La 42a Assemblea de la Comissió d’Illes de la Conferència de Regions Perifèriques i Marítimes aprova la Declaració de Palma: «Arxipèlag Europa: una agenda per a les illes de la UE» NNota Informativa

L’Assemblea General de la Comissió d’Illes de la Conferència de Regions Perifèriques i Marítimes (CRPM) s’ha duit a terme aquest dimecres a Palma. S’hi han reunit els presidents regionals i els representants de les illes europees, així com convidats d’alt nivell, per tal de tractar sobre les polítiques de la Unió Europea i la insularitat, coordinar les diferents accions en tots els àmbits i situar les illes en el centre de l’agenda d’Europa.

Els membres de la Comissió Intermediterrània de la UE presents han participat paral·lelament en un buró polític. Tant la presidenta  del Govern, Francina Armengol, com la consellera d’Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez, han mantingut diverses trobades amb membres de la Comissió i del Parlament europeus, així com dels estats membres i de diversos actors interessats, per sensibilitzar i conscienciar sobre la singularitat i les oportunitats que aporten les illes al projecte europeu.

L’Assemblea ha comptat amb l’assistència d’un centenar de persones i personalitats polítiques d’Itàlia, França, Grècia, Portugal, el Marroc i Irlanda, entre d’altres; el primer vicepresident del Comitè de Regions, Apostolos Tzitzicostas; el secretari d’estat per a la Unió Europea del Govern d’Espanya, Pascual Ignacio Navarro; el director general de Règim Jurídic Autonòmic i Local, Gonzalo Díaz Millán, i el secretari general de Política de l’Egeu i les Illes i ministre d’afers marítims i insulars del Govern de Grècia, Emmanouil Koutoulakis.

Durant la sessió, s’ha renovat la presidència de Francina Armengol al capdavant de la Comissió i s’ha treballat en un document, la Declaració de Palma, per aconseguir el compromís de les institucions estatals i europees de polítiques específiques per a les necessitats dels territoris insulars.

En les seves paraules durant la presentació de la candidatura a presidir la Comissió, Francina Armengol s’ha compromès, entre d’altres, a treballar activament en el desplegament d’una agenda de la UE per a les illes i fomentar el suport de la UE per a les transicions verdes i digitals i advocar per mesures per contrarestar els costs de transport més alts per als ciutadans i les empreses, com una excepció en la regulació de les regles d’ajuda estatal de minimis, i promoure una revisió profunda i més àmplia de les regles entorn a les ajudes d’estat.

La Declaració de Palma: «Arxipèlag Europa: una agenda per a les illes de la UE»

A través de la Declaració de Palma, la Comissió insta les institucions de la UE a respondre a la petició d’un pacte de les illes, tal com se suggereix en la seva declaració final de l’any passat i en l’informe d’iniciativa sobre les illes de la UE i la política de cohesió aprovat pel Parlament Europeu el juny de 2022.

La Declaració assenyala que un compromís seriós de la UE per avançar cap a una agenda de les illes de la UE, basada en l’exemple de l’Agenda Urbana, seria la continuació natural de les principals demandes plantejades pels principals agents de la UE en relació amb el futur de les illes.

Subratlla que, adoptant la forma d’una estratègia a llarg termini, una agenda de les illes de la UE hauria de proporcionar un marc de referència per orientar el treball operatiu de les institucions de la UE en els pròxims anys i centrar una sèrie de prioritats definides conjuntament per a les illes.

La Declaració de Palma convida les institucions de la UE a adoptar les mesures necessàries per al disseny i l’aplicació operativa d’una agenda de les illes de la UE, promovent al llarg de tot el procés un diàleg fructífer entre totes les parts interessades —inclosos els estats membres, les autoritats regionals i locals i els interlocutors socials—, segons sigui procedent, sobre la base de les seves respectives competències i àmbits d’actuació.

L’Assemblea considera que la futura Agenda de les Illes de la UE hauria de centrar un conjunt preliminar limitat de qüestions econòmiques, socials i mediambientals clau amb un fort impacte territorial sobre les illes, en coherència amb els objectius de la UE.

Finalment, recomana que, en l’Agenda esmentada, el desenvolupament sostenible s’abordi de manera destacada com la qüestió central i es consideri en totes les seves dimensions diferents però interconnectades, amb un enfocament de base local i solucions a mida, i reitera que, en l’actual context global, una visió comuna i ambiciosa a l’hora de dissenyar les polítiques insulars a escala de la UE és de summa importància no sols per donar suport a la capacitat de les illes per a la transició i el canvi estructural, sinó també per garantir el ple aprofitament del seu potencial en benefici de totes les comunitats de les illes i, en termes més generals, de tota la UE.

Demà, 23 de febrer, es durà a terme un seminari sobre la dimensió de la naturalesa dels territoris insulars i la Llei de restauració de la naturalesa, organitzat conjuntament per les dues comissions de la CRPM.

La Comissió de les Illes

Dins la Conferència de Regions Perifèriques i Marítimes d’Europa hi ha sis comissions geogràfiques, una de les quals és la Comissió de les Illes, que inclou 21 regions d’11 països i representa una població d’aproximadament 11 milions de persones. Des que es va crear fa quaranta anys, la Comissió treballa per conscienciar els estats membres i els diferents òrgans europeus sobre els efectes de la insularitat i la necessitat d’aprovar mesures que tenguin en compte la realitat de les illes.