\ Inclou cinc espais declarats Lloc d’Interès Comunitari (LIC) i Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i engloba més de 8.500 hectàrees
\ Hi ha contrastats 12 tipus d’hàbitat d’interès comunitari entre els quals el més comú és la posidònia, que ocupa un 30% de l’àmbit del pla de gestió
El Consell de Govern ha aprovat, aquest divendres, el Pla de Gestió Natura 2000 de Formentera que inclou els espais protegits Xarxa Natura 2000 següents:
LIC I ZEPA ES5310024 La Mola
LIC I ZEPA ES5310025 Cap de Barbaria
LIC ES5310025 Àrea Marina de Cala Saona
LIC ES5310110 Àrea Marina de Platja de Tramuntana
LIC ES53101111 Àrea Marina de Platja de Migjorn
El Pla de gestió engloba un total de 8.518,49 hectàrees repartides en cinc espais de la Xarxa Natura 2000. D’aquests, n’hi ha dos (La Mola i Cap de Barbaria) que son espais marítim-terrestres mentre que els altres tres (Cala Saona, Platja de Migjorn i Platja de Tramuntana) son exclusivament marins. En tots aquests espais, s’hi ha contrastat la presència de 12 tipus d’hàbitat d’interès comunitari, cinc dels quals de tipus prioritari.
Amb l’aprovació del Pla de Gestió, tot l’àmbit marí que envolta l’illa queda protegit de manera efectiva. Els usos i activitats queden regulats per fer-los compatibles amb la conservació de l’espai, així com amb l’execució de mesures de gestió que afavoriran l’estat favorable dels diferents hàbitats i espècies. Així, per exemple, es preveuen mesures concretes per a mesurar els impactes humans sobre el dofí mular o la tortuga babaua.
D’entre l’elevada riquesa que alberga el medi marí destaquen també una sèrie de petits invertebrats formadors d’esculls que contribueixen a mitigar l’erosió de la roca subjacent, entre els quals cal destacar la Dendropoma lebeche, un molt bon bioindicador de l’estat de conservació de l’ecosistema litoral i de la qualitat de les aigües marines.
Precisament, els esculls son un dels hàbitats més significatius inclosos en aquest Pla on s’hi inclouen mesures de conservació específiques. També se’n troben per a d’altres com les coves submarines o les praderies de posidònia, l’hàbitat més representat en aquest Pla de gestió, ocupant el 30,14% de la superfície que abraça.
En l’àmbit terrestre, es preveuen les mesures de gestió necessàries per a protegir les dunes amb savina (Juniperus) o per a protegir els quiròpters cavernícoles. A més, cal destacar la singularitat d’espècies endèmiques com la ravenissa groga (Diplotaxis ibicensis) o el molinet (Silene cambessedessii) o, fins i tot, el Delphinium pentagynum subsp. Formenteranum, exclusiu de Formentera.
Cal destacar, a més, que l’àrea alberga un bon nombre d’espècies amenaçades, essent especialment rellevant per a la conservació de certes aus marines com el virot (Puffinus mauretanicus), en perill crític d’extinció. En aquest sentit, s’estableix un període de dos anys perquè les embarcacions de pesca de l’art menor palangró alguna de les mesures de mitigació existents durant els mesos de febrer a juliol per a intentar reduir al màxim les captures accidentals associades a les aus marines.
El Pla regula, a més, diverses activitats com el fondeig, el busseig, les instal·lacions de temporada o els estacionaments. Es prohibeix la prospecció i l’extracció de petroli o gas en tot l’àmbit marí de l’àrea Natura 2000.
Finalment, s’estableixen parcel·les de mostreig i seguiment del canvi climàtic per avaluar els possibles efectes produïts pel canvi climàtic sobre els hàbitats i les espècies d’interès comunitari presents a l’àmbit del pla de gestió.
Aquest Pla de gestió té una vigència indefinida. No obstant això, serà objecte de revisió periòdica en funció del pla de seguiment.