Les Illes Balears, exemple per ser la comunitat autònoma que dedica major percentatge de fons europeus FEDER, un 42,2%, a projectes de creixement sostenible NNota Informativa

Les Illes Balears destinen un 42,2% de la seva assignació total de fons europeus FEDER (Fons Europeu de Desenvolupament Regional) a projectes de creixement sostenible. Una quantia de 56,4 milions d’euros per al desenvolupament de programes destinats a eficiència energètica, energies renovables i mobilitat sostenible, entre d’altres, que converteixen les Illes Balears en la comunitat autònoma que major percentatge dedica a aquests programes.

Per això, Balears ha estat triada entre la resta de comunitats autònomes com un exemple d'èxit en la gestió de fons europeus destinats al creixement sostenible, amb projectes com l'electrificació de la xarxa ferroviària de Mallorca i la millora de l'eficiència energètica de l'enllumenat de Palma. Així ho ha considerat la Xarxa d'Economia Baixa en Carboni (REBECA) durant una reunió celebrada avui a Madrid en la qual han participat representants del Govern central i de les comunitats, entre ells el director general de Fons Europeus del Govern, Félix Pablo Pindado.

La normativa de la Unió Europea que regula l'aplicació d'aquests fons estableix que les regions més desenvolupades han de destinar, com a mínim, un 20% dels seus fons al creixement sostenible, i Balears dobla aquest percentatge. La sostenibilitat, l'eficiència i la garantia de subministrament són els reptes als quals s'enfronta el sector energètic en Balears i que han marcat la programació FEDER del període 2014-2020.

Aquests fons s'han configurat com un instrument clau per a desenvolupar els plans d'actuació definits per aquesta comunitat, amb un objectiu primordial, afavorir la integració de les energies renovables i l'eficiència energètica dins dels sistemes productius de les Illes Balears.

Per tot això, les Illes Balears han estat triades com a exemple d'èxit en la gestió de fons europeus destinats al creixement sostenible durant la trobada de la Xarxa d'Economia Baixa en Carboni (REBECA) celebrada avui a Madrid. Aquesta xarxa, integrada per responsables en matèria energètica i de gestió de fons europeus de l'Administració General de l'Estat i de les comunitats, s'encarrega de coordinar, donar impuls i suport a la gestió en matèria d'economia baixa en carboni cofinançades per fons estructurals. A més, avalua actuacions i comparteix casos de bones pràctiques.

L'ELECTRIFICACIÓ DEL TREN I L'ENLLUMENAT DE PALMA

El director general de Fons Europeus del Govern dels Illes Balears, Félix Pablo Pindado, ha exposat avui el cas de Balears a la reunió davant la resta de membres de la xarxa REBECA. Entre els projectes finançats amb fons europeus en aquesta matèria ha destacat l'electrificació de trams de la xarxa ferroviària de Mallorca i la millora de l'eficiència energètica de l'enllumenat exterior de Palma.

La recent aprovació de la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica de les Illes Balears, pionera en l'àmbit estatal i europeu, que fixa el camí per a fer efectiva la transició cap a les energies netes, és un element clau que afavorirà encara més l'execució de fons FEDER en el futur.

Respecte a l'electrificació del tren, ha suposat la inversió en matèria ferroviària més important dels darrers anys a les Illes Balears. La contribució amb fons FEDER ronda els 20 milions d'euros. En total s'han electrificat 46 km de catenària al llarg del recorregut: Enllaç–Manacor (32 quilòmetres) i Enllaç–Sa Pobla (14 quilòmetres). L'electrificació ha suposat la reducció del temps de viatge per als usuaris, i la reducció en un 60% de les emissions de CO2.

D'altra banda, el projecte d'eficiència de l'enllumenat de Palma, que està previst finalitzi el 2021, inclou en el seu pla d'actuació la substitució de lluminàries obsoletes per noves de tecnologia LED i l'adequació dels nivells d'il·luminació i potències al Reglament d'Eficiència Energètica a diferents barris de la ciutat i a polígons industrials. L'objectiu d'estalvi de les emissions de CO2 generades a l'enllumenat públic de tot el municipi és del 34,5%.

Aquests projectes són només la punta d'iceberg de la resposta donada pel Govern dels Illes Balears al desafiament de la lluita contra el canvi climàtic, orientant tots els seus esforços a afavorir el trànsit cap a una economia baixa en carboni que limiti les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle en tots els sectors, segons destaca el director de Fons Europeus del Govern, Félix Pablo Pindado.