18 desembre 2018
| <9ªL> Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca
L’Estat dona el vistiplau al projecte d’ampliació del Parc Nacional de l’Arxipèlag de Cabrera NNota Informativa
Descàrrega d'imatges d'alta qualitat
L’Estat dona el vistiplau al projecte d’ampliació del Parc Nacional de l’Arxipèlag de Cabrera
El Consell de Ministres aprovarà el document que han defensat, avui, el conseller Vidal i la ministra Ribera
El consell de la Xarxa de Parcs Nacionals ha informat favorablement sobre l’ampliació del Parc Nacional Maritimoterrestre de l’Arxipèlag de Cabrera en la reunió que ha mantingut, aquest dimarts, a Madrid. D’aquesta manera, ja només queda que el Consell de Ministres aprovi l’Acord perquè l’ampliació, que multiplica per nou la superfície actual protegida, esdevingui una realitat.
El conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, Vicenç Vidal, ha exposat davant els membres del Consell, presidit per la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, la necessitat d’ampliar el Parc Nacional. En aquest sentit, ha agraït l’esperit de col·laboració del govern central, que ha permès desbloquejar un projecte que arranca a principi de legislatura. A més, ha destacat que “amb l’ampliació del Parc Nacional de Cabrera, es confirma que aquesta ha estat la legislatura de la mar”. Vidal ha recordat, en aquest sentit, l’oposició a les prospeccions, el Decret de posidònia, l’establiment de tres noves reserves marines i el corredor de cetacis ZEPIM.
La iniciativa d’ampliar la part marina del Parc Nacional de Cabrera parteix, l’agost de 2015, del Govern de les Illes Balears. La proposta va rebre un ampli suport social, especialment entre la comunitat científica. Paral·lelament a les tasques de la comissió mixta per a l’ampliació del Parc Nacional, es va iniciar un procés de participació pública on s’han pogut expressar tots els sectors afectats i que ha acabat enriquint el text.
L’Acord, que s’aprovarà les properes setmanes, estableix la incorporació al Parc Nacional de Cabrera de 80.779,05 hectàrees marines adjacents als límits actuals. D’aquesta manera, la superfície total passarà a ser de 90.800,52 hectàrees.
El Ministeri per a la Transició Ecològica considera prioritària l’ampliació perquè, entre d’altres motius, contribueix a assegurar els objectius de protecció fixats per la legislació vigent. I és que, dins aquestes més de 80.000 hectàrees que s’incorporen al Parc Nacional, s’hi troben 11 dels 13 sistemes naturals marins que la Llei de parcs nacionals obliga a incorporar a la Xarxa de Parcs Nacionals.
D’aquests, n’hi ha dos que fins ara no tenien presència en aquesta Xarxa: els bancs profunds de coralls i les àrees de pas, reproducció o presència habitual de cetacis o grans peixos migradors. En aquest sentit, cal destacar que és la primera vegada, a l’Estat espanyol i a tota la Mediterrània, que s’atorga la figura màxima de protecció ambiental, com és la del Parc Nacional, a una zona situada en alta mar.
L’Acord té en compte que en les proximitats de Cabrera s’hi poden observar fins a vuit espècies diferents de cetacis, tots els quals inclosos en el Llistat d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial. Es considera, per tant, que es tracta d’un enclavament d’alt interès.
A banda d’aquests dos sistemes naturals marins que s’incorporen per primera vegada a la Xarxa de Parcs Nacionals, l’ampliació de Cabrera permetrà que n’hi augmenti significativament la presència de dos més que fins ara no hi estaven representats de manera suficient: baixos rocosos i ribes i escarpaments de pendent pronunciat.
Amb relació a aquest punt, cal destacar que, per primera vegada a Espanya, es protegeix una àmplia zona de talús, coneguda com a Emile Baudot, situada al sud-est de Cabrera Gran. Aquest talús té una importància ecològica extraordinària com a zona de presència i alimentació de cetacis, escats i grans filtradors.
En definitiva, l’ampliació convertirà el Parc Nacional de Cabrera en un referent de la investigació marina a la Mediterrània a la vegada que protegirà zones extenses de plataforma continental sotmeses a una forta explotació pesquera de caràcter intensiu.
Una vegada que el Consell de Ministres n’aprovi l’ampliació, s’iniciarà la tramitació d’una Llei que asseguri la gestió integral del Parc Nacional. Fins llavors, l’Organisme Autònom Parcs Nacionals i el Govern de les Illes Balears establiran mecanismes de coordinació i col·laboració orientats a facilitar l’assoliment dels objectius assumits i a evitar impactes procedents de l’exterior. A banda, el mateix Acord ja establirà una sèrie de mesures transitòries de gestió que entraran en vigor de manera immediata.
El conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, Vicenç Vidal, ha exposat davant els membres del Consell, presidit per la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, la necessitat d’ampliar el Parc Nacional. En aquest sentit, ha agraït l’esperit de col·laboració del govern central, que ha permès desbloquejar un projecte que arranca a principi de legislatura. A més, ha destacat que “amb l’ampliació del Parc Nacional de Cabrera, es confirma que aquesta ha estat la legislatura de la mar”. Vidal ha recordat, en aquest sentit, l’oposició a les prospeccions, el Decret de posidònia, l’establiment de tres noves reserves marines i el corredor de cetacis ZEPIM.
La iniciativa d’ampliar la part marina del Parc Nacional de Cabrera parteix, l’agost de 2015, del Govern de les Illes Balears. La proposta va rebre un ampli suport social, especialment entre la comunitat científica. Paral·lelament a les tasques de la comissió mixta per a l’ampliació del Parc Nacional, es va iniciar un procés de participació pública on s’han pogut expressar tots els sectors afectats i que ha acabat enriquint el text.
L’Acord, que s’aprovarà les properes setmanes, estableix la incorporació al Parc Nacional de Cabrera de 80.779,05 hectàrees marines adjacents als límits actuals. D’aquesta manera, la superfície total passarà a ser de 90.800,52 hectàrees.
El Ministeri per a la Transició Ecològica considera prioritària l’ampliació perquè, entre d’altres motius, contribueix a assegurar els objectius de protecció fixats per la legislació vigent. I és que, dins aquestes més de 80.000 hectàrees que s’incorporen al Parc Nacional, s’hi troben 11 dels 13 sistemes naturals marins que la Llei de parcs nacionals obliga a incorporar a la Xarxa de Parcs Nacionals.
D’aquests, n’hi ha dos que fins ara no tenien presència en aquesta Xarxa: els bancs profunds de coralls i les àrees de pas, reproducció o presència habitual de cetacis o grans peixos migradors. En aquest sentit, cal destacar que és la primera vegada, a l’Estat espanyol i a tota la Mediterrània, que s’atorga la figura màxima de protecció ambiental, com és la del Parc Nacional, a una zona situada en alta mar.
L’Acord té en compte que en les proximitats de Cabrera s’hi poden observar fins a vuit espècies diferents de cetacis, tots els quals inclosos en el Llistat d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial. Es considera, per tant, que es tracta d’un enclavament d’alt interès.
A banda d’aquests dos sistemes naturals marins que s’incorporen per primera vegada a la Xarxa de Parcs Nacionals, l’ampliació de Cabrera permetrà que n’hi augmenti significativament la presència de dos més que fins ara no hi estaven representats de manera suficient: baixos rocosos i ribes i escarpaments de pendent pronunciat.
Amb relació a aquest punt, cal destacar que, per primera vegada a Espanya, es protegeix una àmplia zona de talús, coneguda com a Emile Baudot, situada al sud-est de Cabrera Gran. Aquest talús té una importància ecològica extraordinària com a zona de presència i alimentació de cetacis, escats i grans filtradors.
En definitiva, l’ampliació convertirà el Parc Nacional de Cabrera en un referent de la investigació marina a la Mediterrània a la vegada que protegirà zones extenses de plataforma continental sotmeses a una forta explotació pesquera de caràcter intensiu.
Una vegada que el Consell de Ministres n’aprovi l’ampliació, s’iniciarà la tramitació d’una Llei que asseguri la gestió integral del Parc Nacional. Fins llavors, l’Organisme Autònom Parcs Nacionals i el Govern de les Illes Balears establiran mecanismes de coordinació i col·laboració orientats a facilitar l’assoliment dels objectius assumits i a evitar impactes procedents de l’exterior. A banda, el mateix Acord ja establirà una sèrie de mesures transitòries de gestió que entraran en vigor de manera immediata.