28 març 2019
| <9ªL> Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca
La Reserva Marina des Freus d’Eivissa i Formentera compleix 20 anys multiplicant per vuit la presència de peixos en les aigües superficials NNota Informativa
Descàrrega d'imatges d'alta qualitat
La Reserva Marina des Freus d’Eivissa i Formentera compleix 20 anys multiplicant per vuit la presència de peixos en les aigües superficials
La darrera campanya bianual de seguiment detecta increments de la biomassa en zones no protegides
Els resultats de la darrera campanya bianual de seguiment de peixos vulnerables a la Reserva Marina des Freus d’Eivissa i Formentera (RMFEF) consoliden la tendència a l’alça registrada el 2016 i configuren un quadre molt positiu si es comparen amb els primers resultats, obtinguts l’any 2000.
Dins la reserva integral, i prenent la biomassa com a l’indicador principal, a les aigües superficials (fins a 15 m de profunditat) hi ha hagut un increment mitjà d’un factor x 8. Així, per exemple, a s’Espardelló s’ha passat d’un valor de 2,6 kg/250 m2l’any 2000 a 22,3 kg/250 m2el 2018. A l’estació de s’Espardell s’ha passat d’1,3 a 9,3 kg/250 m2en el mateix període de temps.
L’increment de biomassa s’ha produït tant per un augment del nombre de peixos com per la mida d’algunes espècies. En aquest sentit, els increments més significatius els protagonitzen l’escorball (Sciaena umbra), el cap-roig (Scorpaena scrofa), la variada (Diplodus vulgaris), l’anfós (Epinephelus marginatus), els tords (Labrus spp.) i la càntera (Spondyliosoma cantharus).
La població actual d’espècies vulnerables a la pesca dins la reserva integral és més diversa, amb major densitat i amb peixos molt més grossos que quan es va crear la reserva marina.
La reserva parcial també ha experimentat canvis positius. A la zona des Banc, la biomassa s’ha multiplicat per 4 entre la primera i la darrera campanya, mentre que a s’Espalmador el factor d’increment ha estat de x 6. Per altra banda, la zona de Punta Rasa (protegida a partir de l’ampliació de 2015 i abans zona de control) presenta ara 4 vegades més biomassa de peixos que en els primers anys d’estudi. Aquest increment s’ha d’atribuir en exclusiva a l’efecte de l’eliminació de la pesca submarina, atès que s’hi manté la pesca recreativa d’embarcació i la professional d’arts menors, i demostra la ràpida resposta de les poblacions de peixos a la protecció envers aquella modalitat de pesca.
La darrera campanya també ha constatat, respecte de la de 2016, un increment de la biomassa en les dues zones de control (fora de la reserva), per una major densitat de peixos i una major talla en alguns casos, per la qual cosa s’han assolit valors típics de zones protegides en el context geogràfic de les Illes Balears. En aquest sentit, cal subratllar que les biomasses de peixos mesurades a localitats de Formentera totalment obertes a la pesca eren, devers l’any 2000, a l’entorn de 0,8-1,9 kg/250 m2, mentre que el 2018 s’han mesurat biomasses de 4,9 kg/250 m2.
Aquest escenari queda reforçat pels resultats de les aigües més profundes (20-25 m), amb un increment de biomassa de x 2,7 a s’Espardelló, una estabilització a s’Espardell i un increment de x 2,5 a les zones parcialment protegides.
La desena campanya de seguiment de peixos vulnerables a la pesca a la RMFEF es va realitzar l’octubre de 2018 i forma part d’una sèrie temporal, aproximadament bianual, en un àmbit de protecció de quasi vint anys (1999-2018). El seguiment es materialitza mitjançant la tècnica, innòcua per als peixos, dels censos visuals amb escafandre autònom. S’han duit a terme 99 transsectes en aigües superficials (5-15 m) i 27 en aigües profundes (20-25 m), que han implicat un total de 21 hores d’immersió.
Tot i els resultats positius generals, els autors adverteixen de la importància de mantenir i fins i tot de millorar el servei de vigilància, atès que hi ha signes de persistència d’activitat de pesca il·legal, entre els quals destaca l’absència total d’anfossos a l’estació des Daus, molt propera a la ciutat d’Eivissa, on hi ha un hàbitat excel·lent per a aquest grup d’espècies.
Dins la reserva integral, i prenent la biomassa com a l’indicador principal, a les aigües superficials (fins a 15 m de profunditat) hi ha hagut un increment mitjà d’un factor x 8. Així, per exemple, a s’Espardelló s’ha passat d’un valor de 2,6 kg/250 m2l’any 2000 a 22,3 kg/250 m2el 2018. A l’estació de s’Espardell s’ha passat d’1,3 a 9,3 kg/250 m2en el mateix període de temps.
L’increment de biomassa s’ha produït tant per un augment del nombre de peixos com per la mida d’algunes espècies. En aquest sentit, els increments més significatius els protagonitzen l’escorball (Sciaena umbra), el cap-roig (Scorpaena scrofa), la variada (Diplodus vulgaris), l’anfós (Epinephelus marginatus), els tords (Labrus spp.) i la càntera (Spondyliosoma cantharus).
La població actual d’espècies vulnerables a la pesca dins la reserva integral és més diversa, amb major densitat i amb peixos molt més grossos que quan es va crear la reserva marina.
La reserva parcial també ha experimentat canvis positius. A la zona des Banc, la biomassa s’ha multiplicat per 4 entre la primera i la darrera campanya, mentre que a s’Espalmador el factor d’increment ha estat de x 6. Per altra banda, la zona de Punta Rasa (protegida a partir de l’ampliació de 2015 i abans zona de control) presenta ara 4 vegades més biomassa de peixos que en els primers anys d’estudi. Aquest increment s’ha d’atribuir en exclusiva a l’efecte de l’eliminació de la pesca submarina, atès que s’hi manté la pesca recreativa d’embarcació i la professional d’arts menors, i demostra la ràpida resposta de les poblacions de peixos a la protecció envers aquella modalitat de pesca.
La darrera campanya també ha constatat, respecte de la de 2016, un increment de la biomassa en les dues zones de control (fora de la reserva), per una major densitat de peixos i una major talla en alguns casos, per la qual cosa s’han assolit valors típics de zones protegides en el context geogràfic de les Illes Balears. En aquest sentit, cal subratllar que les biomasses de peixos mesurades a localitats de Formentera totalment obertes a la pesca eren, devers l’any 2000, a l’entorn de 0,8-1,9 kg/250 m2, mentre que el 2018 s’han mesurat biomasses de 4,9 kg/250 m2.
Aquest escenari queda reforçat pels resultats de les aigües més profundes (20-25 m), amb un increment de biomassa de x 2,7 a s’Espardelló, una estabilització a s’Espardell i un increment de x 2,5 a les zones parcialment protegides.
La desena campanya de seguiment de peixos vulnerables a la pesca a la RMFEF es va realitzar l’octubre de 2018 i forma part d’una sèrie temporal, aproximadament bianual, en un àmbit de protecció de quasi vint anys (1999-2018). El seguiment es materialitza mitjançant la tècnica, innòcua per als peixos, dels censos visuals amb escafandre autònom. S’han duit a terme 99 transsectes en aigües superficials (5-15 m) i 27 en aigües profundes (20-25 m), que han implicat un total de 21 hores d’immersió.
Tot i els resultats positius generals, els autors adverteixen de la importància de mantenir i fins i tot de millorar el servei de vigilància, atès que hi ha signes de persistència d’activitat de pesca il·legal, entre els quals destaca l’absència total d’anfossos a l’estació des Daus, molt propera a la ciutat d’Eivissa, on hi ha un hàbitat excel·lent per a aquest grup d’espècies.