Logo del Govern de les Illes Balears

Detall de la fitxa

Estudi sobre la Convivència Escolar a Secundària

Darrera actualització: 05/01/2012

El conseller d’Educació, Cultura i Universitats, Rafael Bosch, acompanyat per la directora general de Planificació, Inspecció i Infraestructures Educatives, Mercedes Celeste, i pel director de l’Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar, Gabriel Timoner, ha presentat l’Estudi sobre la Convivència Escolar a l’Educació Secundària de les Illes Balears. Aquesta publicació, editada pel Govern de les Illes Balears, recull les dades, referides a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, d’un estudi estatal sobre la convivència escolar a Secundària.

El treball recull les opinions dels alumnes, les seves famílies, els professors, els treballadors del departament d’orientació i els equips directius dels centres sobre les distintes qüestions que afecten la convivència escolar a les Illes Balears. Cal destacar que els col•lectius participants a l’estudi valoren la convivència escolar, de forma majoritària, com a bona o molt bona en gairebé totes les qüestions plantejades. També sembla generalitzada la percepció que els pocs problemes de convivència que sorgeixen s’originen, en bona part, més enllà de l’escola i que podrien estar relacionats amb una falta de disciplina i amb la falta d’implicació de les famílies.

De la primera part d’aquest estudi –sobre la qualitat de la convivència- es desprèn que la majoria d’alumnes de les Illes Balears manifesta que es troba bastant satisfet o molt satisfet amb la convivència i les relacions que estableix a l’escola. Els percentatges més elevats respecte del grau de satisfacció són els que afecten els alumnes de forma més personal i permanent: més del 80% valora de manera positiva les relacions amb els companys, amb el que s’aprèn al centre i la relació entre la família i el centre. Les relacions amb el centre en general i amb els professors se situen en una posició intermèdia (73% i 70%), seguides de les relacions que els hi afecten de manera més puntual (orientador 64%, director 59% i conserges 54%).

La segona part de la publicació fa referència als obstacles a la convivència i els cinc més destacats pels professors, els treballadors en el departament d’orientació i els equips directius són l’absència de disciplina dins la família (82,4%), la falta d’implicació de les famílies (70,6%), la falta de suport de l’Administració (58,8%), la insuficiència dels mitjans de què disposa l’escola per afrontar els reptes actuals (52,9%) i la falta de formació dels professors per resoldre els problemes que planteja la convivència (47,1%).

La tercera part d’aquest estudi parla de les condicions per construir i millorar la convivència. Les dades mostren que l’escola s’ha preparat i desenvolupa accions per millorar la convivència, no obstant això, cal incrementar les mesures adoptades de manera que arribin a tots els centres i a tots els casos. Així, és necessària una bona coordinació i una avaluació sistemàtica que permeti conèixer les millors pràctiques i detectar els possibles riscos. Entre les necessitats més rellevants poden destacar-se les següents: formació dels professors sobre com millorar la convivència, equips de mediació i resolució de conflictes en múltiples nivells i creació als centres d’equips d’alumnes per millorar la convivència, entre d’altres.

 
Català - Castellano
Mapa  -  RSS  -  Mòbil
© Govern de les Illes Balears