Les Balears disposaran d'un marge de dèficit de 65 milions per a 2020 amb l'ampliació del límit d'estabilitat pressupostària del 0% al 0,2% NNota Informativa

Les Balears disposaran d’un marge de dèficit de 65 milions d’euros amb l’aplicació dels nous objectius d’estabilitat pressupostària per a 2020, proposats pel Govern de l’Estat a les comunitats autònomes i acordats avui pel plenari del Consell de Política Fiscal i Financera. El Govern de les llles Balears ha donat suport a la nova senda fiscal, la qual suposa el compliment d’una de les seves reivindicacions des de l’any 2015, com és la flexibilització del límit de dèficit, tant enguany com els propers anys.

La nova senda d'estabilitat pressupostària suposa augmentar en dues dècimes el límit de dèficit per a 2020, fins al 0,2% del PIB autonòmic, en lloc de l'objectiu del 0% fixat l'any 2017 per l'anterior Govern de l'Estat. Per a les Balears, aquest nou objectiu de dèficit representa un marge de despesa d'uns 65 milions per a 2020. A més, s’aconsegueix una dècima de dèficit –altres 32 milions- per a 2021, pel qual s’ha fixat un objectiu del 0,1%.  El límit del 0% s’ajorna ara dos anys, fins 2022.

El Govern de les Illes Balears ha votat a favor d'aquest nou límit d'estabilitat pressupostària, en consonància amb la reclamació feta d'ampliació del marge de dèficit. "És una primera passa important en la bona direcció", segons la consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez. Les Balears, recorda, havien reclamat "des del primer dia", també durant la passada legislatura, la flexibilització dels objectius d'estabilitat, tal com ara ha proposat el Ministeri d'Hisenda.

Sánchez ha encapçalat la representació balear a la reunió, presidida per la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, i la ministra de Política Territorial, Carolina Darias. Juntament amb la consellera, hi han assistit el director general de Pressuposts, Joan Ignasi Morey; el director general de Finançament, Francisco Oliver, i l’interventor general de la Comunitat Autònoma, Joan Martí.

El Govern de les Illes Balears ja va donar suport a l'anterior proposta presentada per l'actual ministra d'Hisenda i acordada al darrer CPFF, el juliol de 2018, d'ampliació del marge de dèficit a les comunitats per a 2019, el qual hauria suposat passar del límit del 0,1% al 0,3% per a l'any passat i al 0,1% per a 2020, any al qual ara s'eleva fins el 0,2%.

La consellera Sánchez recorda i lamenta que aquell acord no va poder entrar en vigor perquè "va quedar rebutjat al Senat, pel PP i Ciutadans, perjudicant les comunitats". En el cas de les Balears, aquell augment en dues dècimes, fins el 0,3%, per a 2019, hauria suposat un marge de dèficit addicional de 65 milions l'any passat. 

COMPENSACIÓ DE L’IVA DE 2017

A més, en relació als ingressos pendents de la liquidació de l’IVA de 2017, en el cas de les Balears una quantia de 78 milions d'euros pressupostada per la comunitat en els comptes de 2019, el Ministeri d’Hisenda ha plantejat que aquesta despesa ja realitzada l’any passat no computarà a efectes de compliment de dèficit de les comunitats de 2019, una mesura que suposa flexibilitzar el límit de dèficit de l’any passat.

Així mateix, la ministra ofereix a les comunitats finançar el dèficit causat pel pagament pendent de l’IVA de 2017 amb un préstec a cost zero per part de l’Estat a través d’un mecanisme extraordinari del Fons de Liquiditat Autonòmic, l’anomenat ‘extra FLA’, al qual es puguin adherir les comunitats amb dèficit durant 2019 que ho demanin.

La consellera Sánchez considera que es tracta “d’una passa per tal de compensar les comunitats per un problema generat per l’exministre Montoro l’any 2017, i que s’hauria resolt amb l’aprovació dels PGE 2019 de l’actual Govern de l’Estat, però és una mesura parcial i cal seguir avançant. "És una passa, però no és la solució completa. Consideram que és insuficient i seguim reclamant rebre durant 2020 aquests ingressos", ha manifestat, sense descartar cap via per a exigir aquests doblers.

FINANÇAMENT I COMPENSACIÓ DEL DEUTE 

Durant la reunió d'avui al Consell de Política Fiscal i Financera, la consellera ha reclamat l'ampliació del límit de dèficit i ha incidit en una altra "qüestió clau" per a les Balears, "la necessitat d'abordar de forma urgent" la negociació del nou sistema de finançament autonòmic, "pendent des de fa sis anys", atès que s'havia de revisar el 2014 tal com estableix el propi model actual. 

El Govern també demana mesures transitòries en benefici de les comunitats mentre no s'aprovi el nou sistema de finançament i continua reclamant una compensació del deute de les comunitats generat per la manca històrica de finançament i que afecta les amés infrafinançades, com Balears, tal com ha defensat la consellera.

Rosario Sánchez també ha aprofitat la reunió del CPFF per incidir en la necessitat de traslladar l’aplicació del Règim Especial de les Illes Balears (REIB) als propers Pressuposts Generals de l’Estat per a 2020 i la tramitació parlamentària i aprovació definitiva de la llei de mesures fiscals del REIB. Així mateix, entre d’altres reclamacions, també ha demanat traslladar als consells insulars i els ajuntaments la flexibilització de la Llei d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.