Sus a la revisió del Pla Hidrològic de les Illes Balears per al període 2021-2027 NNota Informativa

El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, i la directora general de Recursos Hídrics, Joana Garau, han presentat, aquest dilluns, l’inici de la revisió ordinària del Pla Hidrològic de les Illes Balears (PHIB) per al període 2021-2027.

D’acord amb la normativa, el PHIB s’ha de revisar cada sis anys. Mir ha recordat que el PHIB 2015-2021, actualment en vigor, es va haver de revisar durant la legislatura passada per a esmenar les deficiències detectades per la Comissió Europea i evitar-ne una sanció. Ara, set mesos després que el Consell de Ministres n’aprovàs la revisió, es publiquen els documents inicials del nou PHIB (programa, calendari, estudi general de la demarcació i fórmules de consulta) que se sotmetran, a partir d’aquest dimarts dia 22, a exposició pública durant sis mesos.

Mir ha subratllat que aquesta revisió incorpora dades actualitzades del seguiment ecològic que no s’havien revisat des de 2010 i que es van recuperar la legislatura passada. «La planificació hidrològica és un procés iteratiu i de millora continua», ha conclòs Mir, qui ha explicat que la revisió del PHIB ha d’haver finalitzat a finals de 2021.

Garau, per la seva banda, ha explicat el contingut de l’estudi general de la demarcació, en el qual s’ha avaluat l’estat de les aigües, així com les pressions principals, els impactes més importants i els riscs als quals ens enfrontam. Els documents inicials inclouen una anàlisi econòmica dels usos d’aigua que incorpora els càlculs de la recuperació de costs. En aquest sentit, ha destacat que, en general, «des de la revisió del PHIB hi ha una petita millora del 4 % de la recuperació de costs relacionada amb un canvi de metodologia, consistent a ampliar el temps de vida útil de les infraestructures hidràuliques i també per un augment de l’ús d’aigua dessalinitzada, que té una recuperació de costs important».

Pel que fa a l’estat de les masses d’aigua subterrània, l’anàlisi de les dades permet percebre una lleugera millora respecte de la darrera revisió. Així, hi ha 41 masses en bon estat, mentre que en la darrera revisió n’hi havia 37. En general, les masses en mal estat estan relacionades amb processos de sobreexplotació i salinització (a les zones costaneres) o amb la presència de nitrats de diversos orígens (a les zones d’interior). Garau ha destacat la zona de Manacor com a exemple de sobreexplotació de les masses.

L’estat ecològic de les masses superficials, en canvi, empitjora, tot i que, en alguns casos es pot deure a un canvi de la metodologia emprada. També s’han pogut revisar menys masses. Amb tot, es pot afirmar que hi ha un empitjorament de l’estat ecològic d’algunes masses relacionat amb la pressió humana des dels darrers estudis (2006-2010).

Una vegada determinades les pressions i els estats de les masses, s’han avaluat les pressions entre impactes i pressions. En aquest sentit, es determina que l’impacte més important a les masses superficials és la presència de nutrients, que està molt relacionada amb la presència de depuradores i d’activitat agrícola però també amb el transport (bàsicament, el marítim). En canvi, per a les aigües subterrànies, l’impacte més important és la intrusió marina.

Finalment, Garau ha destacat que l’aigua servida s’ha incrementat un 6,5 %. En canvi, l’ús d’aigua subterrània ha disminuït un 9 %. Pel que fa a l’ús d’aigua dessalinitzada, s’ha incrementat un 35 %.

La revisió del Pla Hidrològic inclou un programa de participació pública. Es preveu, així, la convocatòria de les Juntes Insulars d’Aigües i el Consell Balear de l’Aigua. A més, se celebraran tallers i jornades.