torna

Detall de la notícia

Imatge 5511957

Yllanes i de la Concha presenten el Pla de Solarització de Basses de Reg de les Balears, que cobrirà el 10 % del consum energètic anual de la CAIB

El vicepresident i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, ha presentat aquest divndres, junt amb la consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Mae de la Concha, el projecte per solaritzar les basses de reg de la comunitat autònoma i que forma part del Pla d’Autoconsum del Govern, amb l'objectiu d'accelerar en la descarbonització de l'Administració pública. 

Durant la visita de la bassa de reg d’Ariany, els consellers han explicat que, gràcies al desenvolupament d’aquest Pla, que inclou la solarització de fins a 14 basses de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, es podran incorporar fins a 18,3 MW de potència renovable, i que podria cobrir fins al 10 % del consum energètic actual de la CAIB de forma anual.

En paraules del vicepresident del Govern, Juan Pedro Yllanes, «des del Govern ens hem marcat com a horitzó l'any 2027 per arribar a produir prop del 35 % de tot el consum energètic de la CAIB i sabem que les basses de reg són espais idonis ja que, a més d'emmagatzemar aigua, poden ser generadores d'energia sense la necessitat de consumir territori amb un benefici addicional i, a més, evita l'evaporació d'aigua».

«Tenim ja assignats 20 milions d’euros provinents del factor d'insularitat previst en el REB per a finançar aquestes actuacions pels 2 anys vinents i que va ser aprovat pel Consell de Govern d’aquesta setmana. La redacció dels projectes s'iniciarà al principi del 2023 i tenim previst finalitzar-ne l’execució al final del 2024», ha afegit Yllanes.

D’altra banda, amb aquest pla també es cobriran els costs elèctrics que suposa el funcionament de les basses de reg a les comunitats de regants. Això, ha assegurat la consellera De la Concha, «les ajudarà moltíssim cara a poder afrontar millor reptes amb costs importants com l’adaptació de tot el sistema de reg agrari per aprofitar les aigües regenerades». La titular d’Agricultura ha celebrat que «s’aprofitin uns recursos que ja tenim, com són les basses de reg, per seguir avançant en sostenibilitat a les Balears». En aquest sentit, ha assegurat que «és una mostra més de cóm fer polítiques de sentit comú i amb el sector primari com a aliat en la lluita contra el canvi climàtic». 

Finalment, el director general d’Energia i Canvi Climàtic, Pep Malagrava, ha declarat que «aquesta és una inversió que ajuda a lluitar contra el canvi climàtic, ja que estalviarà l'emissió de 16.360 tones de CO2 l’any, l’equivalent a dos mesos i mig de circulació de vehicles per la via de cintura, el que ajudarà a millorar la qualitat del nostre aire; però és que, a més, té una rendibilitat econòmica molt elevada, ja que permetrà abaratir la factura de la llum de la comunitat. Estam parlant de fer una Administració més eficient i aquest estalvi de tots els ciutadans i ciutadanes es podrà reinvertir en altres necessitats i polítiques». 

El Pla de Basses de Reg

El Pla de Solarització de Basses de Reg és una de les principals accions incloses dins el Pla d’Autoconsum de la CAIB a causa del seu potencial. L’Institut Balear de l’Energia n’ha iniciat la planificació i preveu que es puguin solaritzar 14 basses de les 4 illes per executar 18.390 kW que produiran 24.826.500 kWh/any, i estalviaran un total de 16.360 tones de CO2 amb un cost estimat de 27.585.000 euros. 

Calendarització i finançament: al principi del 2023 s’encarregaran els projectes de redacció per a ser executats abans de la fi del 2024. Ja es disposa d’un pressupost de 20 milions d’euros provinents del factor d'insularitat. 

Per illes, a Mallorca es preveu solaritzar fins a 10 basses de reg, situades a Sant Jordi (4.750 kW), Peguera (277 kW), Santa Maria (390 kW), Consell (400 kW), Inca (1.488 kW), Artà (2.674 kW), Capdepera (1.333 kW), Son Servera (820 kW), Ariany (565 kW) i Porreres (2.000 kW). La suma de la potència a instal·lar serà de 14.697 kW, 19.840.950 kWh/any i un estalvi de 13075,2 tones de CO2 l’any. El cost estimat d’inversió d’aquesta part del projecte seria de 22.045.500 euros.

En el cas d’Eivissa, tindria una instal·lació a Santa Eulàlia del Riu que sumaria 1.485 kW, i una energia anual de 2.004.750 kW h/any. L’estalvi d’emissions de CO2 seria de 1321,1 tones l’any. El cost de la inversió seria de 2.227.500 euros.

Per Formentera, també hi ha 1 projecte previst, a la bassa de reg de l’illa, que sumaria 517 kW i una energia anual de 697.950 kW h/any. Aquesta instal·lació permetria un estalvi de 459,9 tones de CO2 l’any i té un cost de 775.500 euros.

En el cas de Menorca, les instal·lacions estarien previstes per a una segona fase del projecte i estarien situades a Ciutadella (1,333 kW) i es Mercadal (358 kW), amb una suma de 1.691 kW de potència i de 2.282.850 kWh/any d’energia. El cost d’aquestes dues instal·lacions seria de 2.536.500 euros.

La bassa de reg d’Ariany, visitada aquest divendres, ja té una instal·lació que suma 70 kWp de potència, 101.079 kW h/any d’energia produïda, i estalvia 66,6 tones de CO2 l’any. A més, suposa un estalvi econòmic anual de 14.666,37 euros.

D’altra banda, la instal·lació flotant projectada sumarà 565 kWp de potència, 762.750 kW h/any d’energia produïda, 502 T CO2/any d’estalvi d’emissions, i té un cost estimat d’execució 847.500 euros per cobrir els 11.308 m2 que hi ha.