Les Balears són la tercera comunitat autònoma amb menys concentració de nitrats per hectàrea i a les zones de pastura del ramat

La conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació ha presentat aquest divendres els resultats de l’estudi ‘Identificació de les fonts de contaminació per nitrats de les zones vulnerables per la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries de les Illes Balears’, encarregat a la Universitat de les Illes Balears (UIB). Aquest document és la base per a l’elaboració del pla d’actuació, que té per objectiu la reducció dels nitrats en aigües continentals i litorals fins a tenir valors per sota dels límits establerts i poder prevenir noves contaminacions. El pla d’actuació vigent és del 2020.

L’estudi ha seguit la metodologia establerta pel Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic (MITECO) per calcular els balanços de nitrogen per cada una de les activitats que influeixen en aquest indicador. Les Balears són la tercera comunitat autònoma amb el valor més baix de nitrogen per hectàrea, amb 11,1 quilos/hectàrea, només per darrere d’Astúries, amb 8 quilos/ha, i de les Canàries, amb 9 quilos/ha. La xifra de les Balears va a la baixa els darrers anys. El 2016 era de 16,3 quilos/ha i el 2019, de 13 quilos/ha.

La mitjana espanyola se situa en els 25,9 quilos de nitrogen per hectàrea. Segons el director general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Fernando Fernández, «aquests valors demostren que en el cas de les Balears, la responsabilitat del sector agrari en la contaminació per nitrats és només una part del total i que, per actuar enfront aquesta contaminació, s’ha d’incidir en el conjunt de les fonts, entre les quals destaquen els nitrats que acaben a l’aigua de les depuradores, o el percentatge de nitrats, dels que som responsables la població, i que en el cas de les Balears, arriba a pics molt elevats els mesos d’estiu», ha destacat.

L’estudi encarregat a la UIB desgrana l’origen de la contaminació per nitrats en aigües subterrànies. A les Balears, el 50,1% és d’origen agrícola, mentre que el 49,9%% restant no ho és (el 31,5% són d’aigües residuals urbanes depurades (ARUD), 9,4 % són disseminats, un 6,4% són de les deposicions atmosfèriques de nitrogen i un 2,6% de les estades turístiques vacacionals (ETV). Segons el director general Fernando Fernández, «frenar la contaminació per nitrats, igual que altres emissions com és el cas del metà, són importants per la lluita contra el canvi climàtic». No obstant això, destaca Fernández, «el sector agrari ha de complir una sèrie de normatives cada cop més exigents en matèria ambiental i les dades demostres un alt grau de compromís i responsabilitat també molt alt».

Les Illes són també la tercera comunitat autònoma amb els valors més baixos pel que fa a la concentració en les zones de pastura del ramat. Així, per exemple, i comparant amb territoris que tenen un sector ramader d’un pes similar i explotacions que mesclen ramaderia extensiva i semi-intensiva, les Balears tenen la meitat de concentració en zones de pastura que el País Basc o La Rioja, i fins a cinc vegades menys que Cantàbria.

Cal afegir també que les dades de l’estudi no han considerat activitats com ara la jardineria pública i privada, així com tampoc les superfícies esportives, com els camps de golf.

Estadístiques per illes

En el cas de Mallorca, l’origen dels nitrats és un 44,8% agrícola, mentre que de la resta que no ho és, un 8% prové dels disseminats, un 2,1 és d’ETV, un 38,3% de les ARUD i un 6,8 de les deposicions atmosfèriques de nitrogen.

Menorca és l’illa amb el percentatge més alt d’origen agrícola, amb un 76,9%, mentre que la resta es reparteix de la següent manera: un 2,6% de disseminats, un 2% d’ETV, un 15,8% d’ARUD i un 2,6% de deposicions.

Finalment, Eivissa i Formentera són les que tenen un percentatge més baix de nitrats de procedència agrícola, amb un 21,5%, mentre que la resta es divideixen en: un 46,7% de disseminats, un 9,2 d’ETV, un 7,7% d’ARUD i un 14,9% de deposicions atmosfèriques de nitrogen.

Pla d’acció

«Els plans de fertilització i maneig sostenible d’insums estan ja en el quefer habitual del sector. Fins ara, la zonificació, els estudis i els plans posaven el focus únicament en el sector agrari. Amb aquest estudi, volem calibrar exactament quina és la responsabilitat atribuïble al sector i que el pla d’acció sigui equilibrat i gradual en funció dels balanços de nitrogen disponibles», ha destacat Fernández. En aquest sentit, el pla d’acció que ara prepararà la conselleria se centrarà a elaborar un programa d’actuació tenint en compte el decret de zones vulnerables aprovat per la conselleria de Medi Ambient i aquest estudi. Amb aquesta informació, l’objectiu és establir franges de menor a major risc per contaminació de nitrats. Aquest pla haurà de ser referendat per la Comissió Balear de Medi Ambient.