LOGO CAIB
Contingut
25 maig 2020Conselleria de Medi Ambient i Territori

CONSELL DE GOVERN EXTRAORDINARI: EL GOVERN APROVA EL DECRET LLEI 9/2020 DE MESURES URGENTS DE PROTECCIÓ DEL TERRITORI PER GARANTIR UN NOU MODEL TERRITORIAL CConsell de Govern extraordinari

Foto de noticia

CONSELL DE GOVERN EXTRAORDINARI: EL GOVERN APROVA EL DECRET LLEI 9/2020 DE MESURES URGENTS DE PROTECCIÓ DEL TERRITORI PER GARANTIR UN NOU MODEL TERRITORIAL

\ L'objectiu és fer aflorar tot el sòl no transformat, ja sigui urbà, apte per a la urbanització o urbanitzable en els planejaments municipals

\ Es prohibeix, a Mallorca, la construcció d’unifamiliars en sòl rústic a zones de risc d’erosió, inundació, incendi o esllavissament

El Consell de Govern, reunit de manera extraordinària, ha aprovat, aquest dilluns, el Decret Llei 9/2020 de mesures urgents de protecció del territori de les Illes Balears que suposa la primera passa de cara a la revisió de la Llei 6/1999 de les Directrius d’Ordenació del Territori (DOT).

Els consellers de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir; d’Agricultura i Pesca, Mae de la Concha, i la consellera de Presidència i portaveu del Govern, Pilar Costa, han explicat el contingut del decret llei. Tal com s’ha indicat, les DOT preveien la seva revisió a partir dels 10 anys de vigència però, fins ara, cap Govern ho ha fet. Abans de fer-ho, la Direcció General de Territori i Paisatge troba primordial resoldre contradiccions entre creixement real i formal detectades a l’arxipèlag. I és que tot i que avui dia encara no s’han exhaurit els percentatges de creixement (d’entre el 10-12%, segons l’illa) que establien les DOT (partint de la xifra de sòl de desenvolupament urbà classificat en aquell moment) la població ha crescut prop d’un 40%.

Aquesta contradicció entre creixement formal i real posa en evidència la gran quantitat de sòl no transformat que es trobava classificat com a urbà, urbanitzable o apte per a la urbanització en planejaments municipals. Alguns d’aquests planejaments encara son vigents i, per tant, poden emparar encara creixements urbanístics que no computen com a creixement segons les DOT. Per tant, es considera necessari fer-los aflorar i reclassificar-los abans d’emprendre la definició d’un nou model territorial a través de la revisió de les DOT.

Aquest decret llei té per objecte establir mesures de protecció i conservació dels valors ambientals, paisatgístics i urbans del territori de les Illes Balears, adreçades a contenir el creixement de la nova urbanització i reforçar la protecció del sòl rústic, amb la finalitat d’assegurar la rehabilitació i recuperació d’aquest patrimoni.

Es reclassifiquen com a rústic una sèrie de terrenys sempre que compleixin certs supòsits. En aquest sentit, els terrenys sobre els quals s’hi ha d’aplicar aquesta reclassificació es troben en situació bàsica de sòl rural perquè ni tan sols han iniciat el procés de transformació urbanística amb la circumstància afegida d’haver-se exhaurit els terminis prevists, o raonablement previsibles, per a executar la corresponent actuació urbanística. Tal com han indicat, es pot considerar que es tracta de sòls la classificació dels quals, atorgada pel planejament urbanístic en un moment pretèrit, avui ja no és expressió certa de les necessitats actuals d’ordenació de l’espai urbà ni està en connexió amb el disseny que fan els plans insulars.

S’estableix una moratòria d’autoritzacions i llicències sobre sòl urbà amb urbanització no consolidada delimitats com a unitats d’actuació (els anomenats «falsos urbans») fins al 31 de desembre de 2021. En aquest termini de temps, els consells insulars i l’ajuntament de Palma hauran de revisar els seus plantejaments i conferir lliurement una nova classificació a aquests terrenys, sigui urbanitzable o rústic, o mantenir la seva condició actual.

En aquest sentit, la reclassificació que estableix el decret llei no és cap obstacle perquè les administracions competents puguin exercir amb total plenitud la seva potestat de planejament.

En cas que, una vegada superada la data del 31 de desembre de 2021, els consells insulars o l'ajuntament de Palma no hagin aprovat el corresponent instrument d'ordenació, el Govern assumirà aquesta tasca per subrogació. En aquest cas, disposarà d'un any, fins al 31 de desembre de 2022 allargant-se fins a aquesta data la moratòria en la concessió d’autoritzacions i llicències.

L’abast real d’aquesta mesura, en termes d’hectàrees, per tant, no es coneixerà fins que els ajuntaments i els consells insulars apliquin el Decret i d’aquesta manera aflorin tots els terrenys que comparteixin les característiques que l'afecten. Tot i això, durant l'elaboració del text, s'ha fet un treball preliminar que estima que seran més de 600 hectàrees.

L'objectiu principal és el de posar ordre dins l'ordenació urbanística de la Comunitat sense que l'Administració es vegi obligada a assumir el pagament d'indemnitzacions.

A més, cal recordar que la Llei d’Urbanisme de les Illes Balears ja reclassificava els «falsos urbans» com a sòl urbà no consolidat i donava als municipis un any per adaptar-hi el seu planejament permetent que fossin els consistoris els qui decidissin si classificar aquest sòl com a urbà no consolidat, urbanitzable o rústic. Una vegada ja ha passat més d’un any des de la finalització d’aquest termini, 1 de gener de 2019, es considera justificat donar una passa més abans d’iniciar la revisió de les DOT.

Pel que fa al sòl rústic, el decret prohibeix la construcció, a l’illa de Mallorca, de nous habitatges familiars a terrenys inclosos completament en Àrees de Prevenció de Riscos (SRP-APR) ja sigui aquest risc d’inundació, incendi, erosió o esllavissada.

Aquesta decisió es justifica en la necessitat d’adaptar el territori a l’emergència climàtica actual i més tenint en compte els darrers episodis extrems que ha patit la Comunitat i que, segons l’ampli consens de la comunitat científica, esdevindran de cada vegada més habituals.

El decret, a més, revisa a la baixa els paràmetres urbanístics aplicables a les edificacions destinades a l’ús d’habitatge unifamiliar en el sòl rústic amb l’objectiu d’evitar construccions de dimensions desproporcionades per a un ús residencial. El volum màxim del conjunt de l’edificació en qualsevol categoria de sòl rústic serà de 900 m3 quan fins ara era de 1500 m3.

Finalment, s’introdueixen mesures d’integració paisatgística i de sostenibilitat ambiental com l’obligació de recuperar i mantenir en bon estat els elements de valor etnogràfic o cultural (com ara murs de pedra en sec) així com mesures d’estalvi d’aigua. En aquest sentit, destaca la prohibició de construir més d'una piscina per finca, amb unes dimensions concretes.

L’actual situació de crisi generada per la COVID-19 no es pot deslligar de la destrucció de biodiversitat ni de la pèrdua de fertilitat del sòl rural a causa dels usos impropis. A més a més, s’ha de tenir en compte que la pandèmia tampoc és independent de la crisi climàtica que perdurarà una vegada hagi passat l’emergència sanitària si no s’hi intervé de manera immediata.