18 maig 2019
| <9ªL> Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca
Les Illes Balears participen activament en la reintroducció de l’àguila peixatera a la Comunitat Valenciana NNota Informativa
Descàrrega d'imatges d'alta qualitat
Les Illes Balears participen activament en la reintroducció de l’àguila peixatera a la Comunitat Valenciana
Quatre polls nascuts a l’arxipèlag reconnectaran les poblacions balear i peninsular
El Servei de Protecció d’Espècies de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca ja ha seleccionat un poll d’àguila peixatera, nascut a Menorca, per formar part del projecte de reintroducció d’aquesta au a la Comunitat Valenciana. En aquests moments es valora la idoneïtat d’extreure un segon poll d’un niu de Cabrera, on la població disposa de set parelles territorials.
Els polls seran traslladats al Centre de Recuperació de Fauna de les Illes Balears a Mallorca (COFIB-Santa Eugènia), on seran alimentats pels tècnics del centre en condicions controlades. Al COFIB hi seran fins al moment que compleixin 30 dies d’edat, moment en el qual viatjaran a València per dur a terme l’alliberament campestre o assistit. Aleshores començarà el seu periple amb avió i unes cistelles especials cap a terres valencianes.
La Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat es va oferir a entregar dos polls d’àguila peixatera cada any (durant el 2019 i 2020) per destinar-los al Pla de Reintroducció de l’àguila peixatera a la Comunitat Valenciana una vegada es va concloure que l’extracció de dos polls a l’any no posaria en risc la població actual.
La Generalitat Valenciana havia sol·licitat la col·laboració del Govern després d’una primera reunió, el maig de 2018 (on també van participar la Generalitat de Catalunya, la Junta d’Andalusia, i diversos investigadors i membres d’organitzacions conservacionistes) en la qual es va arribar a l’acord de reintroduir l’àguila peixatera en l’entorn del Cap de Sant Antoni (Alacant), per reconnectar la població balear amb la peninsular.
Posteriorment, es va dur a terme una anàlisi i simulacions de l’extracció de dos polls d’àguila peixatera de la població de les Illes Balears (a càrrec del Dr. Miguel Ferrer i de la Fundació Migres) on queda reflectit que l’extracció de dos polls l’any no posaria en una situació de compromís la població balear i que permetria que aquesta seguís creixent.
L’àguila peixatera pon els ous entre els mesos de març i abril, i els polls volen a finals del mes de juny. El seu niu està compost per branques que va afegint any rere any sobre la mateixa plataforma, que sol estar plantada sobre un pi penjat a la costa o sobre un sortint rocós o una petita balma de la paret del penya-segat. El niu el folra amb matèria vegetal flonja, com ara posidònia. Ponen de dos a tres ous, que desclouen després d’una quarantena de dies. Com a molts d’altres rapinyaires, el tercer poll sol ser el més menut i dèbil i, moltes de vegades, si no és un any bo per a la parella, mor per inanició o directament devorat pels germans, fet que és conegut com a caïnisme.
Gràcies al seguiment de les parelles reproductores i els seus nius, es pot intervenir en el rescat de polls més febles o amb probabilitat molt baixa de supervivència i traslladar-los a un centre de recuperació per poder incorporar-los a projectes de reintroducció com aquests. Aquestes accions no només ajuden a incrementar el nombre de polls volats per parella, sinó que a més suposen una dispersió dirigida dels exemplars amb una finalitat de conservació i recuperació de l'espècie en l’àmbit estatal.
Els polls seran traslladats al Centre de Recuperació de Fauna de les Illes Balears a Mallorca (COFIB-Santa Eugènia), on seran alimentats pels tècnics del centre en condicions controlades. Al COFIB hi seran fins al moment que compleixin 30 dies d’edat, moment en el qual viatjaran a València per dur a terme l’alliberament campestre o assistit. Aleshores començarà el seu periple amb avió i unes cistelles especials cap a terres valencianes.
La Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat es va oferir a entregar dos polls d’àguila peixatera cada any (durant el 2019 i 2020) per destinar-los al Pla de Reintroducció de l’àguila peixatera a la Comunitat Valenciana una vegada es va concloure que l’extracció de dos polls a l’any no posaria en risc la població actual.
La Generalitat Valenciana havia sol·licitat la col·laboració del Govern després d’una primera reunió, el maig de 2018 (on també van participar la Generalitat de Catalunya, la Junta d’Andalusia, i diversos investigadors i membres d’organitzacions conservacionistes) en la qual es va arribar a l’acord de reintroduir l’àguila peixatera en l’entorn del Cap de Sant Antoni (Alacant), per reconnectar la població balear amb la peninsular.
Posteriorment, es va dur a terme una anàlisi i simulacions de l’extracció de dos polls d’àguila peixatera de la població de les Illes Balears (a càrrec del Dr. Miguel Ferrer i de la Fundació Migres) on queda reflectit que l’extracció de dos polls l’any no posaria en una situació de compromís la població balear i que permetria que aquesta seguís creixent.
L’àguila peixatera pon els ous entre els mesos de març i abril, i els polls volen a finals del mes de juny. El seu niu està compost per branques que va afegint any rere any sobre la mateixa plataforma, que sol estar plantada sobre un pi penjat a la costa o sobre un sortint rocós o una petita balma de la paret del penya-segat. El niu el folra amb matèria vegetal flonja, com ara posidònia. Ponen de dos a tres ous, que desclouen després d’una quarantena de dies. Com a molts d’altres rapinyaires, el tercer poll sol ser el més menut i dèbil i, moltes de vegades, si no és un any bo per a la parella, mor per inanició o directament devorat pels germans, fet que és conegut com a caïnisme.
Gràcies al seguiment de les parelles reproductores i els seus nius, es pot intervenir en el rescat de polls més febles o amb probabilitat molt baixa de supervivència i traslladar-los a un centre de recuperació per poder incorporar-los a projectes de reintroducció com aquests. Aquestes accions no només ajuden a incrementar el nombre de polls volats per parella, sinó que a més suposen una dispersió dirigida dels exemplars amb una finalitat de conservació i recuperació de l'espècie en l’àmbit estatal.