Detall de la fitxa

Most current: 14/11/2011

El dissabte de matí el Parc Natural de la Península de Llevant es va omplir de visitants que es volgueren afegir als actes de celebració del desè aniversari de la seva declaració, entre ells el director d’Espais de Natura Balear, Josep M. Vicente, i el director del Parc Natural de la Península Llevant, Tomàs Bosch.

A les 10 del matí començaren els tres itineraris guiats que es varen organitzar especialment per a la jornada de dissabte, en els quals hi participaren més d’un centenar de persones. Els recorreguts que es van oferir van ser des de s’Alqueria Vella de Baix fins a les cases d’Albarca, de cinc hores de durada; l’ascensió al puig Figuer, d’unes tres hores durada, i la volta pels Establits de s’Alqueria Vella, d’unes dues hores.

Els actes de commemoració del 10è aniversari del Parc Natural de la Península de Llevant varen acabar amb l’exposició de fotografies guanyadores de la II Marató Fotogràfica, que es va poder veure fins el diumenge, de 16 a 19 h, a la sala d’exposicions de na Batlessa, a Artà.

Amb aquestes activitats es clouen els actes de commemoració dels deu anys de la declaració del Parc Natural de la Península de Llevant, que es produí el 9 de novembre de 2001, amb l’aprovació del Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals de la Península de Llevant i del Decret de declaració del Parc i les reserves naturals del Cap de Ferrutx i Cap des Freu, que entraren en vigor el 22 de novembre de 2001.

Unes 30.000 persones visiten cada any aquest parc de l’est de Mallorca, que ocupa una superfície de 1.671 hectàrees i que ofereix al públic onze itineraris senyalitzats, una àrea recreativa, una zona d’acampada i tres refugis de muntanya. El Parc Natural de la Península de Llevant també fomenta l’educació ambiental amb una àmplia oferta d’activitats adreçades tant a escolars com al públic en general.

El parc, a més, du a terme una important tasca de conservació de la flora i la fauna d’aquest espai protegit. En aquest sentit, destaca el projecte de reintroducció de la milana i les tasques de millora de les poblacions d’altres aus amenaçades com la miloca, la moixeta, l’àguila peixatera, el calàpet, el boix o la tortuga mediterrània. Aquesta dècada també s’hi han reforestat 102 hectàrees i s’hi han dut a terme diversos projectes de recuperació del patrimoni etnològic gràcies al finançament autonòmic, estatal i privat.