de les comunitats que a compensar la caiguda dels ingressos provocada per la pandèmia.
A les illes, com ja ha manifestat el Govern, es preveu un major impacte pressupostari per la davallada dels ingressos tributaris que per l’increment de les despeses sobrevingudes a causa de la pandèmia. “Aquesta no és la distribució òptima per a la comunitat autònoma, però millora substancialment la proposta inicial”, ha manifestat la consellera.
En relació al tram de 5.000 milions que s’assignaran amb criteris relatius a la disminució d’ingressos de les comunitats, el decret preveu distribuir 4.200 milions segons criteris relatius a la població i a la recaptació d’ingressos tributaris –en concret en funció del pes de la recaptació de 2017, 2018 i 2019 dels imposts de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, de l’impost sobre determinats mitjans de transport i dels tributs sobre el joc- i els altres 800 milions per la disminució d’ingressos provinents dels serveis públics de transport de passatgers.