El Govern senyalitza el cementeri de Sant Ferran de ses Roques, a Formentera NNota Informativa

La Conselleria de Cultura, Participació i Esports ha iniciat la campanya de senyalització d’espais de memòria democràtica amb la instal·lació d’un monòlit al cementeri de Sant Ferran de ses Roques, a Formentera, i que compta amb un disseny amb el qual es pretén uniformitzar els espais d'aquestes característiques perquè tengui la consideració d'espai de memòria democràtica, a més d’una placa amb els noms dels cinc formenterers assassinats.

La Llei 10/2016, de 13 de juny, per a la recuperació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme, publicada en el BOIB 76/2016, de 16 de juny, estableix mesures de protecció i dignificació dels espais on hi ha hagut els cossos de persones desaparegudes durant la guerra civil espanyola.
 
Les conselleres de Cultura Fanny Tur, del Govern de les Illes Balears, i Susanna Labrador, del Consell de Formentera, han assistit a la inauguració del monòlit.

Durant el mes de novembre del 2017 es va fer una intervenció arqueològica al cementeri parroquial de Sant Ferran de ses Roques (Formentera) amb la intenció de trobar els cossos de cinc formenterers assassinats durant la guerra civil espanyola. Aquesta intervenció, aprovada el 26 d'abril de 2017 per la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses adscrita a la Conselleria, es va dur a terme mitjançant una subvenció a l'entitat memorialista Fòrum per la Memòria d’Eivissa i Formentera, que forma part de la Comissió.

Els treballs de l'equip arqueològic varen permetre ubicar l'indret on foren assassinats els cinc formenterers, amb la troballa de projectils a terra i clavats al mur exterior del cementiri, on es va produir l'afusellament. També es trobaren fragments de crani, amb orifici de projectil que permeten intuir que pertanyen a algú que va patir mort violenta. Aquestes restes òssies ara mateix són al laboratori on es realitzen les proves d'identificació.
 
Les cinc persones que, segons els testimonis documentals, es trobarien a la fossa de Sant Ferran són:

Jaume Ferrer Ferrer (Jaume de na Morna) va néixer el 1891, era mariner i vivia al cap de Barbaria, a la parròquia de Sant Francesc. Va navegar per Amèrica, on havia guanyat diners, i després va tornar a Formentera. Segons les fonts, no havia estat relacionat amb partits, sindicats o detencions de falangistes, per la qual cosa la seva detenció fou inesperada. Aquesta mateixa font assegura que un falangista formenterer es presentava armat a casa seva per demanar-li diners i xulla. Segons Jaume Ferrer Mayans (1911-2002), cunyat de la víctima, en Jaume de na Morna havia guanyat molts diners i abans de detenir-lo els falangistes li posaren multes per coses que no havia fet, senzillament per prendre-li els diners. Després de ser detengut, va estar tancat a Sant Francesc abans de ser afusellat l’1 de març de 1937 al cementeri de Sant Ferran. En Jaume de na Morna tenia 45 anys quan va morir.

Josep Ribas Marí (Pep de Baix) va néixer a Santa Eulària (Eivissa) el 17 de desembre de 1900 i també treballava de mariner. Fou detengut i posteriorment afusellat al cementeri de Sant Ferran l’1 de març de 1937. Tenia 37 anys i era pare de dos fills. Com en el cas de Jaume Ferrer Ferrer, quan es va inscriure la seva defunció al Registre Civil de Formentera es va consignar que es desconeixia el lloc on havia estat enterrat.

Joan Tur Mayans (Joan de can Pep Damià) va néixer a Formentera i tenia escassament 18 anys quan fou detengut i assassinat. Sembla que fou acusat d’haver tret sants de l’església de Sant Ferran, juntament amb una altra persona, i haver-los llançat a la mar. Aquest episodi deu ser el mateix que va publicar Diario de Ibiza el 21 d’abril de 1936, segons el qual una sèrie de persones entraren a l’església de Sant Ferran, en tragueren les imatges i les llançaren a la mar. Posteriorment, un pescador va trobar una de les imatges i la Guàrdia Civil va acabar detenint tres sospitosos, entre els quals no s’hi trobava curiosament l’esmentat Joan Tur Mayans. Fou afusellat l’1 de març de 1937 al cementeri de Sant Ferran, amb altres quatre persones.

Jaume Serra Juan (Jaume de can Mariano d’en Corda) va néixer a Formentera i tenia 24 anys quan fou afusellat l’1 de març de 1937 a Sant Ferran. Vivia a Portossalè i havia treballat de mariner i per a l’empresa Salinera Española SA, propietària de les salines de Formentera.

Vicent Cardona Colomar (Vicent de can Fumeral) va néixer a Formentera i vivia en la venda de Cala Saona. Va morir, com les altres quatre persones esmentades, l’1 de març de 1937 al cementeri de Sant Ferran.