Detall de la fitxa

Darrera actualització: 27/11/2008

La Comunitat Autònoma de les Illes Balears rebrà 883.000 euros dels fons que el Ministeri de Sanitat i Consum distribueix per desenvolupar les estratègies de salut, segons les estimacions de la Conselleria de Salut i Consum, el que representa un augment del 17% en relació a 2007. Aquest ha estat un dels acords adoptats en la sessió plenària del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut que s’ha celebrat a Madrid presidit pel ministre Bernat Soria i al que ha assistit el conseller Vicenç Thomàs.

Aquest fons contribuirà a finançar les estratègies de cardiopatia isquèmica; càncer; diabetis; salut mental; pal·liatius; ictus; la malaltia pulmonar obstructiva crònica (EPOC); malalties rares; salut perinatal i sistemes d’informació sanitària.

El Consell Interterritorial ha aprovat també diferents estratègies per aplicar en la totalitat del Sistema Nacional de Salut, com la de la cardiopatia isquèmica i la de l’ictus. En relació a les Balears, ressalta la de l’Ictus, ja que el Ministeri ha destacat les bones pràctiques desenvolupades per la xarxa pública sanitària illenca i ha recollit dos projectes que ja s’apliquen a les Illes: el codi ictus i el tele-ictus.

En concret, l’estratègia ictus persegueix millorar l’atenció dels pacients amb malalties prevalents amb gran càrrega social i econòmica. L’ictus és actualment la segona causa de mort en la població i la primera en el cas de les dones, a més de ser la primera causa de discapacitat. Una de les claus de l’èxit en l’atenció a l’ictus és la rapidesa amb la que es detecten els símptomes inicials i actuen els serveis d’emergències sanitàries per escurçar el temps que transcorre des del seu inici fins que el pacient rep l’assistència adequada.

Per això, és important incidir en la prevenció i en la informació als ciutadans en relació als factors de risc i els símptomes d’alarma, així com en una bona coordinació entre els serveis d’urgència i els hospitals mitjançant l’activació del “codi ictus”.

Quant al teleictus, ha permès acostar el neuròleg de guàrdia de la Unitat d’Ictus de l’Hospital Universitari Son Dureta a altres hospitals de la Comunitat. Els centres compten amb equips de videoconferència i estan interconnectats amb l’Hospital Son Dureta, per així visualitzar el pacient i mantenir converses amb familiars i metges, al mateix temps que l’especialista de Son Dureta pot accedir a les imatges de TAC realitzades a l’hospital remot.

En base a aquestes proves diagnòstiques es decideix l’aplicació d’un medicament (fibrinolític) que desfà l’obstrucció formada a l’artèria cerebral. Així, la circulació sanguínia es restableix amb normalitat i s’evita que el pacient pateixi conseqüències greus com paràlisi o, fins i tot, la mort. Des de juliol de 2006 s’han comptabilitzat 41 consultes telefòniques, 28 videoconferències i 17 fibrinolisis entre els hospitals de Manacor i Can Misses d’Eivissa amb Son Dureta.