Consell de Govern: LES ILLES BALEARS, PIONERES A EUROPA EN LA CONSERVACIÓ DE LA POSIDÒNIA CConsell de Govern

\ El Consell de Govern aprova el Decret sobre la conservació de la Posidonia oceanica, que entrarà en vigor l’endemà de la publicació al BOIB
\ El Decret preserva l’hàbitat i l’espècie d’aquesta planta que forma praderies extenses a les Illes Balears, que ocupen més de 650 km²

El Consell de Govern ha aprovat avui el Decret sobre la conservació de la Posidonia oceanica a les Illes Balears, que entrarà en vigor un dia després de la publicació al Butlletí Oficial de les Illes Balears. La Comunitat Autònoma es converteix així en pionera a Europa pel fet de garantir la conservació d’aquesta planta, tenint en compte que és la que disposa de més superfície de praderies de tot l’Estat, concretament el 50% del total inventariat.
 
La Posidonia oceanica és una fanerògama marina endèmica de la mar Mediterrània, d’una importància biològica extraordinària, que forma extenses praderies entorn de les Illes Balears, amb una superfície de més de 650 km². Es tracta de la vegetació marina més estesa en fons litorals, entre 0 i 35 m de profunditat, que arriba fins a 43 m al Parc Nacional Maritimoterrestre de l’Arxipèlag de Cabrera.
 
La posidònia, en l’àmbit europeu i estatal, ja està protegida i la conservació, a través del Decret, es basa en la importància biològica i ecològica, ja que és un dels hàbitats marins més importants; geomorfològica, atès que produeix arena i disminueix l’erosió de les platges, i mitigadora del canvi climàtic, ja que capta CO₂.
 
L’increment d’usos a les nostres aigües ha fet aflorar impactes que posen en perill l’estat de conservació de la posidònia, fet pel qual és necessària una regulació que compatibilitzi l’existència d’activitats humanes amb la protecció de l’espècie i l’hàbitat.
 
Aquest és l’objectiu del Decret, que consta d’un preàmbul, tretze articles, cinc disposicions addicionals, quatre disposicions transitòries, dues disposicions finals i tres annexos.
 
El Decret prohibeix sobre posidònia la pesca d’arrossegament, les extraccions d’àrids, l’abocament de materials dragats i el fondeig incontrolat. Així mateix, s’inclouen dins aquest règim les instal·lacions d’aqüicultura noves, els emissaris submarins nous i obres noves en aquells casos en què la tramitació ambiental corresponent determini que puguin tenir efectes negatius sobre la posidònia.
 
També es regula l’ús que s’ha de fer de les restes de posidònia. Es prohibeix la retirada, la possessió, el transport i l’ús de restes de posidònia morta a les platges naturals sense serveis, a excepció de les pràctiques destinades a usos tradicionals i amb mètodes manuals. En canvi, es pot autoritzar a les platges naturals amb serveis determinant-ne el mètode i les zones d’extracció d’acord amb les característiques ambientals i geomorfològiques del lloc. Pel que fa a les platges urbanes, i per raons socioeconòmiques, se’n permet la retirada seguint el manual de bones pràctiques que recull el mateix Decret.
 
D’altra banda, es crea, amb caràcter d’òrgan col·legiat, el Comitè Posidònia, un comitè assessor permanent amb representació de les administracions i els sectors interessats, que s’ha de reunir, com a mínim, un cop cada sis mesos.
 
El Decret estableix que la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca ha de cartografiar les praderies de posidònia existents en l’àmbit de les Illes Balears, d’acord amb la millor informació tècnica i científica disponible, mitjançant una ordre del conseller. Mentrestant, la referència cartogràfica a disposició és la que recull l’annex 3 del Decret, i l’annex 1 cataloga les praderies de posidònia d’alt valor i a regular i n’estableix les zones. Les delimitacions cartogràfiques i la seva catalogació seran incorporades a sistemes d’informació accessibles als navegants i al públic en general, i a les cartes nàutiques.
 
El règim sancionador s’estableix per mitjà de la Llei per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO) i per la Llei 42/2007, de patrimoni natural i de la biodiversitat. En el primer cas, les sancions poden ser de 100 euros a 450.000, mentre que la normativa estatal recull multes de 100 a 2 milions d’euros.
 
D’altra banda, el Decret també preveu la creació del Fons Posidònia, que es nodrirà de les aportacions que hi faci la Comunitat Autònoma, altres administracions, empreses, associacions, etc., i de les mesures compensatòries d’actuacions que afectin l’hàbitat i l’espècie.
 
També s’estableix la continuació de la tasca informativa i de conscienciació, a més de l’elaboració d’un pla de seguiment de l’estat general de les praderies.