torna

Detall de la notícia

Imatge 4915834

El Govern presenta al Parlament Basc el model d'empresa pública d'energia (IBE) de les Illes Balears

El director general d’Energia i Canvi Climàtic ha fet aportacions durant la ponència per a l’estudi de la descarbonització de la Comunitat Autònoma d’Euskadi, posant en valor la Llei 10/2019, de canvi climàtic i transició energètica de les Illes Balears

El director general d’Energia i Canvi Climàtic, Pep Malagrava, ha participat aquest dimarts per videoconferència a la ponència per a l’estudi de la descarbonització de la Comunitat Autònoma d’Euskadi, dins del marc de la Comissió de Sostenibilitat, Medi Ambient i Medi Natural celebrada al Parlament Basc, i ha explicat com una empresa pública d’energia com l’Institut Balear d’Energia (IBE) pot ajudar a reduir el preu de la factura del llum a les persones més vulnerables i equilibrar les desigualtats energètiques al territori tot apostant per les energies renovables.

En aquest sentit, el director general d’Energia i Canvi Climàtic ha apuntat que «un model energètic més democratitzat, descentralitzat i renovable és clau per mitigar els efectes del canvi climàtic, així com per fer-hi front als factors externs que provoquen pujades en els preus energètics». Per això, ha indicat que l’Institut Balear de l’Energia, un ens creat arrel de la Llei de canvi climàtic, «és una eina clau per assolir aquests objectius i bona mostra d’això són els sis autoconsums compartits que faran que durant aquest any 300 famílies i petites empreses puguin beneficiar-se d’energia a preu de cost generada per l’empresa pública».

A més, ha explicat el desenvolupament de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica de les Illes Balears, que té un contingut ambiciós en la lluita contra el canvi climàtic i fixa el camí per fer efectiva la transició de les Illes Balears cap a les energies netes.

Així, ha apuntat que «les mesures i els objectius que determina la Llei s’han pensat a mitjà i llarg termini», i ha asseverat que «per assolir-los es requereixen esforços públics i privats, així com la implicació de tota la societat». «El canvi de model que suposa l’aplicació d’aquesta Llei comporta l’assumpció de les mesures que conté des de l’àmbit públic, empresarial, social i particular perquè efectivament sigui possible», ha dit durant la compareixença.

Malagrava, a més, ha explicat que el Grup Intergovernamental d’Experts en Canvi Climàtic (IPCC) ha publicat fins a cinc informes que confirmen l’evidència dels canvis en el clima i la correlació directa amb l’activitat humana a causa, fonamentalment, de les emissions de gasos d’efecte hivernacle provocats per l’ús de combustibles fòssils i les alteracions en l’ús del sòl, i ha destacat que el canvi climàtic és un dels principals reptes als quals s’enfronten les societats arreu del món i concretament els territoris que estan a la Mediterrània.

Per tot això, el representant del Govern ha assegurat que, d’una banda, es requereix una transformació profunda del model energètic i productiu per eliminar-ne la dependència dels combustibles fòssils i, de l’altra, la prevenció i l’adaptació a les transformacions que ja s’han iniciat. «La lluita contra el canvi climàtic és necessàriament una política transversal, atès que tots els àmbits de la societat i l’economia tenen incidència en les emissions indicades i es veuran afectats pels seus impactes», ha afegit.

Així mateix, Malagrava ha explicat que les Illes Balears, pel fet insular, són especialment vulnerables al canvi climàtic i es preveu que l’increment mitjà de temperatura a l’arxipèlag serà superior a la mitjana global. «Es preveu que l’increment mitjà de temperatura a les Illes sigui superior a la mitjana global, segons l’Agència Espanyola de Meteorologia. En els darrers 42 anys s’hi ha viscut un increment d’1,8 graus centígrads en la temperatura mitjana i per als propers es preveu un increment d’entre 3 i 5 graus, davant l’increment d’entre 1,5 i 2 graus previst en l’àmbit global», ha dit.

D’altra banda, ha informat que «els principals factors climàtics que es preveu que afectin l’arxipèlag són l’increment de la temperatura mitjana, la disminució de la precipitació mitjana i l’augment d’esdeveniments extrems, com onades de calor o pluges intenses». «Aquests factors creen un nivell alt de risc davant el canvi climàtic per als sectors de l’aigua, el territori, el turisme i la salut; i un risc significatiu per al medi natural, l’energia i el sector primari».

Dependència energètica

A més, el director general d’Energia i Canvi Climàtic ha explicat que les Balears són el territori amb major dependència energètica exterior, menor implantació de generació energètica renovable i amb una ràtio de cotxes privats per habitant superior a la mitjana estatal; però que el Govern de les Illes Balears està essent un actor vital en la lluita, mitigació i adaptació al canvi climàtic. «El Govern està tenint un paper impulsor de les transformacions del marc normatiu autonòmic que, com aquesta Llei, permeten afrontar els desafiaments del canvi climàtic i el compliment dels objectius i dels compromisos assenyalats en l’àmbit estatal i internacional», ha indicat.

Finalment, Malagrava ha assegurat que la regulació que conté aquesta Llei es fa des del respecte al marc competencial establert a la Constitució espanyola i a l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, i ha recordat que li corresponen en exclusiva a l’Estat les competències per establir les bases i la coordinació de la planificació de l’activitat econòmica (article 149.1.13); l’autorització de les instal·lacions elèctriques quan el seu aprofitament afecti una altra comunitat o el seu transport surti del seu àmbit territorial (article 149.1.22); la legislació bàsica sobre protecció del medi ambient, sens perjudici de les facultats de les comunitats autònomes per establir normes addicionals de protecció (article 149.1.23), així com les bases i el règim miner i energètic (article 149.1.25).