Apareixen dos cossos més a la fossa de Calvià i la cama d'un tercer que eleven a quatre les víctimes del franquisme descobertes NNota Informativa

Aquest dimarts, 20 d'octubre, s'ha confirmat la troballa de dos nous cossos a la fossa de Calvià, que se sumen al primer cos trobat, presumiblement de Juana Vaño, localitzat el passat dijous 18 d'octubre, set dies després que s'iniciàs la intervenció arqueològica per a l'exhumació de la fossa.

 

Els dos nou cossos sencers han estat localitzats a l'indret documentat com la fila 1 de la fossa 2, on les fonts documentals hi situaven només un cos; un fet que contrasta amb la troballa dels dos cossos sencers trobats, sense baül un damunt de l'altre i disposats boca avall. Un dels dos presenta el crani afectat per impacte de bala i l'altre cos està mig afectat, de cintura per amunt, per la construcció en els anys 50 d'un nínxol a sobre, d'on, a més, ha sortit a la llum la cama d'un tercer cos.

 

Cap dels dos nous cossos localitzats es pot relacionar d'immediat amb cap nom concret identificat de les altres tretze víctimes de les catorze que es cerquen i que es té constància documental que són en el cementeri municipal perquè pertanyen a una fossa d'un grup de víctimes no registrat.

 

Així ho ha explicat la cap de la intervenció, Almudena Garcia, a la presidenta del Govern de les Illes Balears, Francina Armengol, que ha visitat aquest horabaixa el cementiri acompanyada de la consellera de Cultura, Participació i Esports, Fanny Tur, el batle del municipi, Alfonso Rodríguez, i altres membres de l'equip de govern de l'Ajuntament de Calvià.

 

L'únic cos que presumiblement s'ha identificat, a falta encara de confirmació del creuament de dades, és el cos de l'única dona entre les catorze víctimes de la Guerra Civil que es té constància documental que estan enterrades en el cementiri municipal i que esdevé la primera dona trobada en una exhumació a les Illes Balears. 

 

Juana Vaño Morales, de 50 anys, va ser assassinada a ses Planas, al terme municipal de Calvià, al km 15 de la carretera Palma-Calvià, i enterrada en el cementeri el 2 d'octubre del 1936, segons causa judicial. Precisament, ella i la seva parella, Ramon Fuster, desaparegueren plegats a principis d'aquell mes d'octubre. Ell fou assassinat el dia 11 d'octubre d'aquell any a Son Pardo, a Palma, i l'enterraren en el cementeri de Palma.

 

De la vintena de víctimes identificades que es té constància que es varen enterrar en el cementeri de Calvià, en l'actualitat en quedarien catorze, després que sis cossos en fossin exhumats després de la Guerra Civil o en els anys 40. Es calcula però per testimonis orals que hi podria haver més víctimes no registrades a cap zona concreta del cementeri.

 

En el cementeri de Calvià estan documentades fins a sis fosses, localitzades en dos punts, les anomenades fosses de terra, a la part esquerra de l'entrada al cementeri vell, que és on s'han fet les troballes, i en el passadís central del recinte, on hi ha petites fosses amb capacitat cada una per a tres cossos.

 

La de Calvià és una de les exhumacions històricament més reivindicades per part de les famílies de víctimes de la repressió franquista i de les associacions memorialistes.