torna

Detall de la notícia

Imatge 5035830

El portal de dades obertes del Govern de les Illes Balears multiplica per vuit la informació accessible per a la ciutadania en només quatre anys

/ El web catalegdades.caib.cat mostra dades estadístiques sobre diferents temàtiques com ara medi ambient, salut, urbanisme, turisme i transport
/ Els accessos i descàrregues s’han disparat des de l’inici de la pandèmia, pujant de poc més de 2.000 a més de 10.000 mensuals

L’estratègia de dades obertes del Govern de les Illes Balears es troba immersa en un procés imparable de millora de la transparència i la informació pública, tal com demostra el fet que els conjunts de dades accessibles per part de la ciutadania a través de catalegdades.caib.cat s’hagi multiplicat per més de vuit en els darrers 4 anys.

En concret, el Portal de Dades Obertes, gestionat per la Direcció General de Modernització i Administració Digital i enfocat a la publicació de les dades del Govern de les Illes Balears i del seu sector instrumental, ha passat d’oferir 42 conjunts de dades l’any 2018 als actuals 346 conjunts d’informació.

Per temàtiques, les dades disponibles pertanyen a diverses categories, entre les quals destaquen per volum d’informació les relatives a medi ambient (46%), sector públic (22%), salut (7%), urbanisme i infraestructures (5%), energia (3%), medi rural (3%), turisme (2%), economia (2%), demografia (2%), transport (1%) i indústria (1%).

Quant a les consultes realitzades, cal destacar que l’efecte de la pandèmia de COVID-19 ha disparat com mai abans el nombre d’accessos a les dades obertes del Govern, ja que enfront de les 2.288 que es van registrar el mes de febrer de 2019, actualment es produeixen una mitjana entorn de 10.000 consultes mensuals. Inclús en detrminats mesos d’aquest darrer any (desembre de 2020 i maig de 2021) s’han superat les 17.000 consultes mensuals.

Així doncs, entre les paraules més habitualment cercades destaca amb molta diferència totes les relacionades amb ‘covid’ i ‘vaccinació’ (82%), seguides per altres termes com ‘qualitat aire’ (7%), ‘deute’ (4%), ‘associacions’ (1%), ‘municipis’ (1%) i ‘empreses de lloguer de cotxes a Mallorca’ (1%).

El conseller de Fons Europeus, Universitat i Cultura, Miquel Company, ha recordat que aquesta eina que va nèixer com una aplicació és, a hores d’ara, un portal web “molt més sofisticat”. “Tant la millora tècnica que s’ha dut a terme com el creixement exponencial de la informació consultable són bona prova del compromís de totes les àrees d’aquest Govern amb la transparència, l’accés a la informació, la participació ciutadana i la reutilització de les dades públiques, com a elements fonamentals d’una bona gestió centrada en el servei públic”, ha dit Company.

Tant és així que el portal del Govern d’Espanya dedicat a fer seguiment l’actualitat sobre dades obertes a les diferents administracions i a difondre-la (datos.gob.es), ha publicat una ressenya aquest mes de desembre en la qual subratlla que el portal balear és “un dels més longeus del nostre país”, ja que va nèixer l’any 2011 quan encara no hi havia gairebé cap administració fent feina en aquesta línia. El marc regulador de les dades obertes a les Illes Balears és la Llei 4/2011, de 31 de març, de la bona administració i del bon govern de les Illes Balears.

Cal afegir que, des del seu naixement, el portal ha anat incrementant el nombre de datasets (conjunts de dades) publicats, i que continua treballant per identificar aquella informació d'interès per a la ciutadania que pugui ser compartida en obert. De fet, entre els objectius de la unitat gestora hi figuren analitzar quines dades de què disposa el Govern són susceptibles de ser publicades en el Catàleg de Dades Obertes, automatitzar aquesta obertura de dades i vetllar per la qualitat de les dades publicades.

Reutilitzar les dades

Una altra funció que acompleixen les dades obertes és la de permetre la seva reutilització per tal de generar bé social, tant del GOIB mateix, com seria el cas d’un visor de dades COVID-19 o una visualització del deute autonòmic per habitant, com també d'empreses privades, com per exemple el web Maritium, amb informació sobre l'estat de la mar, o Turisme i Oci Mallorca.

Per a continuar impulsant l'ús d'aquestes dades, el Govern ha posat en marxa accions tant en matèria de formació (a través de l'Escola Balear d'Administració Pública per facilitar al personal públic l’ús d’aquetsa eina) com de divulgació (a través d'esdeveniments i conferències, com les Jornades de Administració Digital), principalment.

Els reptes que ara té per davant la Direcció General de Modernització i Administració Digital per tal de continuar millorant l'estratègia de dades obertes passen per establir nous acords i protocols de col·laboració amb altres institucions de la Comunitat Autònoma (consells insulars, ajuntaments, i els seus sectors instrumentals respectius), així com també amb associacions del sector infomediari, a més d’impulsar la subscripció per part del Govern de la Carta Internacional de Dades Obertes i la implantació d'una eina de visualització que permeti internament explotar de manera gràfica les dades publicades en el Catàleg de Dades Obertes.