El Govern remet al Consell Nacional de l’Aigua la revisió anticipada del Pla Hidrològic de les Illes Balears NNota Informativa

El Consell de Govern aprovarà demà, amb caràcter inicial, la revisió anticipada del Pla Hidrològic de les Illes Balears i el remetrà al Consell Nacional de l’Aigua perquè n’informi favorablement abans de rebre el vistiplau definitiu al Consell de Ministres. Es compleix així el compromís adoptat amb la Comissió Europea per evitar una sanció per les mancances detectades al pla vigent, tramitat per l’executiu autonòmic anterior. Segons ha explicat el conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, Vicenç Vidal, la revisió és fa per aquest motiu així com per l’estat de les masses d’aigua de les quals només un 26% es troba fora de risc segons es va veure al 2015. Per tant, "la normativa es modifica per complir amb la normativa i per no perdre qualitat en els recursos hídrics”.
 
Amb aquest acord, es mantenen les mesures provisionals aprovades a l’agost de 2017, fins a la publicació del Pla al Butlletí Oficial de les Illes Balears, entre les quals es troba la suspensió de l’atorgament de nous aprofitaments hídrics per a totes les masses d’aigua subterrània de les Illes Balears en mal estat quantitatiu o amb sobreexplotació.
 
Durant la tramitació del Pla s’ha fomentat la participació pública amb l’activació de les Juntes Insulars de l’Aigua i la celebració de reunions de participació i sectorials, i s’ha rebut un total de 126 documents d’aportacions.
 
Algunes d’aquestes s’han inclòs en el text definitiu i fan referència a la inspecció tècnica de pous per a grans consumidors, la reducció del percentatge de pèrdues a les xarxes de proveïment permès —que davalla al 25 % al 2021 i al 17 % a partir de l’any 2027— o l’ampliació de mesures de gestió de la demanda, com instal·lar aixetes de baix consum no només per a oficines, hotels i edificis públics, sinó també per a habitatges turístics. També s’ha revisat el programa de mesures i s’ha separat per illes per facilitar la seva consulta.
 
Durant la tramitació ambiental s’hi han afegit altres millores, com l’obligatorietat d’ús d’aigües pluvials i/o regenerades a jardins públics i el foment d’espècies autòctones i de baix requeriment hídric, a més de la previsió d’erradicar espècies invasores durant les tasques de neteja dels torrents, la promoció de les energies renovables a les instal·lacions previstes al Pla i la utilització de pluvials a edificacions en sòl rústic.
 
El Pla vigent, aprovat el 2015, no contenia l’actualització de l’estudi de pressions i avaluació dels costos del cicle integral de l’aigua ni mesures de recuperació de costos. Durant la legislatura anterior es va aturar el seguiment de les masses d’aigua superficials, per la qual cosa no se n’havia actualitzat l’estat. També es varen detectar mancances en les mesures de reducció de nitrats a les masses subterrànies i l’absència de protecció de les masses d’aigua subterrània amb sobreexplotació.
 
En la revisió del Pla Hidrològic de les Illes Balears s’han incorporat i actualitzat totes aquestes dades i s’ha revisat l’estat de les masses d’aigua subterrànies —s’han actualitzat les dades de consums, disponibilitat, qualitat i demanda—, s’han reprès les tasques de monitoratge de les aigües superficials i s’han establert mesures de gestió de la demanda.
 
S’han adoptat mesures normatives per a la protecció de les masses d’aigua subterrània amb sobreexplotació, per evitar la intrusió marina i per contaminació de nitrats. En concret, la revisió del Pla recull la prohibició de noves autoritzacions i concessions a masses amb sobreexplotació —que són aquelles en les quals actualment s’extreu més aigua de la que entra a l’aqüífer— per a tots els usos. Com a excepció, es podran atorgar concessions de fins a 10.000 m³ anuals per a explotacions agràries preferents, el proveïment per a dipòsits contra incendis, els aprofitaments per a abastiment a la població (sempre que no hi hagi fonts alternatives de proveïment) i els usos no consumptius, com la geotèrmia, la reordenació de les captacions sense augment de volum, el manteniment i el sanejament de pous.
 
També s’estableix l’obligació d’utilitzar aigua dessalada per a ús urbà als nuclis on no es compleixen els requisits mínims sanitaris amb accés a la xarxa i s’aposta per  incentivar la compra d’aigua dessalada a l’hivern amb un preu més baix que a l’estiu.
 
A més, es recull el Pla de Gestió d’Ús Sostenible de l’Aigua Municipal previst al Pla de Sequera i les mesures de gestió de sequera més bàsiques absents al pla vigent.
 
La revisió del Pla dota d’una protecció major les zones humides, ja que n’actualitza la cartografia, n’identifica les potencials i estableix una cartografia definitiva, a diferència del pla vigent, que n’estableix una de provisional. També declara 9 reserves fluvials.
 
El Pla preveu la reserva de recursos per a l’Administració amb finalitats ambientals, fent, per exemple, que els excedents de ses Fonts Ufanes es reservin perquè arribin a s’Albufera directament o indirectament. També s’han augmentat els requisits per a l’obtenció de drets, amb l’obligació de presentar la cèdula d’habitabilitat per obtenir la concessió de subministrament d’ús domèstic en sòl rústic. Es tracta d’una mesura que es va eliminar el 2012 i que va comportar que es duplicassin les sol·licituds en un sol any.
 
Igualment es limita la concessió d’autoritzacions o concessions d’aigües subterrànies per a instal·lacions esportives amb superfície de reg de tres hectàrees o més. Aquestes infraestructures només podran satisfer la demanda d’aigua amb aigües residuals regenerades.
 
El Consell Balear de l’Aigua, màxim òrgan de participació de l’administració hidràulica on hi ha representants de tots els actors involucrats en el cicle integral de l’aigua, va informar favorablement sobre aquesta revisió amb consens divendres passat.
 
S’espera que la revisió anticipada del Pla s’aprovi abans de final d’any per iniciar, a principi de 2019, la redacció del nou cicle.