1 febrer 2019
| <9ªL> Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca
L’ampliació de Cabrera, una fita històrica que culmina una legislatura centrada en la protecció de la mar NNota Informativa
Descàrrega d'imatges d'alta qualitat
L’ampliació de Cabrera, una fita històrica que culmina una legislatura centrada en la protecció de la mar
La Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca agraeix la sensibilitat de la ministra de Transició Ecològica cap a una reivindicació històrica de les Illes Balears
La Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca celebra l’aprovació, en el Consell de Ministres d’aquest divendres, de l’ampliació en més de 80.000 hectàrees del Parc Nacional Maritimoterrestre de Cabrera. D’aquesta manera, es posa fi amb èxit a un procés que va començar tot just en iniciar-se aquesta legislatura i que, sens dubte, serà recordat com un dels llegats dels acords pel canvi.
Amb una superfície total de 90.800,52 ha, el Parc Nacional Maritimoterrestre de Cabrera ja es el major Parc Nacional marítim de la Mediterránia occidental. Inclou 12 dels 13 sistemes naturals marins que la Llei de parcs nacionals obliga a incorporar dins la seva xarxa per a la seva conservació.
D’aquests, n’hi ha dos que fins ara no tenien presència en la Xarxa de Parcs Nacionals espanyola: els bancs profunds de coralls i les àrees de pas, reproducció o presència habitual de cetacis o grans peixos migradors. En aquest sentit, cal destacar que és la primera vegada, a tota la Mediterrània, que s’inclou dins un Parc Nacional una zona situada en alta mar.
A banda d’aquests dos sistemes naturals marins que s’incorporen per primera vegada a la Xarxa de Parcs Nacionals, l’ampliació de Cabrera permetrà que n’hi augmenti significativament la presència de dos més que fins ara no hi estaven representats de manera suficient: baixos rocosos i ribes i escarpaments de pendent pronunciat.
Amb relació a aquest punt, cal destacar que, per primera vegada a Espanya, es protegeix una àmplia zona de talús, coneguda com a Emile Baudot, situada al sud-est de Cabrera Gran. Aquest talús té una importància ecològica extraordinària com a zona de presència i alimentació de cetacis, escats i grans filtradors.
Per a prendre la decisió final, s’ha tingut en compte que, en les proximitats de Cabrera, s’hi poden observar fins a vuit espècies diferents de cetacis, tots els quals inclosos en el Llistat d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial. Es considera, per tant, que es tracta d’un enclavament d’alt interès.
En definitiva, l’ampliació convertirà el Parc Nacional de Cabrera en un referent de la investigació marina a la Mediterrània a la vegada que protegirà zones extenses de plataforma continental sotmeses a una forta explotació pesquera de caràcter intensiu.
El procés d’ampliació va arrencar l’agost de 2015 a proposta de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, seguint les indicacions d’un estudi bionòmic, duit a terme el 2007 per OCEANA, a proposta del Govern.
El juliol de 2016 es va constituir formalment la Comissió per a l’Ampliació que incloïa membres del Govern i de l’Organismo Autónomo de Parques Nacionales (OAPN). Aquell mateix any, s’inicià un procés de participació social dinamitzat l’objectiu del qual era identificar el posicionament dels sectors socials implicats en relació amb l’abast que hauria d’assolir l’ampliació. Es van realitzar diversos tallers temàtics i dividits per sectors (científic, pesquer professional, pesquer recreatiu, empresarial i ambiental) en els quals van participar 116 persones de 46 entitats. A partir de les conclusions dels diferents tallers, es va concretar una proposta sobre els límits de l’ampliació en un darrer taller on van participar tots els actors. Una de les condicions d’OAPN per a l’ampliació del Parc era aconseguir un consens que, amb molt d’esforç, es va poder assolir.
Tot i que el juny de 2017 ja es complien totes les condicions per a l’aprovació inicial de la proposta conjunta, el Govern central va decidir bloquejar el procés. No va ser fins al relleu en l’executiu espanyol, fruit de la moció de censura de juny de 2018, que el procés es va reprendre fins arribar a la cristal·lització, avui mateix. La Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca agraeix al Ministeri de la Transició Ecològica la seva sensibilitat vers una reivindicació històrica de les Illes Balears i que compta amb el suport de tots els actors implicats.
El conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, Vicenç Vidal, ha destacat que “amb l’ampliació del Parc Nacional Maritimoterrestre de Cabrera, es confirma que aquesta ha estat la legislatura de la mar”. Vidal ha recordat, en aquest sentit, l’oposició a les prospeccions, el Decret de posidònia, el corredor de cetacis ZEPIM i l’establiment de tres noves reserves marines (sa Dragonera, a Mallorca; Punta de sa Creu, a Formentera, i Tagomago, a Eivissa).
Vidal també ha volgut recordar la declaració del Parc Natural es Trenc-Salobrar de Campos, l’ampliació de l’Albufera i la declaració de més d’11.000 hectàrees de Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). En total, més de 100.000 hectàrees protegides durant aquesta legislatura a les Illes Balears.
Amb una superfície total de 90.800,52 ha, el Parc Nacional Maritimoterrestre de Cabrera ja es el major Parc Nacional marítim de la Mediterránia occidental. Inclou 12 dels 13 sistemes naturals marins que la Llei de parcs nacionals obliga a incorporar dins la seva xarxa per a la seva conservació.
D’aquests, n’hi ha dos que fins ara no tenien presència en la Xarxa de Parcs Nacionals espanyola: els bancs profunds de coralls i les àrees de pas, reproducció o presència habitual de cetacis o grans peixos migradors. En aquest sentit, cal destacar que és la primera vegada, a tota la Mediterrània, que s’inclou dins un Parc Nacional una zona situada en alta mar.
A banda d’aquests dos sistemes naturals marins que s’incorporen per primera vegada a la Xarxa de Parcs Nacionals, l’ampliació de Cabrera permetrà que n’hi augmenti significativament la presència de dos més que fins ara no hi estaven representats de manera suficient: baixos rocosos i ribes i escarpaments de pendent pronunciat.
Amb relació a aquest punt, cal destacar que, per primera vegada a Espanya, es protegeix una àmplia zona de talús, coneguda com a Emile Baudot, situada al sud-est de Cabrera Gran. Aquest talús té una importància ecològica extraordinària com a zona de presència i alimentació de cetacis, escats i grans filtradors.
Per a prendre la decisió final, s’ha tingut en compte que, en les proximitats de Cabrera, s’hi poden observar fins a vuit espècies diferents de cetacis, tots els quals inclosos en el Llistat d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial. Es considera, per tant, que es tracta d’un enclavament d’alt interès.
En definitiva, l’ampliació convertirà el Parc Nacional de Cabrera en un referent de la investigació marina a la Mediterrània a la vegada que protegirà zones extenses de plataforma continental sotmeses a una forta explotació pesquera de caràcter intensiu.
El procés d’ampliació va arrencar l’agost de 2015 a proposta de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, seguint les indicacions d’un estudi bionòmic, duit a terme el 2007 per OCEANA, a proposta del Govern.
El juliol de 2016 es va constituir formalment la Comissió per a l’Ampliació que incloïa membres del Govern i de l’Organismo Autónomo de Parques Nacionales (OAPN). Aquell mateix any, s’inicià un procés de participació social dinamitzat l’objectiu del qual era identificar el posicionament dels sectors socials implicats en relació amb l’abast que hauria d’assolir l’ampliació. Es van realitzar diversos tallers temàtics i dividits per sectors (científic, pesquer professional, pesquer recreatiu, empresarial i ambiental) en els quals van participar 116 persones de 46 entitats. A partir de les conclusions dels diferents tallers, es va concretar una proposta sobre els límits de l’ampliació en un darrer taller on van participar tots els actors. Una de les condicions d’OAPN per a l’ampliació del Parc era aconseguir un consens que, amb molt d’esforç, es va poder assolir.
Tot i que el juny de 2017 ja es complien totes les condicions per a l’aprovació inicial de la proposta conjunta, el Govern central va decidir bloquejar el procés. No va ser fins al relleu en l’executiu espanyol, fruit de la moció de censura de juny de 2018, que el procés es va reprendre fins arribar a la cristal·lització, avui mateix. La Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca agraeix al Ministeri de la Transició Ecològica la seva sensibilitat vers una reivindicació històrica de les Illes Balears i que compta amb el suport de tots els actors implicats.
El conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, Vicenç Vidal, ha destacat que “amb l’ampliació del Parc Nacional Maritimoterrestre de Cabrera, es confirma que aquesta ha estat la legislatura de la mar”. Vidal ha recordat, en aquest sentit, l’oposició a les prospeccions, el Decret de posidònia, el corredor de cetacis ZEPIM i l’establiment de tres noves reserves marines (sa Dragonera, a Mallorca; Punta de sa Creu, a Formentera, i Tagomago, a Eivissa).
Vidal també ha volgut recordar la declaració del Parc Natural es Trenc-Salobrar de Campos, l’ampliació de l’Albufera i la declaració de més d’11.000 hectàrees de Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). En total, més de 100.000 hectàrees protegides durant aquesta legislatura a les Illes Balears.