11 d’octubre 2017
| <9ªL> Conselleria de Treball, Comerç i Indústria
La futura llei de la Promoció de la seguretat i salut en el treball a les Illes Balears preveu la creació d’un organisme autònom per combatre sinistralitat i malalties professionals NNota Informativa
Descàrrega d'imatges d'alta qualitat
La futura llei de la Promoció de la seguretat i salut en el treball a les Illes Balears preveu la creació d’un organisme autònom per combatre sinistralitat i malalties professionals
El conseller de Treball remarca que s’aplicaran condicions es específiques en matèria de prevenció a les subvencions i contractació pública del Govern. La consellera de Salut destaca la creació d’un circuït que agilitzarà el reconexiement de les malalties professionals.
El Consell de Salut Laboral ha aprovat avui el text de la futura llei de Promoció de la seguretat i la salut en el treball de les Illes Balears, que ara serà traslladat al Parlament per al seu debat i posterior aprovació.
Aquest document, consensuat per Govern, patronal i sindicats, té com a principal objectiu reduir la sinistralitat a les Illes, ja que el territori presenta l’índex més elevat de tot l’Estat. De fet, en el 2017 l’accidentalitat està reduïnt la tendència d’increment iniciada en anys anteriors, tot i que encara manca la seva estabilització per començar a reduir accidents, la gran majoria de caràcter lleu.
Un altre objectiu ben clar és detectar i definir millor les condicions que poden ser causa de malalties professionals derivades de sobresforços físics, que en moltes ocasions passen per contingències comuns en lloc de relacionar-los amb un efecte negatiu de les condicions laborals.
Segons el conseller Negueruela, la llei contempla com a principal instrument la creació de l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral (IBASSAL), que se centrarà de forma integral en els quatre àmbits que defineixen la salut laboral: seguretat, higiene, ergonomia i psicosociologia i medicina del treball.
A més de la creació de l’IBASSAL, la llei preveu aprofundir en la difusió de mesures de prevenció de riscos laborals, el foment de la formació en matèria de seguretat i salut laboral en l’àmbit de l’ensenyament i les mesures de promoció de seguretat i salut en subvencions públicques i contractacions administratives.
Una altra de les novetats serà l’establiment de mesures de control perquè les empreses que vulguin accedir a una subvenció o concursin per a una contractació pública vetllin per les condicions de seguretat i salut dels seus treballadors, segons ha explicat Negueruela. En concret, en el cas de les subvencions, les empreses que vulguin accedir-hi hauran de tenir organitzada la prevenció i disposar d’un pla de prevenció; a més, tampoc hauran d’haver estat sancionats en, al menys, els darrers tres anys.
Pel que fa a la contractació pública, es clarifica i s’especificaran a les contractacions públiques els responsables de realitzar les funcions en matèria preventiva, i quins equips i materials seran necessaris per realitzar la feina en condicions de seguretat, així com també s’estebleixen més compromisos que permetran millorar la formació dels treballadors i el complient de les obligacions adquirides.
CIRCUÏT DE DETECCIÓ DE MALALTIES PROFESSIONALS
El Consell de Salut Laboral ha aprovat també el procediment de comunicació de sospita de malalties professionals, que descriu les actuacions que s’han de dur a terme quan els facultatius del sistema públic de salut (SPS) o dels serveis de prevenció de riscs laborals (SPRL) es trobin amb una persona de la qual se sospiti que pateix una malaltia que pot tenir un origen de caire professional. El circuit permetrà, així mateix, detectar i reconèixer malalties que fins ara no estaven reconegudes com a tals.
La consellera de Salut ha explicat que les malalties professionals, és a dir, les produïdes a conseqüència del treball, estan “infradeclarades”, la qual cosa “dificulta l’elaboració d’estratègies preventives i de diagnòstic precoç”. Per això, ha afegit que un dels objectius essencials de l’Estratègia de Seguretat i Salut Laboral 2015-2020 del Govern és “millorar la detecció i comunicació” d’aquestes patologies.
En aquest sentit, Gómez ha recordat que durant aquests dos anys s’ha reprès un grup de feina, liderat per la Conselleria de Treball, amb representants de la Direcció General de Treball i Salut Laboral; del Servei de Salut de les Illes Balears; de la Direcció General de Salut Pública i Participació; de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS); de la Inspecció de Treball i, posteriorment, de les mútues, per elaborar de manera consensuada un procediment de comunicació de sospita de malalties professionals.
En el funcionament d’aquest procediment, i particularment en la sospita de malalties, els professionals d’atenció primària tenen un paper clau. Després, l’estudi d’aquestes sospites recau en la unitat de malalties professionals del futur Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral.
Gómez ha recalcat que la posada en marxa d’aquesta iniciativa tendrà dues repercussions positives: d’una banda, permetrà millorar la salut de les persones treballadores, ja que contribuirà a evitar algunes malalties professionals i a diagnosticar-ne i tractar-ne d’altres més prest, per ventura quan encara siguin reversibles. De l’altra, repercutirà positivament sobre l’economia de la comunitat perquè suposarà un estalvi econòmic molt important per al Servei de Salut, ja que el diagnòstic i el tractament de les malalties professionals ha de ser a càrrec de les mútues. Actualment, atès que la majoria passen per patologies comunes, el cost del diagnòstic i el tractament l’assumeix el Servei de Salut i, per tant, la Comunitat Autònoma.
Aquest document, consensuat per Govern, patronal i sindicats, té com a principal objectiu reduir la sinistralitat a les Illes, ja que el territori presenta l’índex més elevat de tot l’Estat. De fet, en el 2017 l’accidentalitat està reduïnt la tendència d’increment iniciada en anys anteriors, tot i que encara manca la seva estabilització per començar a reduir accidents, la gran majoria de caràcter lleu.
Un altre objectiu ben clar és detectar i definir millor les condicions que poden ser causa de malalties professionals derivades de sobresforços físics, que en moltes ocasions passen per contingències comuns en lloc de relacionar-los amb un efecte negatiu de les condicions laborals.
Segons el conseller Negueruela, la llei contempla com a principal instrument la creació de l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral (IBASSAL), que se centrarà de forma integral en els quatre àmbits que defineixen la salut laboral: seguretat, higiene, ergonomia i psicosociologia i medicina del treball.
A més de la creació de l’IBASSAL, la llei preveu aprofundir en la difusió de mesures de prevenció de riscos laborals, el foment de la formació en matèria de seguretat i salut laboral en l’àmbit de l’ensenyament i les mesures de promoció de seguretat i salut en subvencions públicques i contractacions administratives.
Una altra de les novetats serà l’establiment de mesures de control perquè les empreses que vulguin accedir a una subvenció o concursin per a una contractació pública vetllin per les condicions de seguretat i salut dels seus treballadors, segons ha explicat Negueruela. En concret, en el cas de les subvencions, les empreses que vulguin accedir-hi hauran de tenir organitzada la prevenció i disposar d’un pla de prevenció; a més, tampoc hauran d’haver estat sancionats en, al menys, els darrers tres anys.
Pel que fa a la contractació pública, es clarifica i s’especificaran a les contractacions públiques els responsables de realitzar les funcions en matèria preventiva, i quins equips i materials seran necessaris per realitzar la feina en condicions de seguretat, així com també s’estebleixen més compromisos que permetran millorar la formació dels treballadors i el complient de les obligacions adquirides.
CIRCUÏT DE DETECCIÓ DE MALALTIES PROFESSIONALS
El Consell de Salut Laboral ha aprovat també el procediment de comunicació de sospita de malalties professionals, que descriu les actuacions que s’han de dur a terme quan els facultatius del sistema públic de salut (SPS) o dels serveis de prevenció de riscs laborals (SPRL) es trobin amb una persona de la qual se sospiti que pateix una malaltia que pot tenir un origen de caire professional. El circuit permetrà, així mateix, detectar i reconèixer malalties que fins ara no estaven reconegudes com a tals.
La consellera de Salut ha explicat que les malalties professionals, és a dir, les produïdes a conseqüència del treball, estan “infradeclarades”, la qual cosa “dificulta l’elaboració d’estratègies preventives i de diagnòstic precoç”. Per això, ha afegit que un dels objectius essencials de l’Estratègia de Seguretat i Salut Laboral 2015-2020 del Govern és “millorar la detecció i comunicació” d’aquestes patologies.
En aquest sentit, Gómez ha recordat que durant aquests dos anys s’ha reprès un grup de feina, liderat per la Conselleria de Treball, amb representants de la Direcció General de Treball i Salut Laboral; del Servei de Salut de les Illes Balears; de la Direcció General de Salut Pública i Participació; de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS); de la Inspecció de Treball i, posteriorment, de les mútues, per elaborar de manera consensuada un procediment de comunicació de sospita de malalties professionals.
En el funcionament d’aquest procediment, i particularment en la sospita de malalties, els professionals d’atenció primària tenen un paper clau. Després, l’estudi d’aquestes sospites recau en la unitat de malalties professionals del futur Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral.
Gómez ha recalcat que la posada en marxa d’aquesta iniciativa tendrà dues repercussions positives: d’una banda, permetrà millorar la salut de les persones treballadores, ja que contribuirà a evitar algunes malalties professionals i a diagnosticar-ne i tractar-ne d’altres més prest, per ventura quan encara siguin reversibles. De l’altra, repercutirà positivament sobre l’economia de la comunitat perquè suposarà un estalvi econòmic molt important per al Servei de Salut, ja que el diagnòstic i el tractament de les malalties professionals ha de ser a càrrec de les mútues. Actualment, atès que la majoria passen per patologies comunes, el cost del diagnòstic i el tractament l’assumeix el Servei de Salut i, per tant, la Comunitat Autònoma.