Detall de la fitxa

Darrera actualització: 19/10/2011

Emergències 112 va gestionar l’any passat una mitjana de 13 incidents diaris relacionats amb animals, 232 dels quals tenien a veure amb animals perillosos. Aquest Servei va rebre un total de 4.657 sol·licituds de ciutadans i altres organismes motivades per la presencia d’animals molestos, ferits, morts, atrapats o perillosos, entre d’altres situacions.

Segons les dades estadístiques del Servei, Emergències 112 va atendre 2.365 casos d’animals que generaven molèsties als ciutadans i 1.002 relacionats amb altres situacions. També va coordinar 475 incidents relacionats amb animals ferits i 407 amb animals morts, mentre que va gestionar 232 casos d’animals perillosos i 136 d’atrapats. El sistema estadístic d’Emergències 112 també comptabilitza les intervencions motivades per la presència de serps, que durant l’any passat ascendiren a un total de 40.

Per mesos, juliol i agost van ser els més prolífics, amb 547 i 505 incidents, respectivament, mentre que febrer i març van ser els que menys incidents registraren, amb 303 i 296 respectivament.

El procediment d’actuació en matèria d’animals consisteix en rebre les sol·licituds d’emergència procedents dels ciutadans i canalitzar-les a través dels diferents organismes competents. Per això, Emergències 112 disposa d’uns protocols operatius pactats amb aquests organismes i de convenis de col·laboració amb col·lectius i organitzacions que hi fan feina, com ara el complex Marineland o el Consorci de Recuperació de la Fauna Terrestre de les Illes Balears (COFIB).

En aquest sentit, el telèfon únic d’emergències és també un referent per a denunciar l’aparició d’animals que han de ser retornats al seu hàbitat, o s’han de retirar per aparèixer morts, o s’han de recuperar per trobar-se ferits. Hi ho és fonamentalment per motius de seguretat, atenent a la seva utilitat i funció com a organisme d’emergències.

Amb tot, el telèfon únic d’emergències col·labora activament amb aquests i d’altres col·lectius no només per a les qüestions pròpies de la seguretat (com l’alerta davant la presència d’eixams de meduses a la mar), sinó pel seguiment d’espècies en perill d’extinció com el vell marí, entre d’altres.