Detall de la notícia

El vicepresident i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, ha participat aquest dimecres en la presentació de l’Informe de Progrés 2022 de l’Estratègia de Desenvolupament Sostenible 2030 dut a terme pel Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, i ha posat d’exemple la tasca que l’Institut Balear de l’Energia (IBE) està desenvolupant com a empresa pública d’energia, pionera a nivell de comunitats autònomes, i que està funcionant com eina fonamental per abaratir la factura de la llum, lluitar contra la pobresa energètica i descarbonitzar les Illes Balears.

Durant l’acte, titulat «El futur es decideix ara: desafiaments d’Espanya per al 2030», inaugurat per la Ministra de Drets Socials i Agenda 2030, Ione Belarra, Yllanes ha participat en la taula rodona «Avançant cap a una transició ecològica justa del nostre model productiu i social», on ha explicat el paper de l’IBE com a braç executor de projectes de l’administració pública i eina imprescindible per fer que la transició energètica a les Illes Balears sigui socialment justa i participativa.

Durant el seu torn a la taula rodona, Yllanes ha indicat que «és fonamental tenir clar que la transició energètica va més enllà de tancar centrals contaminants i instal·lar fonts d’energia renovables. La transició energètica és una oportunitat de canvi de model energètic cap a un més descentralitzat i participatiu, on tothom pugui generar la seva pròpia energia. Un model que avanci, no sols cap a la sobirania energètica del territori, sinó també dels consumidors». Així, ha explicat que l’IBE va néixer com una empresa pública «per impulsar aquest canvi de model energètic des de l’administració pública». «En poc més de tres anys de funcionament ha culminat els seus primers projectes i ja està venent energia renovable a preu de cost als primers veïnats. L’IBE està creant una xarxa d’instal·lacions fotovoltaiques situades en edificis públics que subministren electricitat renovable a preu de cost a veïnats, veïnades i pimes situats en les proximitats, i dona prioritat absoluta als consumidors vulnerables», ha dit.

El vicepresident ha indicat que l’objectiu de l’IBE «no és un altre que abaratir la factura de la llum i lluitar contra la pobresa energètica. Per a l’any 2023 tenim ja més de 45 projectes per executar a més de la meitat de municipis de Balears, amb els quals arribarem a més de 1.500 famílies i 250 pimes». Així mateix, en matèria d’autoconsum, Yllanes ha apuntat que «en pocs anys, les Illes Balears han passat a comptar amb més de 10.500 instal·lacions d’autoconsum, la gran majoria de particulars, que permeten anar democratitzant aquesta producció d’energia». «El Govern també ha introduït l’obligació de participació local dels projectes de renovables en establir que almenys el 20 % d’aquests projectes s’han d’obrir a la participació dels veïnats i veïnades dels municipis on es trobin».

Balears: full de ruta marcat per una Llei pionera i l’arribada de 233 milions

El vicepresident també ha indicat que «Balears és una comunitat autònoma que en els últims anys ha desenvolupat un full de ruta clar cap a la descarbonització amb la seva pròpia Llei de canvi climàtic i transició energètica, Llei pionera des del 2019 que ha servit d’exemple a la Llei estatal». «Som ambiciosos, és per això que volem reduir les emissions un 40 % i volem arribar a un 35 % de penetració de renovables per al 2030. A més, volem ser més eficients energèticament i l’objectiu és reduir el consum un 26 % també per al 2030», ha afegit.

A més, ha explicat que «els elevats preus de l’energia i dels combustibles fòssils, així com la urgència de fer front a la contaminació i el canvi climàtic, posen de manifest la necessitat d’avançar més ràpidament cap al finançament d’estratègies d’energia sostenible. Per això, estam desenvolupant el Pla d’Inversions per a la Transició Energètica de les Illes Balears (PITEIB), que converteix l’arxipèlag balear en un referent en el camí cap a la neutralitat climàtica: compta amb un pressupost de 233 milions d’euros, amb l’objectiu d’aconseguir el 30 % de producció d’energies renovables per al 2026 i de crear 7.000 nous llocs de treball qualificats».

Zona zero del canvi climàtic i conseqüències

Finalment, el conseller ha valorat el fet que les Illes Balears es trobin en la zona zero del canvi climàtic i les conseqüències que tindrà en la nostra societat i en la nostra economia. «La transició energètica és imprescindible a tot el planeta, però especialment en l’arxipèlag balear. La nostra geografia, expressada a través de la nostra insularitat, ens fa especialment vulnerables. Estam més exposats als seus efectes i aquests són de major duresa que en altres zones. La conca mediterrània se situa en la zona zero del canvi climàtic. Aquests efectes no tenen impacte només en el medi ambient, sinó també en les nostres activitats econòmiques i socials, com és el turisme», ha dit.

Yllanes ha recordat que «el turisme és un sector la principal matèria primera del qual són els nostres recursos naturals, els nostres paisatges i platges, la qualitat de l’aigua, la nostra temperatura, el confort tèrmic... en definitiva, el medi ambient i els seus atractius són imprescindibles per a la nostra economia. No obstant això, precisament aquests atractius naturals i aquestes platges són les principals afectades per la emergència climàtica a la qual ens estam enfrontant. Si volem continuar rebent visitants i ser un destí atractiu amb temperatures agradables és imprescindible que el sector turístic sigui el primer en sumar-se a la transició energètica».

«El principal repte del sector turístic passa per afrontar la descarbonització de la seva activitat i la disminució del seu consum energètic, principalment de la mobilitat. A les Illes Balears hem començat a prendre mesures en aquesta direcció. La Llei de canvi climàtic i transició energètica estableix un calendari clar per electrificar els cotxes de lloguer, obligar a la instal·lació de plaques solars en aparcaments i grans superfícies, així com tenir plans de gestió energètica dels grans consumidors», ha asseverat el vicepresident en la segona part de la taula rodona, on ha estat acompanyat per la directora de la Fundació Biodiversitat, Elena Pita; la membre de la Secretaria Confederal d’Ecologistes en Acció, Concepción García, i la regidora de Transició Ecològica de Rivas Vaciamadrid, Vanessa Millán. La taula ha estat moderada per la rectora de la Universitat de La Laguna, Rosa María Aguilar.