Reactivació econòmica: Armengol demana a la Comissió Europea controls sanitaris homogenis als ports i aeroports per garantir la seguretat sanitària dels viatgers NNota Informativa

La presidenta ha participat a la Conferència de Presidents, que ha comptat amb la participació de la cap de la CE, Úrsula von der Leyen

El Govern treballa un plantejament de reactivació lligat a la modernització, la cohesió i la sostenibilitat a través dels fons europeus, en la línia que marquen tant l’Estat com la UE

La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha traslladat a la Comissió Europea (CE) la situació especial i complicada que viuen les Illes Balears a causa de la pandèmia de la COVID-19 i ha demanat que es doni suport específic al sector turístic per poder reactivar l’economia i prioritat especial a les Balears en els projectes destinats a diversificar el model amb coneixement i innovació, formació, transició ecològica i energètica i digitalització. Així ho ha explicat a la presidenta de la CE, Úrsula von der Leyen, que ha participat a la Conferència de Presidents autonòmics amb el cap de l’executiu espanyol, Pedro Sánchez.

Les comunitats autònomes han pogut explicar, de primera mà, les necessitats principals de cada territori, així com treballar directament amb la CE pel que fa al repartiment dels fons europeus de reactivació econòmica. Abans, però, la presidenta ha incidit en la importància de prioritzar la protecció de la mobilitat dins la Unió Europea, especialment afectada per la COVID-19 i que provoca una greu incidència a les Illes Balears, per la seva forta dependència del sector turístic. En aquest sentit, Armengol ha traslladat a Von der Leyen la necessitat d’establir «criteris comuns» per «tenir controls sanitaris homogenis per viatjar amb seguretat» als aeroports i ports dels diferents territoris.

Segons ha explicat Armengol en la roda de premsa posterior a la reunió, aquesta és una de les prioritats amb què la CE està treballant, ja que es tracta d’una «qüestió absolutament fonamental» per a moltes economies i, especialment, per a la balear.

Per altre costat, Armengol ha destacat la necessitat que el principal sistema de protecció per als treballadors i treballadores de la nostra comunitat, els ERTO, siguin suficients i es mantenguin fins que sigui necessari per garantir aquesta protecció, ja que els fons econòmics provenen directament de finançament europeu. De la mateixa manera, així com l’ISBA augmenta un any la carència dels crèdits, ha demanat que amb els crèdits de l’ICO es pugui actuar de la mateixa manera. La presidenta ha recalcat que aquests nous marges per continuar sense amortitzar els crèdits beneficia empresaris, autònoms i petites i mitjanes empreses en un moment «tan complicat» per a aquestes.

Repartiment dels fons europeus

Pel que fa al repartiment dels fons europeus, Armengol ha explicat que Sánchez ha definit cinc àrees principals en què el 50% dels fons seran executats per transferència i per via de convenis amb les comunitats autònomes. Aquestes eixos tenen a veure amb la rehabilitació d’habitatges, amb un èmfasi especial amb l’augment de l’eficiència energètica; la biodiversitat i la sostenibilitat; l’educació i la formació; l’economia de les cures, i la modernització i digitalització de les administracions. De fet, aquest darrer eix compta amb 600 milions d’euros de convocatòries directes per a les comunitats autònomes, ajuntaments i consells insulars, en el cas balear, als quals es podrien acollir amb unes directrius concretes per donar resposta a aquestes necessitats.

Les Illes Balears duen des de l’estiu treballant conjuntament entre institucions i principals sectors econòmics i socials en els projectes que es defensaran per tal que l’Estat els inclogui en el pla nacional que enviarà a la CE. En aquest sentit, Armengol ha exposat les tres línies de treball principals que s’estan duent a terme i que tenen a veure amb la transició energètica, la reactivació econòmica i la cohesió social.

En el primer cas, la presidenta ha insistit en el fet que el Govern s’alinea amb la CE en la seva aposta per l’hidrogen, amb el desenvolupament de la planta de Lloseta que implicarà, també, donar accés a energia neta per a la mobilitat col·lectiva i l’activitat del sector turístic. Per altre costat, ha destacat com a principals reptes la descarbonització de les Illes Balears; el Pla de Menorca 2030; l’impuls de parcs fotovoltaics; de l’autoconsum; de la mobilitat sostenible, com l’aposta pel tramvia; el suport al vehicle elèctric; la rehabilitació urbana en termes d’eficiència energètica, projectes per a les plantes de residus, la no contaminació de la Mediterrània i les infraestructures necessàries per desenvolupar el Pacte per l’Aigua.

Pel que fa a la reactivació econòmica, Armengol ha explicat que el Govern treballa amb alguns eixos fonamentals, com la remodelació de les zones madures per atreure un turisme de qualitat; els incentius als sectors tecnològics i d’innovació, com el desenvolupament d’un pol biomèdic i un pol marí; la digitalització de les empreses i la modernització de les administracions públiques; i l’aposta per adaptar la formació professional a nous sectors econòmics, com el de les energies renovables, l’economia de les cures, la millora turística, la indústria nàutica o la tecnologia, entre d’altres.

En darrer lloc, en relació amb la cohesió social, la presidenta ha destacat «l’aposta clara» en infraestructures i residències per atendre persones en situació de dependència, així com en nous serveis domiciliaris. També ha fet referència a projectes d’igualtat, com el Pla de Conciliació o la feminització de professions avui dia més masculinitzades.

Armengol ha recordat que es treballa de manera intensa amb els diversos ministeris per estructurar els projectes i garantir, així, el seu finançament a través dels fons de recuperació, ja que “han de tenir un plantejament de reactivació lligat a la modernització, la cohesió i la sostenibilitat”.  Cal recordar que les comunitats autònomes gestionaran un 50% dels fons europeus de reactivació, que, en la seva totalitat, és de 140.000 milions d’euros, dels quals 72.500 són de transferència no retornables.