8 febrer 2019
| <9ªL> Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca
La revisió avançada del Pla Hidrològic evita una sanció de la Comissió Europea a les Illes Balears NNota Informativa
Descàrrega d'imatges d'alta qualitat
La revisió avançada del Pla Hidrològic evita una sanció de la Comissió Europea a les Illes Balears
El Consell de Ministres dona la darrera passa per a complir el compromís adquirit amb Brusel·les a principis de legislatura
La conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca celebra l’aprovació, aquest divendres, en el Consell de Ministres, de la revisió anticipada del Pla Hidrològic de les Illes Balears (2015-2021). D’aquesta manera, es compleix el compromís adquirit de corregir-ne les deficiències detectades pels tècnics de la Unió Europea.
El Govern espanyol va incomplir el calendari del cicle de planificació hidrològica (2009-2015) en aprovar els plans de les comunitats autònomes entre 2013 i 2014, quan s’havien d’aprovar al 2009. Per evitar una sanció, es va acordar amb la Comissió Europea que es compliria el termini previst del segon cicle de planificació (2015-2021) tenint en compte les deficiències detectades per Brussel·les.
En el cas concret del Pla Hidrològic Balear, els tècnics de la Comissió Europea censuraren l’absència d’actualització de l’estudi de pressions i avaluació dels costos del cicle integral de l’aigua; la manca de seguiment de les masses d’aigua superficials; la insuficiència de mesures de reducció de nitrats a les masses subterrànies i de recuperació de costos i, molt especialment, a la manca de mesures de protecció de les masses d’aigua subterrània amb sobreexplotació.
El pla tramitat per l’equip de govern anterior no donava resposta a aquestes demandes, en especial les relatives a la protecció dels aqüífers amb sobreexplotació, per la qual cosa l’equip actual va acordar dur a terme una revisió anticipada del pla.
En la revisió del Pla Hidrològic de les Illes Balears que avui s’aprova definitivament s’hi han incorporat les mancances detectades a l’anterior.
Destaquen, en aquest sentit, la revisió de l’estat de les masses d’aigua subterrànies i la seva protecció efectiva. Així, es contempla la prohibició de noves extraccions als aqüífers amb sobreexplotació o en aigües subterrànies salobroses. Es regulen, a més, les distàncies a la línia de costa de pous d’extracció d’aigua salina.
La protecció de les aigües subterrànies es garanteix, també, amb mesures de gestió de la demanda com l’obligació d’utilitzar aigua dessalada per a ús urbà als nuclis on no es compleixen els requisits mínims sanitaris amb accés a la xarxa en alta del Govern. Cald estacar, també, la redacció del Pla de Gestió d’Ús Sostenible de l’Aigua Municipal—ja previst al Pla de Sequera—i les mesures de protecció per contaminació per nitrats provinents de la urbanització difusa exigint rendiments als sistemes autònoms de depuració (fosses sèptiques) en funció de la vulnerabilitat del medi.
A més, la revisió del Pla aprova definitivament la cartografia de les zones humides naturals i n’identifica les potencials, el que garanteix la seva protecció. En el cas concret de S’Albufera es preveu que els excedents actuals de l’aqüífer que alimenta ses fonts Ufanes es reservin perquè arribin a s’Albufera directament o indirectament. També s’ha recuperat l’obligació de presentar la cèdula d’habitabilitat per obtenir la concessió de subministrament d’ús domèstic en sòl rústic.
Durant la tramitació del Pla s’han reprès les tasques de monitorització de les aigües superficials, que s’havien deixat de fer l’any 2008 i que han implicat una inversió de 411.756,51€.
També s’ha fomentat la participació pública amb l’activació de les Juntes Insulars de l’Aigua i la celebració de reunions de participació i sectorials amb representants de diferents sectors i administracions, de les quals s’han rebut un total 126 documents d’aportacions amb múltiples observacions i al·legacions.
Les inversions previstes per l’actual cicle de planificació 2015-2021 són de 1090 M€. El 64% del finançament del Pla provindrà de la administració autonòmica, mentre que el 26% correspondrà a l’administració local i el 7 % a l’estat. El 3% restant correspon a particulars.
De les 354 mesures previstes, la major part, 127, corresponen a mesures de sanejament i depuració, que impliquen una inversió de 489 M€. També destaquen les mesures de protecció de la qualitat de les aigües, que tot i ser 18 en total, representen una inversió de 275 M€ i les obres d’interconnexió de la xarxa en alta, que són un total de 26 i suposen una inversió de 117 M€.
El Govern espanyol va incomplir el calendari del cicle de planificació hidrològica (2009-2015) en aprovar els plans de les comunitats autònomes entre 2013 i 2014, quan s’havien d’aprovar al 2009. Per evitar una sanció, es va acordar amb la Comissió Europea que es compliria el termini previst del segon cicle de planificació (2015-2021) tenint en compte les deficiències detectades per Brussel·les.
En el cas concret del Pla Hidrològic Balear, els tècnics de la Comissió Europea censuraren l’absència d’actualització de l’estudi de pressions i avaluació dels costos del cicle integral de l’aigua; la manca de seguiment de les masses d’aigua superficials; la insuficiència de mesures de reducció de nitrats a les masses subterrànies i de recuperació de costos i, molt especialment, a la manca de mesures de protecció de les masses d’aigua subterrània amb sobreexplotació.
El pla tramitat per l’equip de govern anterior no donava resposta a aquestes demandes, en especial les relatives a la protecció dels aqüífers amb sobreexplotació, per la qual cosa l’equip actual va acordar dur a terme una revisió anticipada del pla.
En la revisió del Pla Hidrològic de les Illes Balears que avui s’aprova definitivament s’hi han incorporat les mancances detectades a l’anterior.
Destaquen, en aquest sentit, la revisió de l’estat de les masses d’aigua subterrànies i la seva protecció efectiva. Així, es contempla la prohibició de noves extraccions als aqüífers amb sobreexplotació o en aigües subterrànies salobroses. Es regulen, a més, les distàncies a la línia de costa de pous d’extracció d’aigua salina.
La protecció de les aigües subterrànies es garanteix, també, amb mesures de gestió de la demanda com l’obligació d’utilitzar aigua dessalada per a ús urbà als nuclis on no es compleixen els requisits mínims sanitaris amb accés a la xarxa en alta del Govern. Cald estacar, també, la redacció del Pla de Gestió d’Ús Sostenible de l’Aigua Municipal—ja previst al Pla de Sequera—i les mesures de protecció per contaminació per nitrats provinents de la urbanització difusa exigint rendiments als sistemes autònoms de depuració (fosses sèptiques) en funció de la vulnerabilitat del medi.
A més, la revisió del Pla aprova definitivament la cartografia de les zones humides naturals i n’identifica les potencials, el que garanteix la seva protecció. En el cas concret de S’Albufera es preveu que els excedents actuals de l’aqüífer que alimenta ses fonts Ufanes es reservin perquè arribin a s’Albufera directament o indirectament. També s’ha recuperat l’obligació de presentar la cèdula d’habitabilitat per obtenir la concessió de subministrament d’ús domèstic en sòl rústic.
Durant la tramitació del Pla s’han reprès les tasques de monitorització de les aigües superficials, que s’havien deixat de fer l’any 2008 i que han implicat una inversió de 411.756,51€.
També s’ha fomentat la participació pública amb l’activació de les Juntes Insulars de l’Aigua i la celebració de reunions de participació i sectorials amb representants de diferents sectors i administracions, de les quals s’han rebut un total 126 documents d’aportacions amb múltiples observacions i al·legacions.
Les inversions previstes per l’actual cicle de planificació 2015-2021 són de 1090 M€. El 64% del finançament del Pla provindrà de la administració autonòmica, mentre que el 26% correspondrà a l’administració local i el 7 % a l’estat. El 3% restant correspon a particulars.
De les 354 mesures previstes, la major part, 127, corresponen a mesures de sanejament i depuració, que impliquen una inversió de 489 M€. També destaquen les mesures de protecció de la qualitat de les aigües, que tot i ser 18 en total, representen una inversió de 275 M€ i les obres d’interconnexió de la xarxa en alta, que són un total de 26 i suposen una inversió de 117 M€.